Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.
El IVAM fa 36 anys immers en una de les pitjors etapes de la seua història: “Va a la deriva”

El Institut Valencià d'Art Modern –IVAM– busca desesperadament iniciar una nova etapa. Un any sense direcció titula s’evidencia com un sintoma de la falta de projecte per a la institució per part de la conselleria del PP que encapçala José Antonio Rovira Jover. I aques no és el seu únic problema: fa unes setmanes el museu renunciava a la gestió d¡una nau del Parc Central que es va designar com a subseu del IVAM l’any 2020, per considerar-ho “inviable” en aquests moments. Mentre, la seua altra subseu d’Alcoi segueix tancada per un problema de climatització que, pel que sembla, té difícil solució.
En aquestes circumstàncies, l’IVAM prova de celebrar el seu 36 aniversari sense resignació: del 18 al 23 de febrer el museu ha presentat una programació especial d’activitats, visites i tallers amb la inauguració de l’exposició ‘Manolo Gil. Álbum’ com a gran esdeveniment. Però fins i tot la que és la primera exposició de l’any del museu, homenatge a un dels creadors més importants de l'avantguarda de postguerra a Espanya, és en realitat un tast d’un altra exposició: la mostra ‘Atreverse a más’ que es veurà a l’IVAM a finals del 2025.
El passat dimecres 19 de febrer es va presentar a la premsa la mencionada exposició, breu aproximació a l’obra de Gil comissariada amb passió per Joan Ramon Escrivà. També es va aprofitar per presentar ‘Diàlegs amb Pinazo: Retrats (o si jo fora)’ de la mà de Sofía Asencio i Joan Forner, interessant reinterpretació de Pinazo a través de les identitats múltiples. En l’acte, Sonia Martínez, que ha assumit la direcció provisional de l’IVAM, comentava que el programa intenta “reivindicar el fons de l’IVAM”. Precisament aquest mateix dia finalitzava el període obert d’esmenes per als candidats que hagin presentat un projecte al procés de selecció de la nova direcció. És a dir, ara la pilota està a la teulada de la conselleria de Cultura: la seua comissió d’elecció ha de prendre una decisió. De no fer-ho, l’IVAM podria agreujar la seua situació, qui sap sin fins al naufragi d’una de les joies de la corona del paisatge museístic valencià.
Què ha passat amb la direcció de l'IVAM
L’anterior directora de l’IVAM, Nuria Enguita, va dimitir al febrer de 2024 envoltada en polèmica. El periòdic El Español va publicar una informació sobre unes donacions que Enguita havia fet a una entitat sense ànim de lucre en la qual figurava una persona que va formar part del jurat que la va seleccionar per al càrrec. Va sobrar amb agitar el titular de la capçalera de Pedro J. Ramírez perquè el llavors vicepresident i conseller de Cultura, Vicente Barrera, la dugés davant la Fiscalia. Menys d'un mes després la Fiscalia va desestimar i va arxivar l’assumpte, encara que Enguita ja havia posat terra pel mig i llavors ja dirigia el Museu d'Art Contemporani de Lisboa -MAC/CCB-.
Des d’aleshores es va sostenir que existia la intenció de trobar un relleu per a Enguita que liderara el museu. Però al juliol de 2024, una altra polèmica. Aquest mes es van publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana -DOGV- les bases reguladores del procés de selecció, que contemplaven la constitució d'un jurat, i que va signar el propi Barrera. També aquest mes, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana -TSJCV- va ordenar suspendre el procés per haver rebut una denúncia d'irregularitats. Fins a octubre no es va reprendre el procés, quan el Contenciós Administratiu número 5 de València va alçar la suspensió del procediment. I tot va tornar a començar.

Preguntats per l'estat del procés, l'IVAM assenyala a aquest periòdic que “correspon a la conselleria de Cultura liderar els processos per a la provisió dels llocs directius de l'IVAM”. En aquest cas, el procés de selecció de director/a. “Des de l'IVAM no s'han fet comentaris ni disposem d'informació sobre aquest tema”. La conselleria, per la seua banda, diu que “la setmana passada va haver-hi nova reunió de la comissió de valoració per a l'elecció del director/a de l'IVAM”. Fonts de la conselleria afirmen a elDiario.es que “en aquesta reunió es va continuar analitzant la documentació aportada pels candidats per a determinar si compleixen tots els requisits”. La processó és llarga i el ciri és curt.
“El que ha d'agilitzar-se és l'assignació d'una nova direcció, si pot ser amb caràcter internacional i autèntica independència”, diu a elDiario.es la comissària i crítica d'art Marisol Salanova. “Un director de fora de València, fins i tot de fora d'Espanya, amb experiència i idees fresques, podria revitalitzar la institució”. La veritat és que aquests processos no tenen per què eternitzar-se. Quan, després de 30 anys en el càrrec, Juan Ignacio Vidarte va deixar la direcció del Guggenheim de Bilbao, la fundació del museu va tardar escassos mesos a triar a Miren Arzalluz, que començarà a l'abril d'enguany al capdavant d'un dels museus més icònics de l'Estat.
