Espoli fiscal al País Valencià?
Aquest fet s’ha convertit, a més a més, en un instrument dintre de la batalla política. Alberto Fabra ha hagut d’assumir la reivindicació de millorar el sistema de finançament i s’ha unit als també presidents populars José Ramón Bauzá i Ramón Valcarcel de les Illes Balears i de Múrcia respectivament, en un front comú per reclamar un millor finançament. Una reivindicació, no obstant això, poc creïble davant l’esquizofrènia del PP de defensar a València una cosa i a Madrid una altra. Però, perquè els valencians estem mal finançats? Sofrim un espoli fiscal?
Infrafinançament provat
La primera veu destacada en posar el crit d’alerta sobre l’infrafinançament que pateix el País Valencià va ser l’Associació Valenciana d’Empresaris. L’informe va ser encarregat a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i estava elaborat per Francisco Pérez (director de l’Institut i Catedràtic d’economia) , José Antonio Pérez (exdirector general de pressupostos durant l’època de Joan Lerma), Rafael Beneyto (analista financer) i Vicent Cucarella (tècnic d’aquest institut). Aquest document avisava amb una xifra: els valencians rebíem 1.000 milions d’euros menys a l’any que la resta de comunitats.
Davant l’informe publicat pels empresaris junt amb el context d’ofegament financer es va impulsar un comitè d’experts a les Corts, que tot i ser creat el 2009 per analitzar la reforma del sistema de finançament d’aquell any, havia passat sense plena ni glòria davant l’apatia mostrada per l’aleshores conseller d’economia i hisenda, Gerardo Camps. Aquest comitè d’experts rescatat estava format pels anomenats Francisco Pérez, Vicent Cucarella, José Antonio Pérez (elegit pel PSPV-PSOE) i Rafel Beneyto, aquest últim designat per Compromís. El completava Ismael Fernández a proposta d’EUPV i Vicent Peiró, director general de tributs i joc. Aquests presentaren el seu informe on xifraren en 13.500 milions d’euros la quantitat que els valencians no havíem rebut des de 2002.
Al seu lloc, Fabra va impulsar altre comitè d’experts format pels premis Jaume I d’economia que formen part de l’Alt Consell Consultiu, el qual està integrat per economistes com Pedro Schwartz, Ramón Tamames i José Lamo de Espinosa, tots de caràcter ultraliberal i centralista. Al seu informe apuntaven també l’infrafinançament.
Un sistema injust
Totes aquestes investigacions mostraven que el País Valencià està mal finançat. Però, perquè? Segons Vicent Cucarella, investigador de l’IVIE, el País Valencià “està doblement infrafinançat. En vertical, perquè el sistema de finançament no s’ajusta al pes relatiu que representen les comunitats autònomes en la despesa pública total ni a la importància dels serveis que aquestes presten; i en horitzontal, perquè el sistema de finançament autonòmic li proporciona menys recursos per càpita que a la resta de comunitats”.
El sistema de finançament es va crear a la transició on “el sistema va procurar dotar a la comunitat autònoma dels diners necessaris per assumir el cost efectiu del sistema traspassat”, segons explica Cucarella. Per a Andrés Boix, professor de dret administratiu de la UV, aquest sistema “tenia dos problemes. Per una banda, perpetuava les situacions d’injusta distribució creades al franquisme; i per altra, donava la capacitat de decisió sobre quin era el finançament adequat a una decisió discrecional de l’Estat”. El sistema es va reformar el 2002, on cada valencià va rebre 207 euros per habitant menys que la mitjana de les autonomies. L’any 2009 de nou es va reformar i fins a 2011 rebérem els valencians 208 euros per habitant menys que la mitjana de les autonomies, segons es desprèn dels càlculs de Rafel Beneyto, membre del comitè de les Corts. Per a Cucarella el problema de què aquestes reformes no milloraren la situació del País Valencià i del sistema de finançament es deu a què “s’ha imposat l’Statu Quo, és a dir, assegurar que cap comunitat no perdrà amb el canvi de model” i a “les pressions de les diferents comunitats per a què s’incorporen una sèrie d’aspectes que han acabat desvirtuant les intencions inicials de la revisió del sistema”.
Amb aquest sistema de finançament tan perjudicial per als valencians i en una situació agònica on la Generalitat té un deute de 29.000 milions d’euros sorgeix la qüestió de si es poden mantenir els serveis públics essencials. “Als pressupostos de la Generalitat per al 2013 es contemplen uns ingressos del sistema de finançament de 8.300 milions d’euros front unes despeses sols en sanitat, educació i protecció social de 10.061 milions d’euros, la qual cosa origina un dèficit de 1.700 milions”, adverteix Beneyto. Per a ell, el cobrament del deute històric xifrat pel comitè de les Corts en 13.500 milions d’euros i l’aplicació del sistema proposat pel comitè de les Corts esdevenen claus, ja que del contrari “estem posant en perill el benestar dels valencians i el seu desenvolupament econòmic i social”.
Amb totes aquestes dades, els valencians patim un espoli fiscal? Andrés Boix, indica que el sistema “es clarament injust perquè des de cap de les lògiques de justícia habituals aquestes dades tenen trellat”, però que “una cosa és, però, que el sistema no siga just i altra que es puga considerar espoli”. En canvi, Rafael Beneyto opina que “espoliar en valencià significa desposseir algú d’allò que li pertany, i que per tant descriu molt bé la situació que pateix el País Valencià”. Diferents opinions a una pregunta que està a l’aire. Patim els valencians un espoli fiscal?
