Cinc anys després de l’arribada de l’‘Aquarius’ a València: un projecte fotogràfic i immersiu centrat en els supervivents

La Universitat Politècnica de València (UPV) i l’associació Aquarius Supervivents presenten l’exposició fotogràfica i immersiva “Desenfocades: històries de migració i refugi”, basada en la migració a la ciutat de València i la manera com ha canviat la vida de les 629 persones que van sobreviure al rescat i la travessia posterior en el vaixell fa cinc anys.

El projecte, situat en la planta baixa de la Biblioteca Central, està dividit en dos blocs: una part amb més de 50 imatges elaborades per una vintena de fotoperiodistes destacats a escala nacional i autonòmica en què s’il·lustra l’associació, les polítiques migratòries de la Unió Europea i el recorregut que han de fer per a aconseguir els seus drets i les seues necessitats bàsiques en el territori espanyol.

En la segona part de l’exposició, els visitants, a través d’unes ulleres de realitat virtual, podran endinsar-se en una mena de joc immersiu anomenat Cinc anys després en què se simula l’arribada dels rescatats. Mitjançant un QR disponible en els pilars de la sala, es podrà reservar dia i hora per a usar una de les cinc ulleres durant els 45 minuts que dura la versió completa del documental.

L’exhibició gratuïta estarà disponible des del 14 de febrer fins al 2 de març de 2024 per a tot el públic. A més, el 29 de febrer tindrà lloc una taula redona amb ponències com la de Moses Von Kallon, president de l’associació; Boutaina El Hadri, directora de l’Escola de Ciutadania i secretària general del Moviment Força Migrant; Kassim Dambele, president de l’associació Nourdine; i Lorena Tortosa, membre de la direcció executiva de la Unió de Periodistes Valencians.

Frenant els estigmes

Fernando Canet, catedràtic de comunicació audiovisual i publicitat en la UPV, va conduir la introducció del projecte i va subratllar la complexitat i la controvèrsia en què es veu sumida la immigració quan es mostra “com una cosa negativa”.

“Hem volgut presentar una narrativa alternativa a aquestes visions estereotipades i esbiaixades. Per això, l’epicentre triat ha sigut el cas de l’Aquarius, que ens ha permés aproximar-nos a la migració i, en particular, a la de València”, va concretar Canet.

En paraules de Lorena Tortosa, els discursos innovadors són un símbol que permet traspassar fronteres “per a generar més empatia amb una realitat que moltes vegades és desconeguda, però que la tenim a la porta de casa i coneixem molta gent en aquesta situació”.

El catedràtic també va agrair a Mila Font, delegada de Metges Sense Fronteres de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Múrcia i les Balears, que li va suscitar la idea i el va posar en contacte amb els membres de l’organització del vaixell que va protagonitzar el rescat i va arribar després de dies de travessia al port de València.

“La situació va cada vegada a pitjor. El nombre de morts a la Mediterrània continua sent elevat i les mesures que es prenen des d’Europa limiten que les persones puguen arribar vives a un altre país. Aquest tema és clau per a mostrar l’altra cara de les persones migrants que no se sol representar”, va declarar Font.

Moses Von Kallon, un dels testimoniatges del vaixell, també va estar present durant l’acte d’inauguració: “Aquest projecte és molt important, tant com el suport de la ciutadania perquè ens ajuden a traslladar lluny el nostre missatge i aconseguir una vida digna”.

Més enllà dels continguts emergents, l’exhibició brindava als presents un còmic, il·lustrat per Carlos Vallés, sota el nom ¿Por qué España?, en què es mostra el dia a dia dels supervivents i la batalla constant per a aconseguir uns drets humans bàsics.

El projecte ha tingut la col·laboració de Metges sense Fronteres, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), CESÁfrica, Espai Obert El Marítim, Escola de Ciutadania, Moviment Força Migrant i Jovesólides, així com de l’Àrea de Cooperació i Àrea d’Acció Social de la Universitat Politècnica.

