“Verá, tengo la desgracia de estar siempre contradiciéndome a mí mismo”. Periodista o lo que surja. Feminismo y sarcasmo a partes iguales.
“Et vens en el mercat laboral, et vens en el matrimonial o et vens al carrer amb el cos, que potser la vagina és sagrada?”
Ompli sales allà on va. És una de les investigadores sobre les dones més rellevant de l’últim segle, reconeguda per les seues aportacions intel·lectuals sobre la divisió sexual del treball i la relació entre el treball domèstic de les dones i la prosperitat del capitalisme basada en l’explotació de la força reproductiva.
Silvia Federici (Parma, 1942) aterra a València per impartir una conferència en el II Congrés Internacional de Comunicació i Biopolítica de la Universitat de València. Sota el títol ‘Violència contra les dones i acumulació capitalista. Passat i present’, l’escriptora analitza les diferents formes de violències, des de la institucional i l’econòmica, que al seu parer promouen entitats com l’FMI o el Banc Mundial, fins a les noves caces de bruixes, que ja ha analitzat en el seu llibre més reeixit, Caliban i la bruixa: dones, cos i acumulació originària (2004 –edició original–).
La seua signatura contra la il·legalització del sindicat de prostitutes va generar controvèrsia i se li pregunta per això en acabar la intervenció. Federici, respon, es declara abolicionista de totes les formes d’explotació. “Una lluita feminista no pot dir que unes formes de prostitució estan bé i unes altres malament, ha de permetre’ns escapar de totes”, conclou en la conferència.
0