Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.
Pioneres del cinema, la retòrica de l’extrema dreta i un homenatge a Paolo Sorrentino: arranca la Mostra de València
La Mostra de València arranca la 38 edició a vessar d’homenatges. A les dones pioneres del cinema, al director Paolo Sorrentino, a la identitat de la conca mediterrània. El certamen, que inicia les projeccions dijous i fins al 29 d’octubre, pretén acostar al públic les qüestions relacionades amb la realitat sociopolítica de la Mediterrània, amb propostes que, “es topen de cara amb la realitat”.
El director del certamen, Eduardo Guillot va emfatitzar el caràcter realista de la Mostra en una entrevista amb Europa Press, en què apunta que la diversitat de produccions fa que el cinema “demostre una vegada més la seua capacitat de prendre el pols a la realitat”. Durant els deu dies de festival es projectaran obres de Palestina, el Líban, Egipte, Algèria, Turquia, Itàlia i França que analitzen la situació sociopolítica dels països a banda i banda de la Mediterrània.
El certamen arranca amb la projecció de Marina, unplugged, un film valencià sobre els discursos populistes d’extrema dreta. Ambientat en la capital valenciana, la pel·lícula acompanya la líder d’un partit ultradretà en el procés de preparació d’un monòleg a través del qual donarà a conéixer el seu ideari davant el públic. Encara que el director ha assegurat que no s’inspira en cap persona en concret, sí que ha manifestat que, per a aconseguir generar una proposta convincent, van fer un gran treball de recerca consultant textos de “la nova dreta, el populisme a manera de Vox, neoliberalisme, nacionalisme; també hi ha citacions de grans filòsofs com Kant, així com una immersió en el pensament de l’esquerra, que també és una part fonamental d’aquesta mena de discursos”, han assegurat els seus guionistes.
Un dels plats forts del festival és l’homenatge al director Paolo Sorrentino, que recollirà la Palmera d’Honor, màxim guardó del festival, com a reconeixement a tota la seua carrera en la gala d’inauguració de dijous. El director oferirà una lliçó magistral –amb les places ja esgotades– i tindrà un cicle en la Filmoteca de València, on es projectaran obres com La gran bellesa, Joventut, Las consecuencias del amor, Il divo o Un hombre de más.
La programació de la Mostra inclou un documental –el primer– sobre el Premi Nacional de Disseny Paco Roca i una investigació sobre Helena Cortesina, la primera directora espanyola de cinema mut, que es complementa amb una exposició en la galeria del Tossal. El cicle ‘Ressons del Líban’ està integrat per una desena de títols recents, sis dels quals d’estrena a Espanya, i combina el documental amb la ficció o el cinema de gènere, en un període marcat per la inestabilitat amb la crisi del 2019 o les explosions al port de Beirut el 2020.
El director s’ha referit al futur de la Mostra, que ha de continuar creixent, en un context polític en què s’ha vist qüestionat per l’extrema dreta. “El 2018 el festival va tornar amb un gran esforç per part de l’Ajuntament de València i a poc a poc ha anat creixent de nou”, apunta Guillot en l’entrevista. En el ple municipal per a abordar el certamen, el grup d’extrema dreta va votar en contra de tots els punts relatius a la programació, incloent-hi el protocol contra les agressions sexuals.
La Mostra de València arranca la 38 edició a vessar d’homenatges. A les dones pioneres del cinema, al director Paolo Sorrentino, a la identitat de la conca mediterrània. El certamen, que inicia les projeccions dijous i fins al 29 d’octubre, pretén acostar al públic les qüestions relacionades amb la realitat sociopolítica de la Mediterrània, amb propostes que, “es topen de cara amb la realitat”.
El director del certamen, Eduardo Guillot va emfatitzar el caràcter realista de la Mostra en una entrevista amb Europa Press, en què apunta que la diversitat de produccions fa que el cinema “demostre una vegada més la seua capacitat de prendre el pols a la realitat”. Durant els deu dies de festival es projectaran obres de Palestina, el Líban, Egipte, Algèria, Turquia, Itàlia i França que analitzen la situació sociopolítica dels països a banda i banda de la Mediterrània.