Després d’un parell d’anys d’aturada obligatòria i un Sant Jordi passat per aigua, amb grans pèrdues per a les editorials modestes, el sector editorial valencià s’encamina cap a una cita que pot ser decisiva. La 57 Fira del Llibre de València arranca la primera edició de pretesa normalitat, amb l’experiment de la fira celebrada a l’octubre com a baló d’oxigen per al sector.
La 56 edició, celebrada a la tardor, va aconseguir xifres similars a les del 2019, amb 300.000 assistents i prop d’un milió d’euros en vendes, segons l’organització. El Gremi de Llibrers i la Fundació Fira del Llibre pretenen que la cita d’octubre siga un punt de partida per a la recuperació i aquesta edició aconseguisca impulsar al sector a nivells previs, amb una programació de més de 400 activitats –quasi el doble–, 61 expositors i 101 casetes.
Els editors valencians es mostren entre l’esperança i l’escepticisme amb l’última convocatòria. Per a Gonçal López, editor de Bromera, les fires són una oportunitat per a posar en contacte autors i públic. L’editor espera que aquesta cita permeta tornar al ritme tradicional de fires de primavera. “Sembla que és el reset de veritat, que la societat no pot més”, diu, reconeixent que s’ha anunciat diverses vegades l’anhelat retorn a la normalitat. En la mateixa línia es manifesta Mercè Pérez, editora de Sembra Llibres, que considera que per al sector és important la sensació de tornar a una fira a la primavera. “Tenim moltes ganes de retrobar-nos amb els lectors”, afirma l’editora, que ha patit pèrdues importants per les fortes pluges a Sant Jordi. “Esperem que aquesta primavera caòtica ens done una treva, que la gent s’anime i celebrem una fira que ja esperàvem molt de temps, que necessitàvem”, recalca l’editora valenciana.
Per a Manuel Borrás, editor de Pre-Textos, aquest certamen s’encara amb la mateixa actitud que abans: “Sempre anem amb la mateixa actitud, la de compartir amb els lectors aquests llibres que van ser essencials per a nosaltres com a editors i com a lectors privilegiats per la confiança que han depositat els seus autors en nosaltres”. L’editorial, l’única amb la premi Nobel Louise Glück en el seu catàleg en el moment de ser premiada, recalca que el seu afany “és el del lector gustós, el d’aquell que no deixa seduir-se per la propaganda que hui domina el món de la crítica, en què el crític, més que crític, ha esdevingut un portaveu dels grans segells editorials i de les modes. Ningú fixa hui jerarquies i això és greu”, puntualitza. “Nosaltres anem a les fires a la cerca de lectors independents i insubornables”, reitera Borrás.
Alberto Haller, responsable de Barlin Libros, reconeix el seu entusiasme per tornar al certamen. L’editorial, que comparteix caseta amb la llibreria feminista La Rossa, percep en l’ambient “ganes de tornar al carrer”, encara que tem que “l’estat general d’ajudes a través del consum –que es va donar en els primers mesos de la pandèmia– estiga diluint-se”. Per a l’editor, octubre va ser un assaig per a recuperar la situació anterior, encara que ell arriba amb el doble de catàleg que abans de la pandèmia.
La pandèmia i la resta de les emergències que han anat succeint-se fan que el sector es replantege si un model que concentra les expectatives en una cita anual és el més indicat. Alguns editors, com López, que participa en els espais de decisió, cal desestacionalitzar el sector del llibre, però no sumant diverses cites, sinó buscant atraure lectors tot l’any. Al març del 2020 un grup de llibreters independents de València i la seua àrea metropolitana es van inventar un amic invisible perquè els lectors donaren suport a les llibreries després de dos mesos de confinament. La iniciativa, Sentim les Llibreries, arriba enguany a la tercera edició amb rècord de llibreries inscrits. “Cal valorar si volem tornar al 2019 o millorar”, apunta el responsable de Bromera, que indica que les vendes no han caigut com es preveia, però l’augment de l’índex de lectura que indiquen les enquestes no s’ha traduït en xifres per al sector. La reflexió començarà a materialitzar-se amb les dades d’aquesta última edició, que es pretén la primera de la recuperació.
Recomanacions editorials
elDiario.es ha demanat a les editorials que participen en aquest article algunes recomanacions, dels seus catàlegs o del d’altres grups, per a aquesta 57 edició de la Fira del Llibre de València:
L’editorial Pre-Textos proposa tres títols de la seua col·lecció editats enguany: Indagación sobre los fantasmas, de Darío Jaramillo, un assaig sobre els potencials literaris d’aquesta figura; El tiempo de la consolación, de Michael Foessel i Cartas náuticas, poemari d’Aldalber Salas.
Gonçal López, de Bromera, advoca per un títol del seu catàleg, que també recomana l’editora de Sembra Llibres i va guanyar l’última edició dels premis de narrativa de la Institució Alfons el Magnànim: Els dies bons, d’Aina Fullana, i la proposta juvenil Una carta, d’Irene Verdú (Animallibres, 2022).
Alberto Haller, responsable de Barlin Libros, recomana Sagrado y desagrado, de Rubén Martín Giráldez (Malastierras, 2022) i Los señores nos mandaron aquí, d’Elin Anna Labba (Barlin Libros, 2022). Una novel·la sobre el desterrament del poble indígena dels samis a Lapònia. La periodista Elian Anna Labba, d’origen sami, arranca la seua investigació sobre el desterrament oblidat dels seus avantpassats, una col·lecció de testimoniatges en primera persona dels supervivents de l’exili forçós.
Mercè Pérez, de Sembra Llibres, a més de l’obra editada per Bromera, recomana l’assaig Quatre dies (Sembra Llibres, 2022), de l’economista Joan Sanchis, una proposta sobre els avantatges de reduir la jornada laboral, i la recuperació de l’obra de Jane Eyre per Viena Edicions.