La Universitat de València va iniciar el mes d’abril passat les obres de tancament del campus dels Tarongers mitjançant una tanca perimetral de 4,1 quilòmetres, un projecte que suposa una inversió de 2,7 milions d’euros i que inclou la remodelació i la millora de les zones verdes del recinte, en un estat de deterioració important. Està previst que les faenes acaben al març de l’any que ve.
L’actuació té la vocació d’erradicar el botelló que històricament s’ha produït en l’enclavament per la proximitat amb les zones d’oci del barri de Sant Josep (conegut com a zona de Xúquer) i de la plaça d’Hondures, així com de previndre actes vandàlics en el futur parc. D’aquesta manera, tot el recinte quedarà obert al públic en horari lectiu i romandrà tancat a les nits a partir de les 23.00 hores, els dissabtes a la vesprada i els diumenges i festius, és a dir, fora de l’horari lectiu.
Això sí, alguns accessos a les zones verdes estaran gestionats per l’Ajuntament i podrien quedar oberts amb el mateix horari que la resta de parcs i jardins municipals tancats, com per exemple el de Vivers o el Parc Central.
No obstant això, per diferents motius, l’actuació no acaba de convéncer ni la comunitat educativa ni els veïns.
Per exemple, el secretari general de la secció sindical de la Universitat de València, Carlos Celda, ha assegurat que no tenien “ni idea” que anava a executar-se aquest projecte i s’han mostrat “sorpresos” per l’inici de les obres en ple estiu: “sabem que hi ha hagut problemes de botelló, però no és una cosa que haja anat a més, ens sembla exagerat arribar a aquest extrem”.
De la seua banda, la secretària general de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, Xelo Valls, ha qüestionat si la mesura servirà realment per a resoldre el problema del botelló i s’ha preguntat com es compatibilitzarà el tancament fora d’horari lectiu amb serveis com el de biblioteques, que en unes temporades determinades obrin en horari nocturn i en festius.
“Entenem que la Universitat no vulga responsabilitzar-se dels problemes de botelló o dels desperfectes i la brutícia que es puguen generar, però sembla una mica contradictori que s’haja aplicat una política de portes obertes en col·legis d’infantil, primària i secundària perquè els alumnes puguen usar les instal·lacions esportives i que, d’altra banda, es tanque un campus sencer amb una tanca”, ha explicat.
Des de l’Assemblea General d’Estudiants, la coordinadora en funcions, Laura Barrios, ha comentat que no han debatut l’assumpte, però considera que tot el que millore la seguretat dels estudiants, sobretot en les hores en què desapareix la llum del dia, és benvingut.
Pel que fa als veïns, Jordi Pérez, portaveu de l’associació veïnal de Sant Josep, una de les que més va reclamar en el seu moment una solució per a acabar amb el botelló en la zona dels Tarongers, ha explicat que fa 10 anys, quan es van exigir mesures per a erradicar-lo, “hi havia nits que es produïen concentracions de fins a 5.000 i 10.000 joves, eren macrobotellons”.
Segons ha recordat, “en aquell moment va ser quan es va decidir fer la tanca i mentrestant la Policia Local va començar a muntar dispositius per a evitar l’accés als Tarongers, cosa que va derivar en la dispersió per mig centenar de punts de la ciutat”.
Pérez ha explicat que la tanca hauria tingut més sentit en aquell context, “però a hores d’ara pot respondre a altres problemes, com la seguretat o el vandalisme, pels quals hi ha altres parcs barrats a la ciutat, però no tant al botelló, perquè ara ja no n’hi ha tant”.
Segons Pérez, el problema principal del barri actualment és la massificació de terrasses i de locals d’oci.
El portaveu veïnal ha reivindicat que hi haja accessos a les zones verdes oberts fora d’horari lectiu: “No té sentit fer o remodelar un parc i tancar-lo els diumenges quan més el poden gaudir els veïns”.
600.000 euros per a millorar les zones verdes
Sobre aquest tema, des del departament d’infraestructures de la Universitat de València recorden que el procés que té a veure amb la tanca es remunta als anys 2010, 2011: “Sorgeix a partir de diferents reclamacions de veïns de la zona, i dels degans dels centres instal·lats allí, que sol·licitaven que es prenguera aquesta mesura atesos els problemes de seguretat, i les molèsties (botelló…) que s’hi produïen en horaris de no activitat acadèmica”.
Aquestes reclamacions van ser objecte d’una carta del rector, llavors, (a l’abril de 2011) a l’Ajuntament de València, i l’origen d’un procés que va acabar amb la signatura d’un conveni amb el consistori signat el 28 de març de 2018. A partir d’aquest conveni, es va redactar el projecte corresponent, que va tindre llicència el 7 de març de 2019.
Segons expliquen, la tanca té un perímetre que respecta l’accessibilitat directa als edificis departamentals, i la zona barrada estarà oberta en horari lectiu, com ho està en l’actualitat, amb més de 50 portes en total.
El disseny de la tanca serà rèplica de la que ja circumda les facultats de Ciències Socials i Magisteri, amb la finalitat de donar una imatge integral i natural al conjunt del recinte.
Les mateixes fonts afigen que el projecte no és un procés aïllat, ja que se simultaniejarà en el temps amb la inversió que farà la Universitat de més de 600.000 euros per al condicionament i la millora del Parc Nou Campus dels Tarongers.
D’aquesta manera, “l’entitat condicionarà un espai verd, actualment molt deteriorat, per posar-lo en perfecte estat d’ús”.
Aquest jardí estarà destinat tant per a la comunitat educativa com al mateix veïnat de la zona, que podrà accedir-hi des de les entrades obertes en horaris d’obertures de jardins de la ciutat de València.