Lourdes Toledo: “No podem perdre mai la inquietud davant la vida”

Deia Joan Fuster que els dietaristes tenen “l'ofici de mirar, de combatre l'oblit”. Quasi amb aquestes paraules comença La inquietud (Dietari 2018-2019), de la crítica literària i periodista valenciana Lourdes Toledo. L'obra, guardonada amb el 37è Premi d’assaig Josep Vallverdú, ens capbussa en la memòria i els records de l'autora durant episodis del seu passat recent en un moment vital creuat per la seua tornada a València, després d'anys vivint en els Estats Units. “Escriure és recordar”, afirma l'autora a l'altre costat del telèfon.

El relat, explica, està nodrit d'experiències i reflexions polítiques i quotidianes derivades de l'observació amb curiositat del món. Amb l'espontaneïtat que caracteritza la seua veu literària, Lourdes Toledo reviu amb els lectors i lectores anècdotes personals de viatges a Marsella, una ciutat molt especial per a ella perquè va viure dos anys a França, o una visita a Barcelona durant el dia de Sant Jordi. També comparteix en aquest dietari moments dolorosos com el dia que li diagnosticaren un càncer limfàtic. “Li done un poc d'humor a estes coses... Eixe dia vaig anar a fer-me'n un gin tònic”, assegura.

Amb un estil clar i directe, l'autora ens obri el seu món íntim “buscant la complicitat amb els lectors”. Per exemple, l'autora ens convida a compartir taula i pensaments amb les seues amigues, passejar en bicicleta, o a conéixer les cafeteries i els nous racons d'una València que l'autora va deixar en el passat i que ara troba “més oberta, més moderna, més flexible”. “En tornar dels Estats Units vaig descobrir que, per primera vegada, em sentia plenament a gust a València... O potser era la meua actitud”, expressa.

La tornada a la capital del Túria, a l'origen de l'autora, és el punt de partida d'aquest dietari que va nàixer de forma “completament anecdòtica”. “El dietarisme és per a mi posar en ordre els records, evocar-los, és com fer les paus amb el passat, amb coses que potser s'han quedat penjades i que, fins que no passa el temps, no les arribes a entendre o a perdonar-te... Per a mi l'escriptura, seguint amb la tradició de grans dietaristes com Josep Pla, és observar el meu voltant, estar atenta, transmetre allò que mire”. Quant al títol, l'escriptora juga amb els dos significats de La inquietud: per una banda, vol dir el desassossec o la incertesa de viure “una cosa nova” i, també, la guspira de viure, la curiositat “de no perdre mai la inquietud davant la vida”.

Biografia

Lourdes Toledo (València, 1970) és llicenciada en Periodisme i diplomada en Magisteri. Ha treballat en Educació de Persones Adultes, i en escoles bilingües a Aragó. Durant uns anys va exercir a Santa Fe, NM, als Estats Units. Com a periodista ha treballat per a Europa Press i France Press, ha dirigit la Ràdio Local de Mislata i ha estat corresponsal de Com Ràdio a València. També va coordinar la revista Compactus. Com a articulista i crítica literària ha publicat a El Temps, Levante, L’Avenç, Turia, eldiario.es i La veu dels llibres, entre altres, i col·labora amb À Punt. Ha publicat Oficis valencians (2008) i Amèrica endins (2019), XX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. Recentment, l'autora s'ha estrenat amb la traducció editada per Lletra Impresa del llibre

Crazy brave (Una dona valenta), de Joy Harjo, que es presentarà el pròxim 10 de desembre, juntament amb Carme Manuel. L'acte serà a Ca Revolta a les 19 hores.

Deia Joan Fuster que els dietaristes tenen “l'ofici de mirar, de combatre l'oblit”. Quasi amb aquestes paraules comença La inquietud (Dietari 2018-2019), de la crítica literària i periodista valenciana Lourdes Toledo. L'obra, guardonada amb el 37è Premi d’assaig Josep Vallverdú, ens capbussa en la memòria i els records de l'autora durant episodis del seu passat recent en un moment vital creuat per la seua tornada a València, després d'anys vivint en els Estats Units. “Escriure és recordar”, afirma l'autora a l'altre costat del telèfon.

El relat, explica, està nodrit d'experiències i reflexions polítiques i quotidianes derivades de l'observació amb curiositat del món. Amb l'espontaneïtat que caracteritza la seua veu literària, Lourdes Toledo reviu amb els lectors i lectores anècdotes personals de viatges a Marsella, una ciutat molt especial per a ella perquè va viure dos anys a França, o una visita a Barcelona durant el dia de Sant Jordi. També comparteix en aquest dietari moments dolorosos com el dia que li diagnosticaren un càncer limfàtic. “Li done un poc d'humor a estes coses... Eixe dia vaig anar a fer-me'n un gin tònic”, assegura.