La biblioteca de la dóna: una habitació pròpia

Dones i literatura. Dones que escriuen. Literatura i obres acadèmiques amb visió de gènere. El somni de Virginia Wolf, la seua habitació pròpia, podria ser la Biblioteca de la Dona.

Les retallades se la van emportar per davant i van condemnar els seus fons a la pràctica desaparició. La pressió dels col·lectius de dones va forçar les institucions a reobrir l’edifici del carrer de Nàquera fa dos anys. Fundada el 1988, i malgrat la parada, des de llavors s’ha convertit en un auxili constant per a les persones que investiguen sobre dones i gènere. Però també per als que s’hi acosten per curiositat o per a la seua formació personal en igualtat. Les dones –i homes– que es posen les ulleres violades són un públic fidel, assidu a les xarrades i als tallers que s’organitzen a l’interior.

Hi acudeix constantment –per bé que no en massa– personal docent que busca recursos educatius, encara que l’afluència més gran es dóna en les constants presentacions i conferències que acull. L’última, aquest mateix dijous, va ser la presentació del llibre de Teresa Girado, un best-seller en Amazon sobre les decisions de la vida d’una dona.

Només una bibliotecària s’encarrega de tota la faena en l’edifici. Ella organitza els més de 20.000 exemplars que formen part del Servei de Documentació de la Generalitat, entre els quals hi ha manuals, assajos i documents audiovisuals. També premsa, fullets, literatura... Tota una col·lecció que recopila, tracta i difon documentació sobre dones i gènere en les distintes matèries, des de ciència fins a arts, des d’un punt de vista interdisciplinari.

Ací es parla de Gloria Fuertes, de Gabriela Mestral, d’Emilia Pardo Bazán, de Frida Kahlo... També de les contemporànies, d’Ana de Miguel, d’Amelia Valcárcel i de Celia Amorós. De totes les dones que van ser i són, que investiguen, que aporten i que encara no ixen en els llibres de text.

L’objectiu de la seua creació va ser promoure i afavorir l’estudi i la recerca sobre dones mitjançant informació bibliogràfica i documental i aconseguir que les dones hi trobaren un espai propi en què es difonguera l’escriptura femenina.

“Tot el que podia oferir-vos era una opinió sobre un punt sense gaire importància: que una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia per a poder escriure novel·les; les dones i les novel·les continuen sent, pel que fa a mi, problemes sense resoldre” va escriure Wolf. Ací, en la biblioteca, pot trobar la seua habitació.

Dones i literatura. Dones que escriuen. Literatura i obres acadèmiques amb visió de gènere. El somni de Virginia Wolf, la seua habitació pròpia, podria ser la Biblioteca de la Dona.

Les retallades se la van emportar per davant i van condemnar els seus fons a la pràctica desaparició. La pressió dels col·lectius de dones va forçar les institucions a reobrir l’edifici del carrer de Nàquera fa dos anys. Fundada el 1988, i malgrat la parada, des de llavors s’ha convertit en un auxili constant per a les persones que investiguen sobre dones i gènere. Però també per als que s’hi acosten per curiositat o per a la seua formació personal en igualtat. Les dones –i homes– que es posen les ulleres violades són un públic fidel, assidu a les xarrades i als tallers que s’organitzen a l’interior.