Una estratègia sostenible per al Port
Les grans infraestructures sempre són percebudes com icones de progrés, tot i que solen implicar impactes ambientals considerables i elevades inversions de diners públics. De fet, aquesta és una de les idees instal·lades en l'imaginari col·lectiu difícils de desmuntar. Els mites de les grans corporacions com a creadores d'ocupació o d'un port logístic, com a tòtems que han de viure al marge de la societat, ens porten a que algunes persones -poques però en llocs privilegiats- creguen que estan exemptes d'aquesta alarma social i s'afanen a mantenir allò indefensable i ens vulguen portar a l'enèsim Castor, eludint les seues responsabilitats polítiques i, pot ser, si continuen, penals.
El ben cert és que ni l'ampliació del Port de València és una font d'ocupació, ni és un gran proveïdor del PIB autonòmic. Només cal mirar les seues memòries per adonar-se'n que és tracta d'una plataforma logística on el que importa és el moviment de càrrega i no si entra o ix, ni tampoc quin o de qui és el producte. Una plataforma altament tecnificada de contenidors on descarreguen vaixells enormes que han reduït el personal a la mínima expressió, no són fonts d'ocupació, precisament. 400 milions regalats a una empresa i 50 anys d'ocupació de la mar, a canvi exactament de què.
I no sols ho diuen les xifres i arguments que Compromís, entitats com Terra Crítica o prestigioses autoritats en la matèria barallen, són els propis perceptors d'eixa idíl·lica ocupació els que eixiren dissabte al carrer perquè afirmen viure ja en una situació de precarietat. Transcont convocà una manifestació per denunciar dues coses: la precarització del sector on els costos -especialment del combustible- són repercutits en ells i el segon, l'actual col·lapse en la mobilitat amb un trànsit de 6.000 camions diaris.
Els negocis i l'ocupació del segle XXI han de ser per a crear un futur i no per a destruir-lo. No podem descarbonitzar les ciutats i, alhora, promoure que es dupliquen les emissions d’efecte hivernacle des de l’entorn del Port de València. Cal un disseny responsable atenent les qüestions urgents amb una visió de futur, que comença per perseguir sous dignes per al sector, en eliminar els embussos en l’àrea portuària, en millorar substancialment les emissions dels vaixells en el port, per obrir-lo a la ciutat i als nous negocis.
És apressant una planificació estratègica i integral a llarg Termini. El Port de València, com a entitat pública, ha de fer-la amb urgència. Cal un nou port amb una nova visió de futur, un port sostenible, solidari, ecològic i modèlic que impulse l'economia valenciana. Això passa per aplicar no sols les mesures de dels ciutats-port de la Xarxa Mundial de Ciutats Portuàries (AIVP) 2030 sinó per elaborar un pla econòmic de futur basat en el model d'economia blava. Un document que ja té 2 anys i que entre altres qüestions planteja 7 eixos sectorials de foment de l'economia blava i que van des de l'energia blava a la sostenibilitat de la dessalinització passant per la pesca, la diversificació turística o l'ordenació litoral... totes elles com a propostes econòmicament sostenibles. Totes elles sense explorar per un port obsolet que només aposta per dues activitats (contenidors i creuers) sense tindre en compte els alts riscos que comporten per ser altament dependents del marc geopolític de la mediterrània.
El Port de València és una gran oportunitat per a la ciutat, la comarca i tot el territori autonòmic, amb un posicionament estratègic a l’arc mediterrani. L'administració central no pot ignorar per més temps les valencianes i els valencians i els nostres governs. Necessitem una aposta per polítiques de proximitat, que compten amb les persones i tinguen en compte la seua salut i expectatives de progrés. Per això, des de Compromís demanen un canvi en la llei de ports on la ciutat i la ciutadania puguen decidir sobre el seu futur. Perquè ens cal un port de futur i la transició ha de començar ara. Per això són tan necessàries les polítiques útils de Compromís.
*Maria Josep Picó, candidata de Més Compromís al Congrés
