El Suprem dóna a la víctima de violència masclista qualitat de testimoni qualificat

El Tribunal Suprem considera que el testimoniatge de les víctimes de violència de gènere en un judici ha de tenir més valor. L’Alt Tribunal, que té la facultat de crear jurisprudència, considera que en els casos de violència masclista el testimoniatge de l’agredida ha de tenir un “grau més alt que el mer testimoni alié i extern al fet” mentre que la víctima “està en posició de testimoni, però, a diferència de la resta dels testimonis, és víctima i això hauria de tenir un cert reflex diferenciador des del punt de vista dels mitjans de prova”.

El Tribunal Suprem es refereix així en una sentència referida a un cas de violència masclista a la província d’Alacant de l’any 2015. El condemnat (14 anys de presó), tenia una ordre d’allunyament de la víctima que es va saltar, va recórrer amb cotxe més de 450 quilòmetres –des de Belmonte de Gracián (Saragossa) fins a l’Altet (Elx)– amb cinc cartutxos, un passamuntanyes i una carta en què explicava els motius de la seua actuació i la intenció de posar fi a la vida de la seua exparella. A l’Altet, a cals pares d’ella, va saltar la tanca de la finca, va mantenir un forcejament quan ella va eixir al jardí i li va disparar per l’esquena mentre la perseguia a crits d’“Et mate, et mate”.

El magistrat Vicente Magro, ponent de la sentència, considera rellevant concedir una posició processal a la víctima al marge, o per damunt, de la mera situació de testimoni en casos de crims de gènere en què s’enfronten a un episodi “realment dramàtic”. El jutge es refereix així a aquest cas en què la víctima comprova que la seua exparella pren la decisió de posar fi a la seua vida, per la qual cosa “la versió que pot oferir de l’episodi viscut és de gran rellevància, però no com a mer testimoni visual, sinó com un testimoni privilegiat, la valoració del qual és valorada pel tribunal sota els principis ja exposats amb vista a apreciar-ne la credibilitat, persistència i versemblança”.

La sala matisa que “això no vol dir que la credibilitat de les víctimes siga diferent de la resta dels testimonis, pel que fa al valor de la seua declaració, tot i que el tribunal sí que podrà apreciar i observar amb més precisió la manera de narrar com va ocórrer el fet per haver-lo viscut en primera persona i ser subjecte passiu del delicte”.

Adverteix a més del perill de la victimització de menors quan les agredides es veuen obligades a canviar de domicili perquè es consideren en perill. La sala penal indica que “cal tenir en compte la perspectiva de gènere que ha de presidir aquests casos” que es diferencien d’altres actes d’atemptats contra la vida de les persones, ja que contra qui s’atempta és contra la seua pròpia parella, exparella, mare en molts casos dels seus propis fills. Això, considera, “obliga a reflexionar sobre el drama i el sofriment de les dones, però també dels fills que veuen que els seus propis pares prenen la decisió de posar fi a la vida de les seues mares, i converteixen els fills en víctimes d’aquests fets”.

El Tribunal Suprem considera que el testimoniatge de les víctimes de violència de gènere en un judici ha de tenir més valor. L’Alt Tribunal, que té la facultat de crear jurisprudència, considera que en els casos de violència masclista el testimoniatge de l’agredida ha de tenir un “grau més alt que el mer testimoni alié i extern al fet” mentre que la víctima “està en posició de testimoni, però, a diferència de la resta dels testimonis, és víctima i això hauria de tenir un cert reflex diferenciador des del punt de vista dels mitjans de prova”.

El Tribunal Suprem es refereix així en una sentència referida a un cas de violència masclista a la província d’Alacant de l’any 2015. El condemnat (14 anys de presó), tenia una ordre d’allunyament de la víctima que es va saltar, va recórrer amb cotxe més de 450 quilòmetres –des de Belmonte de Gracián (Saragossa) fins a l’Altet (Elx)– amb cinc cartutxos, un passamuntanyes i una carta en què explicava els motius de la seua actuació i la intenció de posar fi a la vida de la seua exparella. A l’Altet, a cals pares d’ella, va saltar la tanca de la finca, va mantenir un forcejament quan ella va eixir al jardí i li va disparar per l’esquena mentre la perseguia a crits d’“Et mate, et mate”.