La presidenta de l’Acadèmia, Verònica Cantó, ha inaugurat el curs 2024-2025 acompanyada dels acadèmics de la institució. L’obertura del curs s’ha celebrat en la sala d’actes del monestir de Sant Miquel dels Reis i ha començat amb la lectura de la memòria, a càrrec de la secretària de l’AVL, Immaculada Cerdà.
En la seua intervenció, Verònica Cantó ha recordat que entre les ocupacions de la institució es troba la defensa i la promoció del valencià. “L’Acadèmia és la primera institució pública que ha de creure fermament que el valencià té futur, però no ha de ser l’única”, ha expressat. És per això que ha demanat ·la col·laboració, la complicitat i la confiança de la resta d’institucions, i sobretot, del govern valencià“. ”I necessitem, més que mai, −ha continuat la presidenta− que ningú que s’estime la llengua i vetle pel seu futur, participe en estratègies de desgast que només tenen com a finalitat apartar-nos dels nostres autèntics objectius, que són que l’amor per la nostra cultura i per la nostra llengua, ens porte a estudiar el valencià, a protegir-lo, a respectar-lo i a difondre’l».
En este sentit, Verònica Cantó ha insistit en el fet que el principal repte del valencià rau en el seu ús: “Hem de tindre molt clar que sense competència no hi ha ús, i que sense ús no hi ha llengua. Cal que la societat valenciana parle valencià en tots els àmbits i registres. És un dels molts reptes que les llengües minoritzades com la nostra han d’assumir. Ens hem de concentrar en estos reptes de present i futur que són fonamentals per a la pervivència del valencià. I ens hem d’apartar de misèries i mediocritats, i d’aquelles opinions que volen ser més importants que útils. L’Acadèmia no participa ni participarà d’estratègies de desgast i de deslegitimació institucional que només tenen la intenció d’apartar-nos dels nostres autèntics objectius, que amenacen de fer oblidar allò que és important: la nostra llengua”, ha dit.
El valencià, llengua pròpia i històrica
Així mateix, la presidenta de la institució normativa del valencià ha citat l’historiador britànic Eric Hobsbawn, que afirma que la llengua és un d’aquells elements de llarga duració que permet, conjuntament amb les emocions, la cultura i, especialment, l’actitud d’una societat amb voluntat de ser, bastir un projecte polític de futur. “I parle de projecte polític perquè la llengua no hauria d’estar sotmesa als vaivens ideològics, sinó que hauria de ser part essencial d’un projecte polític comú de tots i totes”, ha asseverat Cantó.
A més, la presidenta de l’AVL ha subratllat que ningú pot referir-se al valencià com una llengua imposada. “Per una raó tan senzilla com òbvia: perquè no es pot imposar allò que és propi, i el valencià no sols és la llengua pròpia i històrica dels valencians i les valencianes −tal com reconeix amb encert el nostre Estatut d’Autonomia−, sinó que, a més, és la llengua de centenars de milers de valencians, amb la qual ens hem identificat des de fa quasi huit segles i sobre la qual hem bastit les nostres arrels”, ha incidit Cantó.
Medalla per al filòleg Vicent Pitarch i el grup de música Zoo
Durant l’acte d’obertura del curs acadèmic, s’ha entregat la Medalla de la institució al filòleg Vicent Pitarch i al grup de música Zoo. L’AVL ha valorat la trajectòria vital i professional, així com el compromís del professor Pitarch amb la llengua i la cultura valencianes, i en el cas de Zoo, la seua espenta i la seua capacitat per a projectar el valencià arreu del món a través de la música. “Maduresa i joventut hui es donen la mà com a baules de la llarga cadena que testimonien la fidelitat i l’estima per la nostra llengua. Ells se sumen a l’estirp dels ‘Fills de la Morta-Viva’ que reivindicava Constantí Llombart”, ha expressat Cantó.
El vicepresident de l’AVL, Joan Rafael Ramos, ha sigut l’encarregat de la laudatio, del professor Pitarch, en la qual ha destacat que es tracta d’un “homenot, que ens ha acompanyat generosament al llarg de la seua trajectòria vital en la recuperació, la reivindicació i la projecció social i acadèmica del valencià”. Ramos ha reconegut la dificultat per a compendiar en uns minuts la trajectòria del filòleg per “la multiplicitat de tasques culturals que ha dut a terme i de la gran diversitat de termes que ha abordat, i que encara ho continua fent, ajudant a tothom que li ho demana i donant la cara des que era ben jove per la causa valencianista”.
Vicent Pitarch ha agraït el reconeixement de l’AVL a la seua trajectòria professional i cívica, i a la del grup Zoo. “La militància en el camp de la cultura popular és la raó que ens unix i ens ha portat ací. Entenc que hi som per a testimoniar que del País Valencià emergix un moviment molt encoratjador, arrelat arreu de les comarques i actiu en nombrosos ambients socials, ben atent al toc d’atenció que ens va fer Vicent Andrés Estellés, a través dels versos d’Assumiràs la veu d’un poble”, ha expressat.
En el parlament, el filòleg ha asseverat que “tornen temps foscos, adversos i no solament a Europa”. “Davant d’un tal panorama les nostres medalles de l’AVL, sense anar més lluny, admeten de ser considerades un reconeixement oficial, per descomptat públic, a l’activisme cívic, una mostra de la capacitat de resistència i de reconstrucció civil que manté dempeus la societat valenciana: un activisme sense defallença”, ha valorat Pitarch.
La laudatio del grup musical Zoo ha anat a càrrec de l’acadèmica M. Àngels Francés, qui ha subratllat l’impacte internacional que la seua poesia urbana, musical i il·lustrada ha exercit sobre les noves generacions de joves valencians. “Els sentim com una baula en la rica i compromesa tradició de la nostra música, que, com hem vist, enllaça amb èxits de grups anteriors” ha dit. Francés ha compartit amb els assistents un fragment de la darrera de les seues lletres, 'Epíleg', per a resumir el llegat que deixen.