Mes enllà del dia de Sant Jordi

Només he viscut un Sant Jordi a Barcelona, però recorde la ciutat de bon matí quan tot s’aixecava: s’aixecaven les parades de roses, les taules amb llibres, els primers vianants, era un dia feiner, i molt a poc a poc la diada anava creixent en ritme, en moviment, en goig... El matí despertava plujós (també enguany amenaça el cel amb pluja) i hi havia una basarda als ulls dels llibreters i els vianants. Però res aturava el rite. 

Han passat dos Sant Jordi des d’aquell 2019, i ja sabem quant que ens ha plogut, en tots els sentits! Potser per això, perquè ningú vol que res faça malbé la diada, com a novetat aquest any hi ha un pla B per si diluvia, una ubicació in extremis a la Fira de Barcelona. Seria una salvació, però entristiria i desmereixeria molt la festa, perquè significaria tancar-la, i aquesta és una festa lliure, bellugadissa i de carrer, i just en el moment en què podem tornar a passejar a cara descoberta (al·leluia!), seria una llàstima. Així que, creuem els dits i esperem una mica de compassió ambiental, la que nosaltres: escriptors, editors i lectors, llibreters i tutti quanti potser no sempre tenim amb el nostre entorn.

Tothom espera amb deler l’arribada de Sant Jordi: llibreters, la indústria editorial, els autors, els d’èxit, els de menys d’èxit, tots esperen la festa del llibre, i fins i tot m’atreviria a dir que ho fan amb un puntet d’histèria perquè les xifres manen i, dit i fet, de les vendes de Sant Jordi depén gran part de la subsistència de tots: la dels grups grans, la dels editors mitjans i menuts, la dels  independents i els dependents, per parlar de la classificació que més s’utilitza... Una dependència la qual, vista amb calma, no és molt sana perquè el que seria desitjable és que de llibres se’n vengueren tot l’any i se’n llegiren tots els dies. Només recordar  que durant el Sant Jordi del 2019 es van vendre 1,6 milions de llibres, la qual cosa va suposar 22 milions d’euros de facturació. És sobrer dir que enguany hi ha ambicions de superar aquests xifres.

Dit això, el 23 d’abril és el dia del llibre, i és important que almenys, un dia a l’any, els llibres i tot allò que els envolta: editores, escriptors, dissenyadors, il·lustradors, traductors (cada dia més reconeguts, però encara poc) i correctors (quasi una espècie en extinció), llibreters, els impressors, els distribuïdors, els equips de comunicació i màrqueting, a més de tots aquells que (a canvi d’una retribució modestíssima) es dediquen a parlar de llibres, a valorar-los i donar-los a conèixer als lectors, tots, siguen els protagonistes de la vida i dels carrers d’una ciutat com Barcelona.

Però Sant Jordi no passa només a Barcelona, tot i ser aquesta el rovell de l’ou, i això ho hem de tenir ben present perquè es posa el focus en la Ciutat Comtal i sembla que la resta importa poc o gens, i això implica cert perill... Sant Jordi se celebra també a molts pobles i a ciutats mitjanes i menudes del Principat, però també a les Illes i al País Valencià, a la Franja, a Andorra... Sant Jordi és també la festa de la catalanitat perquè, si alguna cosa ens fa sobreviure com a poble, és la nostra llengua i la cultura transmesa a través d’aquesta. Això, i també la creativitat, l’enginy, les maneres de fer delicades i artesanes, la perseverança, la visió empresarial i l’emprenedoria, i tot això està darrere del món del llibre, en diferents graus. 

Per tant, no és d’estranyar que després d’un Sant Jordi confinat i un altre a mitges tintes, enguany hi haja ànsia de festa, i per això Barcelona –sense mascaretes i senes aforaments limitats– acollirà una xifra rècord de parades: 300 parades de llibres i roses, 170 d’elles amb autors signant, la gran majoria de les quals es concentrarà en la superilla literària del Passeig de Gràcia, uns 140.000 metres quadrats dedicats al Diada del Llibre al cor de l’Eixample en un espai pràcticament exclusiu de vianants durant la jornada. Una reubicació que busca evitar les gentades a la Rambla, on aquest anys només s’hi instal·laran les entitats de Ciutat Vella. 

