Durant més de cinc-cents anys, des del 711 fins el 1238, l’actual territori valencià va estar dominat per la cultura islàmica. L’entrada de Jaume I, com un segle abans havia succeït amb la conquesta fugaç del Cid, va suposar un punt d’inflexió traumàtic per als àrabs musulmans que habitaven les taifes valencianes. A banda dels milers de morts, hi hagué deportacions, exili, esclavatge i altres pràctiques inhumanes pròpies de l’època. Quasi la meitat de la població musulmana va ser expulsada pel nou poder cristià o emprengué l’exili. D’aquell episodi, ens resten les paraules escrites pels poetes andalusins. Són paraules plenes de nostàlgia per la terra perduda.
La segona missiva...
La segona missiva ha portat notícies que trenquen els cossos, decreten la mort, encenen el foc de les afliccions i fan abocar aigua als llagrimers: el que ha passat a València, pol d’atracció, capital de terra i mar, el lloc que espera la caravana, seu dels raigs de l’esplendor i la bellesa. [...]
Què llarga aquesta angoixa! No hi ha un cirurgià per a aquesta fractura? Tots els nostres moments han de ser hores d’angoixa? Amic meu! On són els dies passats i les nits que els seguien?
Ibn Amira
La segona missiva ha portat notícies que trenquen els cossos, decreten la mort, encenen el foc de les afliccions i fan abocar aigua als llagrimers: el que ha passat a València, pol d’atracció, capital de terra i mar, el lloc que espera la caravana, seu dels raigs de l’esplendor i la bellesa. [...]
Què llarga aquesta angoixa! No hi ha un cirurgià per a aquesta fractura? Tots els nostres moments han de ser hores d’angoixa? Amic meu! On són els dies passats i les nits que els seguien?