L’Advocacia de la Generalitat Valenciana no ha presentat escrit d’acusació en la causa en què Cristina Seguí està processada per haver revelat dades d’una menor acollida per un matrimoni homosexual. L’Advocacia està personada en la causa i, de fet, una de les seues lletrades estava present en l’interrogatori a Seguí del 23 de maig de 2023, durant la fase d’instrucció. No obstant això, una vegada dictada la interlocutòria de procediment abreujat per part del titular del Jutjat d’Instrucció número 7 de València, no hi havia ni rastre de l’escrit d’acusació de l’Advocacia de la Generalitat, segons les fonts consultades per aquest diari. La Fiscalia i l’acusació particular, per contra, demanen per a l’agitadora ultra quatre anys i mig de presó per tres presumptes delictes contra la intimitat. El jutge va dictar la interlocutòria d’obertura de judici oral l’1 de juliol passat. Una vegada finalitzada la fase d’instrucció, l’Advocacia de la Generalitat encara té l’opció d’adherir-se a les acusacions, tot i que, en aquest cas, mantindria un paper secundari. La Conselleria d’Assumptes Socials, Igualtat i Habitatge, que dirigeix la popular Susana Camarero, no ha contestat les preguntes d’elDiario.es relatives al paper de l’Advocacia de la Generalitat. Seguí va ser fundadora de Vox, una formació que va abandonar per disputes internes i que governa actualment l’executiu valencià presidit per Carlos Mazón.
Els pares acollidors temporals de la menor, tutelada per la Generalitat Valenciana i en situació legal de desemparament, exerceixen l’acusació particular en la causa. Una de les direccions territorials de la Conselleria d’Igualtat, dirigida per Aitana Mas al final de la legislatura anterior del Pacte del Botànic, va tindre coneixement del vídeo difós per Seguí en xarxes socials i en el canal de YouTube ‘Estado de Alarma, dirigit per Javier Negre, i va considerar que s’havia fet pública la imatge dels pares acollidors i de la menor i que es fomentava l’“odi” contra els funcionaris, segons indica la interlocutòria de procediment abreujat de l’instructor.
La situació legal de la menor està immersa en mitja dotzena de procediments judicials impulsats pels avis paterns, incloent-hi una querella contra l’anterior Conselleria d’Igualtat. L’“entitat tutora de la xiqueta”, segons recordava la resolució del jutge, mai va consentir la difusió de la imatge de la menor, que a més va ser estigmatitzada “públicament” amb l’atemptat consegüent contra el seu interés superior.
L’agitadora ultra sostenia que una pretesa “trama institucional” regalava bebés a famílies LGTBI de “col·lectius afins” a l’esquerra per a obtindre prebendes electorals. De passada, va revelar la identitat, la localitat i el lloc de treball d’un dels pares acollidors, que manté un càrrec local en el PSPV-PSOE. Aquest diari omet la identitat del matrimoni i la localitat on resideixen per a protegir la intimitat de la menor.
Els dos pares que acullen temporalment la xiqueta, segons explica el seu escrit d’acusació, van haver d’abandonar la localitat en què residien i canviar de vehicle arran de la “infinitat de desqualificatius i comentaris homòfobs, carregats d’odi i amenaces” en xarxes socials arran de la publicació del vídeo.
Condemnada a 15 mesos de presó
Seguí s’enfronta a un segon judici a València després de la condemna a 15 mesos de presó i a una indemnització de 12.000 euros pels delictes de revelació de secrets i contra la integritat moral d’una menor víctima d’una agressió sexual grupal.
L’actuació de Cristina Seguí va agreujar la situació psicològica de la menor, segons l’apartat de fets provats de la sentència dictada per la titular del Jutjat Penal número 10 de València. La condemnada va assegurar en el seu compte de X (antic Twitter) que recorrerà “molt tranquil·la” contra la sentència.
D’altra banda, en el terreny civil, l’Audiència Provincial de Madrid va condemnar l’agitadora ultra a pagar 6.000 euros a l’exministre José Luis Ábalos per vulnerar el seu honor en Twitter.