Les teues noces poden ser l’inici d’una novel·la de terror: l’opressió matrimonial vista en la literatura de les dones

Perquè una novel·la d’amor es convertisca en una de terror només ha de canviar una cosa: qui conta la història. Durant els segles XIX i XX desenes d’autores van parlar sobre la institució matrimonial en les seues obres, amb escrits que abordaven la violència sexual, domèstica, el maltractament físic o l’opressió econòmica. Moltes escrivien sobre experiències que havien viscut, donant-los un altre nom, a altres personatges, en altres circumstàncies. Van escriure, doncs, d’allò que coneixien, mentre que els seus contemporanis masculins escrivien, sobre elles, d’allò que imaginaven.

“Si l’amor és igualtat (...) res més lluny d’això que la institució del matrimoni”, va escriure Emma Goldman en Matrimonio y amor. Sobre aquesta premissa s’edifica Como anillo al cuello, en què Purificació Mascarell recull i analitza desenes obres escrites per dones que aborden l’opressió del matrimoni. La tria, com totes les que fa l’autora, no és casual: el llibre busca realçar la veu d’una part menysvalorada de la literatura, la que queda fora del cànon.

L’assaig és un al·legat cap a l’escriptura de les dones: “Una dona escriu per a protestar contra la seua situació en la societat”, diu Maria Aurèlia Capmany en una de les citacions recollides en el volum, mentre que la Mascarell mateixa afirma que “escriure és una transgressió de les normes patriarcals”. A través de novel·les reconegudes, s’aborden les violacions en el matrimoni, els marits absents, la coacció, l’abandó o la soledat, aspectes que sovint passen desapercebuts en les narracions masculines. Encara que hi ha grans obres sobre dones en el matrimoni, com La sonata a Kreutzer o Madame Bovary, prendre el punt de vista femení és una reivindicació plena. Recollir la mirada de les dones al matrimoni és una forma de reparació: “Mentre les dones de ficció eren escrites pels homes, les de carn i os tenien vetada l’escriptura”, recorda l’autora. És escoltar la veu dels que no tenen el poder.

Mascarell és professora de teoria de la literatura, comparada i estudis culturals en la Universitat de València, a més d’escriptora i crítica literària. És una experta a analitzar els rols de gènere a través de la narrativa, com ha demostrat en successives publicacions fins a arribar a aquest assaig. Fruit d’anys de treball i investigació resulta el coneixement de les novel·les de George Sand, Mercè Rodoreda, Louisa May Alcott, Emilia Pardo Bazán, Edith Wharton, Elena Fortún, Alice Walker o Carmen de Burgos, analitzades en aquest text.

“Hi ha un vincle innegable entre pensament feminista i creació literària”, sosté en l’assaig, que també se submergeix en la doble faceta narradora i assagista de Virginia Woolf, Simone de Beauvoir o Mary Wollstonecraft, a més de cartes i diaris d’altres autores, gèneres injuriats per pertànyer a l’espai íntim, obviant el que va assenyalar Kate Millet: “El que passa dins de les llars és un fet polític, en el sentit que està teixit per les dinàmiques del poder”. De la mateixa manera que el dins i el fora formen part del mateix sistema, la literatura sempre es relaciona amb la vida. Per això, abordar les obres de ficció és una altra manera de mirar la realitat.

Perquè una novel·la d’amor es convertisca en una de terror només ha de canviar una cosa: qui conta la història. Durant els segles XIX i XX desenes d’autores van parlar sobre la institució matrimonial en les seues obres, amb escrits que abordaven la violència sexual, domèstica, el maltractament físic o l’opressió econòmica. Moltes escrivien sobre experiències que havien viscut, donant-los un altre nom, a altres personatges, en altres circumstàncies. Van escriure, doncs, d’allò que coneixien, mentre que els seus contemporanis masculins escrivien, sobre elles, d’allò que imaginaven.

“Si l’amor és igualtat (...) res més lluny d’això que la institució del matrimoni”, va escriure Emma Goldman en Matrimonio y amor. Sobre aquesta premissa s’edifica Como anillo al cuello, en què Purificació Mascarell recull i analitza desenes obres escrites per dones que aborden l’opressió del matrimoni. La tria, com totes les que fa l’autora, no és casual: el llibre busca realçar la veu d’una part menysvalorada de la literatura, la que queda fora del cànon.