Oh, València!

Oh, València! En recordar-te els meus llagrimalls ploren sang en lloc d’aigua.

Quin és el camí per a arribar a uns llocs que ara són camp de batalla dels no àrabs?

A uns turons i unes valls que no es trauen els vestits primaverals ni a l’estiu ni a l’hivern?

Llavors era agradable aturar-se i sestejar allà on es complien tots els desitjos.

Per mon pare! Aquelles escoles alcoràniques en ruïnes, on les campanes han esborrat

la crida a l’oració!

Aquells castells, perduts, ja no il·luminen, i qui cap a ells es dirigeix pren l’albada per vesprada.

Amb ells han desaparegut els coloms que feien sentir el cant i ara repeteixen sense parar

lament i plor.

Ibn al-Abbar

Oh, València! En recordar-te els meus llagrimalls ploren sang en lloc d’aigua.

Quin és el camí per a arribar a uns llocs que ara són camp de batalla dels no àrabs?