La paraula d'Isabel-Clara Simó puja a escena amb 'Júlia' de la mà de La Dependent

El Teatre Principal de València acull del 19 al 28 de novembre l'adaptació teatral de Júlia, d'Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943-2020). La companyia La Dependent, sota la direcció de Gemma Miralles, porta a escena aquesta emblemàtica novel·la de l'escriptora alcoiana, convertida en un clàssic de la literatura contemporània en llengua catalana. “La versió està feta pensant en què ella (Isabel-Clara Simó) poguera acceptar-la i gaudir-la”, diu la dramaturga, hores abans de l'estrena absoluta.

Amb una escenografia senzilla, però elegant -firmada per Edu Moreno-, ens transporten a l'industrial món d'Alcoi, en un moment de lluita social per la revolució del Petroli. “La gent treballava en les fàbriques setze hores, cada dia, també les criatures, potser es lliurava el diumenge... Ens interessava eixe temps perquè realment venim d'una ciutat industrial, enclavada entre muntanyes, on van passar coses importants, inclús capdavanteres al País Valencià, com esta segona embranzida de la Revolució Industrial”, relata el productor, Joanfra Rozalén, sobre el context històric d'un text que transita entre finals del segle XIX i inicis del XX.

Així, la jove treballadora, Júlia -interpretada per Gloria Román-, es situarà “entre dos mons”: filla de la classe treballadora, però convertida en una “senyora, havent de pagar un preu molt alt”. “És un personatge amb una gran complexitat, amb arestes, que es troba en una situació difícil i precària. És una xica col·locada en un lloc, però com si pertanyés a un altre”, defineix Miralles, qui destaca la “franquesa” i “la fortalesa” de la protagonista. Segons ha explicat la directora durant la presentació de l'obra, es tracta d'una novel·la “molt propera” per a ella, no només perquè és “un referent literari”, sinó també per “un passat familiar semblant” com a filla d'obrers.

Un altre dels ingredients fonamentals en aquesta versió teatral, avancen, serà la música. A càrrec de Rafael Arnal, és clau per a reflectir “sense banderes” l'estima de l'autora per la seua llengua i la seua terra. “L'emoció entra per l'estómac”, asseguren els creadors d'un espectacle que supera les dues hores, “però amb dinamisme perquè l'espectador quede atrapat”. “La novel·la té molta acció i això ho facilita, és un personatge universal que connecta amb allò profund”, expressa Miralles.

Aquesta versió de la novel·la, que també es podrà veure en el Teatre Principal de Castelló, en Alacant i en Alcoi, ha sigut com “un somni” per a La Dependent, ja que el format (amb onze actors i actrius damunt de l'escenari) és “molt gran per a una companyia com nosaltres”, diu el productor. No obstant això, Júlia no és el primer espectacle signat per Isabel-Clara Simó, amiga de la companyia. En 2004, van estrenar Còmplices, un monòleg interpretat per Pep Cortés, en què s'abordava la violència de gènere amb un text “subversiu i de denúncia”.

El director adjunt d'Artes Escèniques de l'Institut Valencià de Cultura, present durant la presentació, ha destacat que Júlia serà l'única obra en cartell que estarà dues setmanes en el Principal. També ha expressat la importància d'incloure en la programació dels centres culturals propostes textuals en valencià, “abans vetades”, i comptar amb la presència de companyies valencianes com La Dependent. 

El Teatre Principal de València acull del 19 al 28 de novembre l'adaptació teatral de Júlia, d'Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943-2020). La companyia La Dependent, sota la direcció de Gemma Miralles, porta a escena aquesta emblemàtica novel·la de l'escriptora alcoiana, convertida en un clàssic de la literatura contemporània en llengua catalana. “La versió està feta pensant en què ella (Isabel-Clara Simó) poguera acceptar-la i gaudir-la”, diu la dramaturga, hores abans de l'estrena absoluta.

Amb una escenografia senzilla, però elegant -firmada per Edu Moreno-, ens transporten a l'industrial món d'Alcoi, en un moment de lluita social per la revolució del Petroli. “La gent treballava en les fàbriques setze hores, cada dia, també les criatures, potser es lliurava el diumenge... Ens interessava eixe temps perquè realment venim d'una ciutat industrial, enclavada entre muntanyes, on van passar coses importants, inclús capdavanteres al País Valencià, com esta segona embranzida de la Revolució Industrial”, relata el productor, Joanfra Rozalén, sobre el context històric d'un text que transita entre finals del segle XIX i inicis del XX.