Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Rodolf Sirera: “El gran repte és aconseguir un públic habitual i connectat amb al teatre valencià”

Lourdes Toledo

0

Sobre este blog

Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.

Rodolf Sirera (València, 1948) ha dedicat la seua vida al teatre. Un dramaturg que de joves també es va pujar als escenaris, però aviat va decidir que es trobava més a gust darrere del públic. Aquella passió pel teatre no és que vinguera del no res. Com explica ell mateix, des de ben xiquet anava al teatre sempre que podia, sobretot els diumenges. Coneixia els actors, la majoria amateurs, i el teatre era un terreny en el qual es bellugava amb facilitat i goig: “De xiquet vaig viure el teatre a casa meua. Era una època amb molts teatres: l’Eslava, el Serrano, el teatre Russafa, el Principal, I molt de teatre amateur dominical, amb sarsueles I betlems. Al Talia, que era la Casa dels Obrers, cada diumenge es representava una obra diferent, i com que mon pare anava cada diumenge a fer-ne la liquidació, ma mare i jo teníem entrades sempre”.

En els seus inicis com a dramaturg, Sirera, junt amb uns companys de les Escoles Pies, s'interessà per l'avantguarda europea i espanyola, per autors com ara Samuel Beckett o Fernando Arrabal. Un poc després va crear amb aquests companys el Centro Experimental de Teatro, primer amb muntatges clàssics i en castellà, però aviat començaria a escriure obres en valencià, La pau (retorna a Atenes), una obra que tingué algun ressò i èxit als locals i circuits més aviat marginals on es va representar.

En desfer-se el grup, Rodolf Sirera va optar per un teatre més polític, i va fundar el grup «El Rogle» (1972-1977), format pels germans Sirera, Alfred Mayordomo, Juli Leal, Marilena Casanovas, Mercé Trull i Claudi Arenas, amb l'objectiu de muntar exclusivament teatre en valencià i cercant-ne la professionalització, com indicaven en el «Manifest del Teatre Valencià», publicat pel diari Levante el 5 de febrer de 1974. Tots ells reivindicaven un teatre actual i en valencià, tota una renovació, sense abandonar els clàssics, en la qual intervindran amb força Rodolf Sirera i el seu germà, Josep Lluís, amb qui escriuria conjuntament diverses obres on surt a escena de manera crítica la realitat política i social valenciana.