La necessitat d’acollir els vaixells més grans del món és un dels arguments més utilitzats per l’Autoritat Portuària de València (*APV) per a justificar la polèmica macroampliació que està en tràmit per la qual se’n duplicarà la capacitat actual per moure al voltant de 5 milions de contenidors l’any.
La futura terminal està pendent que el Ministeri de Transports determine si necessita una altra declaració d’impacte ambiental (DIA) que substituïsca la del 2007, tenint en compte les modificacions importants que ha experimentat el projecte original.
El departament que dirigeix el ministre valencià José Luis Ábalos, que es va oposar a l’ampliació en la seua etapa com a regidor del grup municipal socialista de València, continua esperant que l’APV li remeta l’avantprojecte per pronunciar-se sobre la DIA.
Precisament, l’avantprojecte aprovat al juliol del 2018 justifica els canvis duts a terme, que no estan emparats per la DIA del 2007, tal com ha advertit la consellera d’Emergència Climàtica, Mireia Mollà, “en l’increment de la capacitat dels vaixells màxims de disseny, que passa de 11.000 TEU, a 24.000 TEU” (el TEU és la mesura estàndard de cada contenidor equivalent a 6,1 metres), és a dir, a poder acollir aquests vaixells.
El plec de bases del concurs per a la construcció de la nova terminal aprovat al novembre del 2018 argumenta el canvi de configuració dels molls en “el disseny dels nous vaixells, que incrementen la seua capacitat i passen d’11.000 TEU a 24.000 TEU actuals i la necessitat d’incrementar la longitud del moll, com a conseqüència de l’augment esmentat de capacitat dels vaixells”.
No obstant això, dimecres mateix l’APV va anunciar via Twitter l’arribada de l’MSC SIXIN amb capacitat per a 23.756 contenidors, fet que palesa que el port, tal com està configurat en l’actualitat, ja pot donar servei a aquests vaixells.
L’altre argument esgrimit habitualment per a justificar l’ampliació és la falta d’espai físic per a emmagatzemar i moure contenidors a curt i mitjà termini.
Com va informar eldiario.es, la crisi del coronavirus resta força a aquest argument. El mateix informe de la Universitat Politècnica de València encarregat pels empresaris portuaris i presentat el mes de febrer passat afirma que les instal·lacions estan actualment al 80% de la seua capacitat.
A més, en la mateixa línia, el professor J. R. Medina l’any 2006 ja assenyalava en la seua al·legació contra l’ampliació que el port tenia capacitat sobrada fins al 2032. En un debat el mes de gener passat en una seu del PSPV, l’exsecretari de l’APV, Luis Felipe Martínez, va afirmar que sense l’ampliació podia arribar a tindre “un 30% més de contenidors”.
Fins i tot, el president mateix de l’APV, Aurelio Martínez, va reconéixer després del consell d’administració del 22 de maig passat que tancarà l’exercici actual amb un descens del 70% en el volum de negoci, del 80% en els beneficis nets i preveu una caiguda de l’11% en els trànsits amb vista al pròxim any com a conseqüència de l’actual crisi del coronavirus.
A més, el mes de gener passat, abans que s’iniciara la crisi derivada de la pandèmia que va paralitzar l’economia, la presidenta del port de Barcelona, Mercè Conesa, va descartar de moment construir una tercera terminal de contenidors en l’àmbit de l’última ampliació executada pel fet de considerar que la demanda actual del mercat internacional no justifica una altra infraestructura.