Formalització d’una idea dissident

Canet, un dels impulsors del documental, reconeix que li encantaria que l’exposició “creuara fronteres” i tinguera un impacte en altres llocs nacionals i internacionals: “El que més desitge és que els resultats de la investigació siguen publicats en revistes internacionals i siguen visibles més enllà d’aquest territori”.

“El nostre propòsit ha sigut mostrar dues realitats: una en què es visibilitza les persones que ajuden a integrar-se els que venen de fora, i una altra en què apareixen casos de superació que han aconseguit regularitzar la seua situació i que tenen faena. El documental serveix per a explicar que la inclusió és possible, que no és una utopia i que hi ha gent que brinda el seu suport a les persones en aquestes situacions”, afirma.

Amb això, agraeix les subvencions per a grups d’investigació consolidats (AICO) de la Generalitat Valenciana amb què han pogut aconseguir l’“equipament necessari per a la creació i el consum d’aquests continguts immersius, i la contractació d’un tècnic superior que ha sigut crucial en la creació del documental”, explica el catedràtic.

“El projecte s’ha dut a terme en tres anys. La primera part d’anàlisi d’exemples, i la segona dedicada a la creació mitjançant gravacions tradicionals, de 360 graus, amb sensors de fotometria... Aquesta la vam elaborar durant el mes de juliol i setembre del 2023. La part final, de setembre a gener del 2024, s’ha usat per a fer el muntatge de postproducció de les tres versions fetes del mateix material: la versió tradicional, la semiinmersiva i la més immersiva”.

Salomé Cuesta, vicerectora d’Art, Ciència, Tecnologia i Societat, afirma que desenvolupen exposicions en l’Àrea d’Acció Cultural des del 2021: “Des d’una manera interseccional i a través de la cultura, coordinem iniciatives relacionades amb la igualtat, la diversitat i reptes socials a què hem de fer front. La combinació de la innovació, el social i el tecnològic formen part del nostre ADN”.

Història de supervivència

Sota l’operació Esperança de la Mediterrània“, 629 persones procedents de Líbia van ser rescatades en sis operacions i traslladades al vaixell Aquarius amb la col·laboració de Sos Méditerranée i de Metges sense Fronteres. Els governs d’Itàlia i Malta es van negar a acollir els migrants en els seus ports, la cosa que va provocar que la travessia durara huit dies fins que el Govern espanyol es va posicionar i va decidir que el vaixell finalment atracara el 17 de juny de 2018 a València.

L’associació Aquarius Supervivents es va crear el 2019 amb el propòsit de protegir els drets i la dignitat de totes les persones refugiades i migrants del territori espanyol. Tal com figura en la seua pàgina web, “Aquarius és sinònim d’esperança i refugi, però també representa el fracàs de la política migratòria europea i l’incompliment del compromís de regularització adquirit per part del Govern espanyol durant l’acolliment”.

Von Kallon, fundador d’aquesta organització, admet que, quan li van comunicar la idea, no tenia percepció d’un projecte d’aquest calibre: “Quan m’ho van explicar amb més detall, em va interessar molt, perquè vaig pensar que seria necessari per a sensibilitzar i aproximar els joves a la immigració i mostrar-ho en els col·legis”.

Segons declaracions del supervivent, durant els cinc anys que ha residit a València, ha hagut de viure situacions complicades: “L’idioma és una de les barreres, perquè la meua llengua natal és l’anglés. M’ha costat molt aprendre’n. Cal dominar-lo per a aconseguir faena, per a comunicar-se. Per a nosaltres els angloparlants és més complicat, perquè el vocabulari no s’assembla gens”.

El president de l’associació lamenta que el seu títol universitari en economia no li servisca a Espanya, i declara que ha hagut de recórrer a oficis com el camp, la construcció o la carnisseria per a pagar els seus impostos i sobreviure. “La part més dura ha sigut la integració quan et sents racialitzat a l’hora d’entrar a un servei públic i les persones comencen a mirar-te el color de pell o a apartar-se creient que ets un lladre. Tampoc és fàcil socialitzar i tindre amics, perquè la gent té prejudics establits. Ha sigut dur, però ara estic bé”, confessa.