Hi ha un poder ocult en totes les eleccions locals. Unes forces polítiques a les quals els mass media no paren molta atenció, però que contendixen recurrentment als comicis i obtenen un gens menyspreable recolzament ciutadà. Es tracta dels partits independents i locals, els vots dels quals apareixen camuflats sota eixa etiqueta espectral dels “Altres” que, en les últimes eleccions municipals valencianes, englobà aproximadament un 10% de sufragis.
Els partits independents són cadascú de son pare i de sa mare, però el seu mínim comú denominador és que el seu àmbit d´actuació es limita al terme del seu municipi. Això és el que els diferencia de la resta de formacions i, a més, el que suposa el seu atractiu principal per a l´electorat. Una qüestió de proximitat i arrelament. A banda d´esta contenció local, trobem totes les tipologies representades: esquerres, dretes, especialment centre, xaleters, veïns autòctons, residents, ecologistes... En tenim d´associats, més o menys públicament, a sigles més famoses; els que volen festejar amb germans majors; finalment, predominen els que no volen saber res de socis majoritaris.
Si peguem una ullada a les xifres, descobrim que els independents representen la tercera força municipal en nombre de concejals, a poca distància de Bloc-Compromís. Els seus 313 càrrecs locals es repartixen de la següent manera, per circumscripcions: 124 a Alacant, 44 a Castelló i 145 a València. Destaquen, en este aspecte, els sengles 6 regidors de Coalició Democràtica de Parcent i Junts pel Nostre Poble de les Coves de Vinromà i els 5 que ostenten tant Grup Independent Progressista de Manuel com Candidatura per Vistabella.
Quant als municipis amb més implantació d´estos partits, descollen les 5 formacions independents que conviuen a Bétera (Mas Camarena, Unió i Progrés Independent de Bétera, Ciudadanos de Urbanizaciones de Bétera, Partido Independiente de Bétera i Unión Ciudadanos de Bétera) i les 4 radicades, respectivament, a Dénia (Centre Unificat; Gent de Dénia, la Xara i Jesús Pobre-Independents; Socialistes Independents de Dénia-Verds; Tots per Dénia) i Xàbia (Xàbia Democràtica, Ciudadanos por Jávea, Nueva Jávea-Independientes i Centristes de Xàbia). Per partits judicials, el de Dénia és el que més formacions agrupa -25-, seguit de València amb 23 i Xàtiva amb 18.
En vots obtinguts, els independents i locals ocupen la quinta posició, el que s´explica pel major predicament amb què compta la marca Esquerra Unida a les ciutats mitjanes i grans. No obstant això, estes agrupacions superen solventment els 100000 sufragis. Les contribucions més espectaculars al recompte, arriben, per ordre d´aportació, per part del Partido de Elche (5977), Segregación Porteña (4760) i Centro Liberal Renovador de Orihuela (4713). Com a manifestació d´una tendència rellevant, cal ressenyar que la demarcació electoral d´Alacant registra més vots a estes formacions que la de València, tot i tindre un cens inferior.
En definitiva, uns guarismes a tindre en compte i que rememoren aquell Small is Beautiful que va fer popular a principis dels passats setanta l´economista E. F. Schumacher.