El conseller de Cooperació del PP, Rafael Blasco, va deixar una taca en el currículum de l’Administració valenciana difícil d’esborrar. Amb el conseller a la presó per haver desviat 1,8 milions d’euros d’ajudes a Nicaragua per a comprar pisos i altres immobles, l’executiu valencià –Govern del Botànic– tenia la tasca ben complicada de refundar el model de cooperació i posar fi a la mala reputació de la Comunitat Valenciana.
Aquest és un dels objectius de la Llei de cooperació i desenvolupament sostenible que ha presentat aquest dimecres el conseller Manuel Alcaraz davant de les Corts Valencianes. Un projecte en què han participat tots els actors de cooperació valenciana i que ha estat aprovat per unanimitat en el Consell Valencià de Cooperació al Desenvolupament, òrgan en què hi ha representats els grups parlamentaris, les ONG i les universitats, entre altres agents. Per al conseller, les ONG “representen millor que ningú la dignitat de la societat valenciana”.
La norma compromet la Generalitat a destinar un 0,7% del pressupost de cada exercici a polítiques vinculades a cooperació i desenvolupament sostenible. Aquest compromís se supeditarà a les disponibilitats reals de la hisenda del Govern valencià, al compliment dels compromisos d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i als escenaris pressupostaris plurianuals.
La llei incorpora els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030, aprovats per les Nacions Unides fa dos anys a Nova York. Aquestes propostes esquematitzen per mitjà de distints objectius les prioritats del desenvolupament i integren tres dimensions: social, econòmica i mediambiental. A més, el text inclou l’enfocament de gènere en tots els àmbits de la cooperació.
Els objectius, segons Alcaraz, “són una oportunitat única per a fixar les bases d’una transformació global que porte envers models de desenvolupament inclusius i sostenibles, tant a escala nacional com a escala internacional”.
Entre els àmbits de la cooperació, la llei preveu actuar sobre la cooperació econòmica, financera, tècnica, l’acció humanitària, l’educació per a la ciutadania global, la contribució a la formació i investigació i el suport a iniciatives de comerç just.
La llei inclou com a prioritats de la cooperació valenciana al desenvolupament el suport a les àrees més pobres i desiguals; aquelles en què es produïsquen transgressions greus dels drets humans, conflictes o situacions d’emergència humanitària; els pobles i els països més empobrits i/o amb més fluxos migratoris i de població refugiada; a més dels països que presenten pitjors indicadors de desenvolupament humà de la infància.
Al seu torn, s’hi plasmen prioritats relacionades amb el dret als béns públics globals; el dret a la participació i a la governança democràtica, al desenvolupament, els drets de la terra i els relacionats amb les dones i la infància.