Durant més de cinc-cents anys, des del 711 fins el 1238, l’actual territori valencià va estar dominat per la cultura islàmica. L’entrada de Jaume I, com un segle abans havia succeït amb la conquesta fugaç del Cid, va suposar un punt d’inflexió traumàtic per als àrabs musulmans que habitaven les taifes valencianes. A banda dels milers de morts, hi hagué deportacions, exili, esclavatge i altres pràctiques inhumanes pròpies de l’època. Quasi la meitat de la població musulmana va ser expulsada pel nou poder cristià o emprengué l’exili. D’aquell episodi, ens resten les paraules escrites pels poetes andalusins. Són paraules plenes de nostàlgia per la terra perduda.
València, si penses en ella...
València, si penses en ella i en les seues meravelles, és la més brillant de les ciutats;
la millor prova que en tinc és que la seua bellesa és evident.
Nostre Senyor l’ha revestida d’un brocat de bellesa vorejat de riu i mar.
Ibn al-Zaqqaq
València, si penses en ella i en les seues meravelles, és la més brillant de les ciutats;
la millor prova que en tinc és que la seua bellesa és evident.