Sant Jordi al País Valencià

D’un temps ençà algunes llibreries valencianes –com ara Fan Set, al cor de València, o Ambra Llibres, a Gandia– celebren Sant Jordi amb una diada especial. Fan Set obre i expandeix les portes de la llibreria, com explica la llibretera Eva Gisbert: “Demà eixim a la plaça del Centre Octubre, amb parada i llibres i roses i signatures d'autors, i estem oberts ininterrompudament durant tota la jornada”. I afegeix: “Estem delerosos del dia de demà, per fi veure’ns les cares, amb els lectors i els autors, després de tant de temps”.

Sens dubte, és un Sant Jordi molt esperat, i per això Marc Senabre i Eva Gisbert han preparat per a demà una jornada amb autors, els quals signaran llibres durant el matí i el migdia, són escriptors valencians com ara: Antoni Defez, De la pròpia veu a la veu pròpia a les 11 hores, (Bullent), Marc Granell, Vesprada d’amor i única (Amsterdam) a partir de les 11,30h, Pau i au, Cassette, XLII Premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March (3 i 4 ed.)  Esther Climent, Heli argilés i els misteris de l'aigua (Tàndem) i Xavier Serra, El vicecònsol(Afers) de 13 a 14 hores.

Per la seua banda, Ambra Llibres de Gandia anuncia un Sant Jordi amb molts llibres, jocs per als més menuts, roses i descomptes. Les celebracions, però, s’enceten divendres a les 19.30 hores amb el poeta Marc Granell, que presenta a la llibreria Vesprada d’amor i única, el seu darrer poemari. Amb el poeta conversaran Puri Naya i Maria Josep Escrivà.

Un Sant Jordi amb doble F: Fuster i Ferrater

Les obres i les figures literàries de l’assagista Joan Fuster, per a qui “un bon llibre sempre és una provocació” i del poeta Gabriel Ferrater –dos grans autors de les lletres catalanes dels quals celebrem els centenaris– estaran molt presents en aquest dia del llibre. Qui llegeix avui l'assagista de Sueca i el poeta de Reus? És una pregunta que potser trobarà diverses respostes. En tot cas, serà un bon dia per a comprovar-ho, per a trencar mites i tendències, i per a observar si les seues obres estan o no vigents encara. Un bon moment per a apropar-nos als aforismes de l'un i als versos de l'altre, una ocasió per a resseguir la seua vida i obra, la de dos grans lectors i escriptors que no van tenir una subsistència fàcil, envoltats de polèmiques, i amb repercussió literària que ressona encara avui, més enllà dels nostres territoris. Com a mostra, un parell d’aforismes fusterians per anar fent boca: “Les poques lectures aparten de la vida, les moltes ens hi acosten” / “Llegir no és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seva manera” 

Les contradiccions del dia de Sant Jordi

El dia de Sant Jordi,  però,  genera sovint una contradicció molt gran perquè, en definitiva, la majoria de llibreters (i tota la resta d’implicats en el procés del llibre) el que voldrien és que es vengueren llibres tot l'any. I si d'una cosa en saben, els llibreteres i llibreteres –sobretot els de llibreries de proximitat, de barri, els que fan lectors llibre sobre llibre– és de fer de formiguetes. Per això, i després d’uns temps durs, és clar que necessiten que Sant Jordi brille com mai. Ara bé, posats a desitjar, podríem desitjar un país de lectors i no un país que fantasieja en tenir la festa més bonica del món, per exemple. 

