No és estrany que, en matèria ambiental, ens anem fixant sempre en experiències que es duen a terme en altres parts del món. No obstant això, de vegades tenim els projectes més notables tot just a tocar de casa, i d’això és justament del que ens adonem quan ens acostem al parc de la Marjal, a Alacant. Però comencem pel principi: per què s’ha d’inserir un aiguamoll al bell mig de la ciutat?

En aquest espai, “Aiguamolls amb futur”, hem vist que el litoral valencià ha estat històricament un continu de zones humides, que han anat reduint-se a poc a poc pel canvi d’usos del sòl, des de la construcció d’edificis o infraestructures fins a la transformació per a conreus. Això, tanmateix, ha causat bastants problemes: on abans l’aigua trobava el camí lliure cap a la mar o cap a les llacunes costaneres, ara queda retinguda entre carrers i línies de tren. L’enfocament tradicional ha consistit a construir sobreeixidors per a permetre buidar les zones entollades, tot i que no ha tingut èxit sempre. Però, i si en compte d’això, en redirigírem el flux cap a una zona preparada per a acumular un gran volum d’aigua en episodis de crescudes, tan freqüents en l’àmbit mediterrani?

Tot just això es va preguntar l’equip tècnic d’Aguas de Alicante, empresa que ha construït l’innovador parc i l’ha posat en marxa, quan va caldre afrontar les riuades successives a la zona on es localitza. Entre les tres solucions que s’hi van tenir en compte, es va descartar l’esquema de tubs de desguàs i també el d’un vas de formigó, i es va optar per la més complexa, però molt més estimulant, la d’una marjal urbana. La funció primària d’aquesta marjal és servir de fre a les crescudes i, per això, té una capacitat de 45.000 m3 (18 piscines olímpiques, aproximadament). Perquè ens fem una idea del que implica això, durant les pluges més abundants del 2015 –la primera prova real de funcionament–, a penes va pujar quatre centímetres, tot i que té uns quants metres de marge per a omplir-se. És una autèntica assegurança de vida per a la zona.