Sí, ja ho sé. Sé el que estan pensant. Que això ho han sentit de pràcticament tots els casos de corrupció valencians. Un llibre i una pel·lícula. Ho sé. I segur que molts estarien ja en les nostres pantalles de no ser perquè el guió de qualsevol crim polític quan el localitzes fora de la M30 sembla perdre tot el glamur per a la indústria cinematogràfica espanyola. Gürtel amb els seus bigotis i els seus ovípars amors. Emarsa amb les seues traductores. La Diputació i els seu ionkis dels diners. Les vides i metamorfosis dels Blasco-Císcar... Tots mereixen les atencions d'un guionista i fins ara no-res. En fi... Però m'han de creure si els dic que el cas de la Fórmula 1 valenciana i la posterior compra per part del govern d'Alberto Fabra de l'empresa Valmor tindrà algun dia un bon llibre.
El costum, la impunitat, la sordesa periodística, la inexplicable ceguesa d'alguna oposició estranyament muda i després episòdicamente paralítica... tots els ingredients es donen cita en el cas que ens ocupa. Però sobretot, el cas Valmor és el major exemple del grau de corresponsabilitat que tot l'establishment popular va arribar a ostentar en l'extensió i magnitud de la corrupció política en aquesta comunitat autònoma. Fins i tot el beneït d'Alberto Fabra va arrossegar el seu govern a implicar-se, si més no políticament, en aquella compra tan evidentment tèrbola. Ell, que es va veure, es va vendre i va ser comprat quasi per unanimitat mediàtica com el regenerador polític destinat a pintar línies roges on va trobar lubricats tobogans i a separar els “abans” dels “després”, va haver d'engolir el got de quitrà que el seu amic Paco Camps li va deixar servit.
A l'obra no li faltarà de res, parauleta de Jesus. Tindrà traïcions, membres del mateix govern acusant-se entre ells, documents que haurien d'estar i no apareixen i uns altres l'aparició dels quals els resultarà inexplicable. Ningú no s'escapolirà en el relat d'una trama que naixerà en els salons del Palau i es passejarà pels despatxos de Londres, els aeroports de Ginebra, els circuits de Tòquio o Xangai. Veuran en les pàgines del bell volum els noms de sempre, els dels polítics habituals, però també d'aquells dels quals ningú mai no vol parlar, dels empresaris innombrables, dels aconseguidores sense rostre. Llegiran els seus diàlegs dictant llistes electorals en algun pavelló de la Fira de València a un d'aqueixos candidats amb cara d'haver de ser i a qui se li va oblidar que la càmera estava gravant. Hi haurà un paper per a tots, ja veuran. Per als uns: Fabra, Bonig, Camps, els seus companys i companyes de Consell i els seus secretaris autonòmics. I també per als altres: Eva Martínez i Ignacio Blanco i aquell tal Moreno però també per al síndic de llavors Antonio Torres i el d'ara Manolo Mata i per al diputat Alfred Boix, el president Ximo Puig i fins i tot per a aquell personatge de Gila, que vestia de marró i vivia al passadís. Esperen i estiguen atents perquè com en els grans relats ací no-res ni ningú són exactament el que semblen. No perden de vista el seu quiosc o llibreria, que ja els dic jo que Valmor té un llibre.