La Diputació d’Alacant creu que el llenguatge inclusiu “pot obstaculitzar la comprensió” en una guia per a dones maltractades

La Diputació d’Alacant considera que el llenguatge inclusiu dificulta la comprensió dels textos. Afegir termes en femení en les frases o emprar vocables de gènere impersonal o neutre sembla convertir una lectura en una odissea. Excepte per a indicar “les dones víctimes de violència de gènere”.

En la guia informativa sobre els drets de les dones víctimes de violència de gènere que edita aquesta corporació, el femení hi figura per destacar la condició de víctima d’una dona, no per dirigir-se a professionals. Les víctimes davant dels treballadors, els jutges o els facultatius.

La responsable d’Igualtat de la Fe va observar que, quan es parla a qui acudir en cas de patir o tenir coneixement d’una situació de maltractament, s’esmenta majoritàriament en masculí. “Els facultatius”, “el jutge” o “els representants sindicals”, per exemple. La treballadora va emetre una queixa per correu electrònic a la Diputació, en què advertia de l’ús sexista del llenguatge, especialment greu per tal com es tracta d’una guia contra la violència contra les dones. “Parlar de drets de les dones maltractades –i de les seues filles– en masculí invisibilitza les dones”, comenta a eldiario.es Ángela, tècnica que treballa amb personal sanitari en temes de gènere.

La resposta que va obtenir de la corporació provincial va ser que, revisada la guia i havent-hi reconegut l’ús constant dels termes en masculí, això es justificava perquè era un contingut destinat a la divulgació i s’adverteix mitjançant una clàusula. Per a aquests textos, considera la Diputació –i cita el document– “conscients que les normes a utilitzar poden obstaculitzar la comprensió de la lectura, sempre que siga pertinent, s’usarà el masculí genèric com a representació del conjunt d’homes i dones en igualtat”.

La treballadora pública, amb formació en igualtat i pertanyent a diversos col·lectius feministes critica, que aquests recursos que procedeixen de les administracions solen tenir errades bastant evidents en l’ús del llenguatge. Concretament, explica que “si invisibilitzes les dones, la meitat de la població, ja no és una guia per a tothom”. Aquests documents s’han de redactar “buscant l’empatia i transmetent un missatge de tranquil·litat, de calma i de comprensió envers les víctimes”, remarca, i assenyala que en pocs casos es compleix.

La corporació provincial alacantina té una guia de llenguatge institucional no sexista, revisada per Eulàlia Lledó, filòloga especialitzada en investigació sobre sexisme i llengua. En aquest document de 18 pàgines es recomana no utilitzar el masculí com a presumpte genèric. “No s’ha d’utilitzar el masculí com si fóra genèric i explicar a continuació que, quan es fa, és per referir-se a homes i dones o que no s’anomenen els dos gèneres per no allargar el text, ja que d’aqueixa manera es reforça la discriminació”, indica el text.

La Diputació d’Alacant considera que el llenguatge inclusiu dificulta la comprensió dels textos. Afegir termes en femení en les frases o emprar vocables de gènere impersonal o neutre sembla convertir una lectura en una odissea. Excepte per a indicar “les dones víctimes de violència de gènere”.

En la guia informativa sobre els drets de les dones víctimes de violència de gènere que edita aquesta corporació, el femení hi figura per destacar la condició de víctima d’una dona, no per dirigir-se a professionals. Les víctimes davant dels treballadors, els jutges o els facultatius.