El nou llit verd: algunes reflexions a rajaploma

En relació al procés reflexió sobre la possibilitat d’intervenir en el nou llit del Túria i posar-lo en valor com a infraestructura verda i relacional, tal vegada puguen ser d’alguna utilitat les reflexions que s’acompanyen a continuació.

1.- La iniciativa de plantejar una actuació soft en el nou llit del Túria em sembla plenament justificada des de l’òptica del cost-benefici, del model territorial i del benestar social

2.- Des del punt de vista del cost–benefici col.lectiu, la inversió necessària i la despesa de manteniment que se'n deriva és, amb escreix, molt inferior al benefici de la seua utilització com infraestructura verda. A més, com que el nou llit té la funció irrenunciable de canalitzar grans avingudes (amb períodes de recurrència molt llargs), la seua adequació és relativament barata en no plantejar-se cap mena de jardí (amb arquitectura incorporada) com és el cas del Jardí del Túria. Per tant, posant-se fins i tot en el pitjor escenari, el cost de reposició és assumible en una perspectiva a llarg termini. Comptat i debatut i amb independència de la major concreció desitjable, el projecte del Nou Llit Verd és assumible i defensable.

3.- Els guanys que es deriven potencialment d’aquesta intervenció tenen dues vessants clarament diferenciables, la primera de les quals guarda relació amb el model territorial tant de la ciutat com de l’àrea metropolitana. Amb el rerefons teòric de la ciutat primigènia (una illa envoltada pels dos braços del Túria), antropofitzar el nou llit suposa obrir un ample ventall de possibilitats de reestructuració territorial.

4.- La primera d’aquestes és prou obvia: la connexió del Jardí del Túria amb el Saler i l’Albufera, tot aprofitant el connector de la fracassada i prescindible ZAL. Per molt que practiquem la tossuderia, el Port hauria d'anar desplaçant-se progressivament a Sagunt en lloc de continuar generant greus problemas ambientals i de condicionar negativament la reestructuració de la ciutat. És d’agrair la “cessió” de Natzaret però hi resta el problema de fons de l’estratègia a llarg.

5.- De forma paral.lela, la intervenció pot permetre l’enllaç tant amb el Parc Natural de les Riberes del Túria com amb el Barranc del Carraixet sempre que, en aquest darrer cas, es reformulara l'històric projecte del Tercer Cinturó de Ronda amb una filosofia radicalment oposada a la practicada amb la “Ronda” (Segon Cinturó de Ronda) que no sols és un mur i un entrebanc a la comunicació raonable (Serradora com a paradigma) sinó que, a més, s'ha utilitzat com a infraestructura viària en què recolzar creixements residencials especulatius a colp de PAI. La unió del Nou Llit del Túria i del Parc Natural de les Riberes hauria de ser complementada amb una intervenció en l’espai de sòl no urbanitzable del nord-oest -al nord del Bioparc- on el que té sentit i lògica és un parc metropolità d’una escala molt superior a l’actual Parc de Capçalera que podria romandre com el segment de connexió entre el Jardí del Túria i un bosc urbà on es poden integrar molins, masies i alqueries.

6.- La segona vessant del projecte, també positiva, té a veure amb el benestar social derivat de la disponibilitat d’un eix lineal d’esbarjo on es poden practicar esports (podria permetre, de pas, reubicar els camps de fútbol del tram central del Jardí del Túria) i satisfer necessitats col.lectives de forma puntual quan a dreta i/o esquerra del nou llit es trobem amb àrees densament poblades (Xirivella, Sant Isidre, Castellar i l'Oliveral, Forn d’Alcedo, Sant Marcel.lí i Pinedo). No cal dir que l’ús del nou llit ha de ser compatible amb una evacuació instantània i que els usos possibles han de ser degudament seleccionats.

7.- Per últim, la intervenció hauria d’aprofitar-se per millorar l’accessibilitat transversal dels vianants en els punts de major densitat urbana, tot i que l’escala del nou llit presenta nombrosos reptes. I ja posats a somniar, la recuperació d’ un curs, d'aigua (que sembla molt problemàtica al Jardí del Túria) trencaria la maledicció de ser una ciutat de Guiness, una ciutat que té dos llits i cap dels dos du aigua.

8.- La intervenció en el nou llit és o pot ser una operación de valua en la infraestructura verda a escala metropolitana. Valorar de forma més precisa la seua potencialitat exigeix posar-la blanc sobre negre en el model territorial metropolità que a hores d’ara es l’objecte del Pateval. No és aquest un projecte a curt ni a mig termini. Ens podem prendre un període de serena reflexió.

En relació al procés reflexió sobre la possibilitat d’intervenir en el nou llit del Túria i posar-lo en valor com a infraestructura verda i relacional, tal vegada puguen ser d’alguna utilitat les reflexions que s’acompanyen a continuació.

1.- La iniciativa de plantejar una actuació soft en el nou llit del Túria em sembla plenament justificada des de l’òptica del cost-benefici, del model territorial i del benestar social