La meua Isabel Bonig vol que li compre un vaixell pirata per Nadal. Com tot aquell que haja sigut criat en captivitat per un grup de lermistes, com és el meu cas, sóc un conductista convençut. Ja saben… si et portes bé galeteta, si et portes malament “hem de parlar”. Així que vaig decidir imprimir un dibuix d'un vaixell pirata que em vaig baixar d'internet i li vaig dibuixar unes caselles on vam anar posant i llevant punts adhesius segons es comportava.
La cosa va començar bé. Com la meua revoltosa protegida s'havia portat rematadament malament en la darrera legislatura, per poc que em riguera una gràcia, em condemnara un cas de corrupció o em votara qualsevol ximpleria per unanimitat, allà que anava el fluix d'un servidor ficant un punt ben gros en la cartolina. Així que, dic jo que animada per la facilitat amb què un servido li regalava punts, se'm va despatxar amb un inici de legislatura d'aquellse “per a menjar-se-la”. Però la punyetera, potser perquè sóc un facilot, se n'ha vingut amunt.
Últimament la tinc amb efecte rebot. Ara li dóna per fer que no li agraden els profes del col·le. Diu que sols volen manipular-la. Està obsessionada amb el fet que els del Parlament del costat li tenen mania i volen llevar-li no sé quina cosa. Va tot el dia d'enrabiada. I l'última és que tots els seus amiguets de les Corts s'han apuntat a una excursió per un finançament just i ella és l'única que no hi vol anar. I no es creguen que abans de llevar-li tots els maleïts puntets no he intentat raonar amb ella. “A veure Isabel… però si estaves tot el dia amb allò de que volies anar a aqueixa excursió”. Del Parlament català ja ni els explique. M'he rendit. Res, que no hi ha manera. De debò, estic desesperat. No sé què farér amb aquesta criatura! A que al final no li compre el vaixell?