En definitiva, i com li agrada dir a Fe Fernández, llibretera de L’Espolsada llibres, a Barcelona, “llibres tot l’any, més enllà de Sant Jordi”. Ella sap de què parla: “Sant Jordi –explica– és un miratge que implica hores i hores de feina, de molts maldecaps i d'esquena, de mirar la previsió del temps compulsivament, de dormir malament i de nervis, molts. També d'atendre mitjans que pregunten per les teves recomanacions, escoles i biblioteques, benvingudes siguin! però des d'aquí un clam: hi som tot l'any per anar a la ràdio, a la tele, per parlar de llibres i per visitar instituts. A la premsa comarcal ja fa anys que els dic que no em truquin per respondre pels més venuts. Voleu saber quins són els més venuts? El 95% de llibres que es venen un a un i no en grans quantitats i és aquí on m'hi trobareu”.

I tot això fa reflexionar sobra el fet que a les llibreries no només es venen llibres, sinó que moltes d’elles –el cas de L’Epolsada Llibres, però també de Fan Set i Ambra Llibres a casa nostra, entre altres, són paradigmàtics– fan d'agents culturals. Com li agrada dir a Fe Fernández: “Pareu i penseu per un moment què fa la vostra llibreria per vosaltres? Què us aporta? Què aporta al teixit comercial i urbà de la ciutat o del vostre poble? I aleshores, penseu què podeu fer vosaltres per a la vostra llibreria”. 

Segurament, festejar Sant Jordi, però també comprar llibres tot l’any perquè la feinada que fan les llibreries més enllà del Dia de Sant Jordi també és molt important.

I com que no podia acabar aquest article d’una altra manera, us recomane alguns dels llibres que m’han commogut darrerament. No són a les llistes dels més venuts, però tant hi fa! Hi ha molts llibres d’èxit que pugen com l’escuma i com l’escuma cauen, el que importa és que perduren en la memòria dels lectors. Ací els teniu: Torno del bosc amb les mans tenyides, de Simona Škrabec  (L’Avenç); Hi ha un país on la boira, de Gemma Gorga (Tushita edicions); No has de preguntar-me mai de Natalia Ginzburg (Àtic dels llibres); Coses que no vull saber,  El cost de viure i  Propietats reals de Deborah Levy (Angle editorial); Retrat de Mercè Rodoreda, de Mercè Ibarz (Empúries); Els diaris del càncer d’Audre Lorde, (Edicions Cal·lígraf), i Cuadernos de faros, de Jazmina Barrera, (Pepitas de calabaza), entre altres...  

Com ha escrit la mateixa Simona Škrabec: “M’entesto a pensar que els èxits immediats no signifiquen res en el camp de la literatura i que allò que val la pena són els llibres que us canvien la vida, que us poden obrir els ulls”. Una bona reflexió per acompanyar una diada tan especial. 

Només he viscut un Sant Jordi a Barcelona, però recorde la ciutat de bon matí quan tot s’aixecava: s’aixecaven les parades de roses, les taules amb llibres, els primers vianants, era un dia feiner, i molt a poc a poc la diada anava creixent en ritme, en moviment, en goig... El matí despertava plujós (també enguany amenaça el cel amb pluja) i hi havia una basarda als ulls dels llibreters i els vianants. Però res aturava el rite. 

Han passat dos Sant Jordi des d’aquell 2019, i ja sabem quant que ens ha plogut, en tots els sentits! Potser per això, perquè ningú vol que res faça malbé la diada, com a novetat aquest any hi ha un pla B per si diluvia, una ubicació in extremis a la Fira de Barcelona. Seria una salvació, però entristiria i desmereixeria molt la festa, perquè significaria tancar-la, i aquesta és una festa lliure, bellugadissa i de carrer, i just en el moment en què podem tornar a passejar a cara descoberta (al·leluia!), seria una llàstima. Així que, creuem els dits i esperem una mica de compassió ambiental, la que nosaltres: escriptors, editors i lectors, llibreters i tutti quanti potser no sempre tenim amb el nostre entorn.