Per a la reputada autora del assaig ‘La crítica de arte en la actualidad’ i coordinadora de ‘Innovación desde el museo: ensayos sobre emergencia cultural’, els vaivens polítics han desestabilitzat a tal punt l'IVAM que s'ha alterat el sistema valencià en si mateix: “No tant pel que facen o deixen de fer els polítics sinó perquè els agents culturals estan molt condicionats per les seus filies i fòbies ideològiques. S'inicia la vida laboral en el sector buscant a quin partit acostar-se”. I adverteix: “Si s'aconsegueix arribar als centres d'art pel suport polític, ja sigui muntant el paperot d'un concurs públic amb un jurat a mesura o a dit, l'única cosa que podem esperar és que els canvis de govern provoquen auditories i forts canvis de rumb”.
És més, l'experta explica que l'absència de direcció tampoc implica la defunció d'un museu. El Domus Artium 2002 –DA2–, de Salamanca, és de titularitat autonòmica igual que l'IVAM i porta des de 2009 sense una direcció com a tal. “Des d’aleshores ha exercit de directora en funcions una tècnic del centre, Tate Díez. I fa una gran feina. Ens hem acostumat al fet que la direcció dels museus siga personalista, al fet que el director o directora domine i s'erigisca com una espècie de símbol. En altres països la gent ni es preocupa pel cognom o la cara del director, admira un centre per l'art que conté i les activitats que en ell es duen a terme. És el just i també idoni des del meu punt de vista”.
Què passa amb la seva programació
Des de la pols que va alçar Núria Enguita, l'IVAM, que abans havia sigut l’orgull de l'art modern a Espanya, funciona de facto amb una programació continuista amb la seua, pràcticament amb el pilot automàtic. No de bades l'actual Directora Adjunta de l'IVAM, la ja mencionada Sonia Martínez, havia treballat amb Enguita en Bombas Gens i va ser la seua mà dreta durant el seu mandat.
Els responsables polítics tampoc semblen especialment preocupats. Aquest periòdic s'ha posat en contacte amb la Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació –una autèntica hidra de Lerna en competències–, per a preguntar-los sobre els plans de futur dels seus responsables respecte a l'IVAM. Per tota contestació se'ns ha remès a la programació del propi museu. És a dir, ara com ara el PP deixa fer a l'equip d’Enguita, en una espècie d’omertá generada després de mesos d'escàndols.
Per a Salanova, “la programació deixa molt que desitjar des de fa temps. El museu porta a la deriva al voltant d'una dècada, per això no té la rellevància internacional que va arribar a ostentar i que mereixeria. Amb una col·lecció tan rica i un passat grandiós, hauria d'haver-se apostat per ell”. L'IVAM va tancar 2024 amb un balanç de 14 exposicions, la reobertura de la sala Pinazo i dos Premis Nacionals. Però malgrat això, també ha perdut visitants: en 2024 el van visitar 174.854 persones davant dels 202.540 de 2023. Sense oblidar que també havia perdut diners: l'aportació dels patrocinadors porta caient anys, des dels 238.756 euros de 2019 a uns raquítics 53.000 euros de 2023.
Com a experta, Salanova adverteix que “convindria deixar de comptabilitzar al pes el nombre de visitants dels centres d'art. Pot haver molts motius que incrementen aquesta xifra i no reflecteixen l'èxit de la programació cultural”. Ens explica que, per exemple, l'organització concerts d'entrada lliure en els quals s'ofereix begudes alcohòliques gratuïtes fins a altes hores genera assistents, però no són gent que visite les exposicions o acudisca als recintes per la programació anual: van a l'esdeveniment i s'esfumen. I després compten com a afluència del museu. “Alguns dels símptomes del principi del fi vindrien a ser: públic que només acudeix si li donen alguna cosa gratis com a entreteniment amb DJs i alcohol o públic que només entra perquè està en la seua ruta de turista. L'IVAM no mira al barri, al seu enclavament, a la vertebració real de territori i la comunitat. Així que s'ha convertit en una cub blanc en el pitjor dels sentits. Encara que reuneix un milió de lemes sobre bones causes i suport a col·lectius en risc d'exclusió, la voluntat es mostra amb fets. La ciutadania valenciana no té a l'IVAM com a opció quotidiana, això sempre és roín”.
Quan els gestors culturals que pareixen independents fugen amb un canvi de signe polític demostren que no eren tan independents“, explica la crítica d'art, que ens recorda que el mateix va ocórrer amb Pérez Pont en el Centre del Carme, fins que a ell van cessar des de Vox. ”Si de veritat foren independents els directors dels nostres museus es quedarien a treballar. A llançar propostes i activar alternatives. La situació tant de l'IVAM com del CCCC és crítica perquè no existeix una voluntat real del sector a l'hora d'exigir l'excel·lència. S'actua per amiguisme, devolució de favors i autopromoció“.
Sobre este blog
Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.
0