La Conselleria d’Educació i Cultura estudia des de fa mesos en la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià com adquireix la col·lecció de l’artista valencià Josep Renau. La Fundació Josep Renau va proposar a l’Institut Valencià d’Art Modern comprar-la i el patronat del museu hi va accedir al juny del 2018, encara que sense fixar una quantitat. El problema el va passar al departament que dirigeix Vicent Marzà.
Aquesta operació té un problema important, que ja van posar damunt la taula alguns patrons, ja que en el conveni que el 1989 van signar l’entitat gestora del llegat i la Conselleria de Cultura la cessió de l’obra de Renau era “de manera indefinida”. A canvi, l’IVAM es feia càrrec de més de 400 obres i 26.000 peces documentals de les quals en aquell temps ningú volia fer-se càrrec pel gran cost econòmic que suposava.
Així, el prestigiós museu valencià va catalogar, va restaurar i ha mantingut, i també ha fet una tasca de difusió important, l’obra de Josep Renau, que ha multiplicat el seu valor.
El conveni signat entre el que va ser president de la Fundació Renau Ricard Roso i el conseller de Cultura i president de l’IVAM Ciprià Ciscar a què ha tingut accés eldiario.es és molt clar en el primer punt: “La Fundació Josep Renau deposita, amb caràcter indefinit, les obres de Josep Renau relacionades en l’annex, que ho accepta així”. És a dir, pot formar part de la col·lecció de l’IVAM de manera indefinida i fins que, segons un altre article, la fundació decidisca recuperar-lo.
La proposta d’adquisició es va portar al patronat de l’IVAM de 10 de juliol de 2018. En aqueix patronat es van incloure uns quants informes sobre la necessitat que la Generalitat adquirisca el llegat de Renau. Els signats pel director del museu, José Miguel García Cortés, i el conservador de la pinacoteca Josep Salvador defensaven la necessitat que les obres es queden en el centre, però sense especificar si calia pagar-hi res.
Sí que ho feia un altre document sense signar, però lliurat també pel museu, en què planteja directament la compra arran d’una petició feta per la Fundació Josep Renau, que ara presideix Eliseu Climent. “Constatada també la voluntat de l’autor que va expressar el seu desig de preservar la unitat dels elements de la seua obra, per evitar-ne la dispersió, ha propiciat que la fundació haja oferit l’oportunitat al Consell d’adquirir els fons ara cedits en depòsit a l’IVAM. Es proposa acordar l’inici dels tràmits necessaris perquè es puga adquirir la col·lecció ara cedida en depòsit per part de l’IVAM, mitjançant l’impuls de les actuacions necessàries després dels informes i els tràmits oportuns”, assenyala la proposta del museu.
Aquesta proposta va ser presentada al consell rector i va generar debat. Tant el director com l’ex-secretari autonòmic de Cultura Albert Girona van apostar per un pagament econòmic per les obres. La secretària autonòmica d’Hisenda, María José Mira, va mostrar reticències a l’operació per la “dificultat que ha de donar lloc a un informe jurídic detallat sobre el fet que una fundació transferisca la propietat”.
El que va ser director del Muvim Román de la Calle va qüestionar en el patronat l’actitud de la fundació i va recordar que l’IVAM “ha cuidat durant 30 anys una col·lecció que en el seu moment no sabien on deixar-la”. A més, va apuntar en ple debat, que el museu valencià “sempre va complir les condicions del conveni”.
Per unanimitat es va acordar “iniciar els tràmits per a l’adquisició de la Col·lecció Josep Renau”.
Encara que de moment des de la Conselleria de Cultura no es posa un valor de compra a l’obra, fonts coneixedores de l’operació asseguren que de manera informal tant el museu com la fundació han quantificat la col·lecció en quatre milions d’euros.