Els altres Peset: la Universitat de València busca desagreujar els rectors i catedràtics represaliats pel franquisme

Els anals de la Universitat de València encara tenen diverses llacunes en el segle XX. El franquisme va depurar de la institució acadèmica vides, obres i idees i va tractar que quedaren esborrades de la realitat social. Professors, acadèmics i rectors van perdre els honors per la seua filiació política. En el 80 aniversari de l’execució del rector Joan Peset Aleixandre, la universitat pública valenciana busca reparar la memòria dels seus màxims dirigents represaliats, rectors i catedràtics.

La institució acadèmica treballa amb el Ministeri d’Universitats en una petició de reparació de les represàlies empreses pel franquisme en acabar la guerra civil, un procés administratiu que s’anticipa complex –atesa la ingent documentació a presentar per recuperar la graduació acadèmica– i un procés de desgreuge de figures insignes que van ser despullades del seu màxim guardó. L’equip de la rectora, Mavi Mestre, treballa en els expedients de diversos rectors i degans perquè el Consell de Ministres en garantisca la validesa legal, recopilant informació dels processos de represàlies.

Segons ha pogut saber elDiario.es, la institució treballa en la recuperació documental de les aportacions de José Puche (rector entre el 1936 i el 1939), Ramón Velasco (rector en funcions entre el 1938 i el 1939), Luis Gonzalvo (vicerector del 1936 al 1937) i Adolfo Miaja de la Muela (degà de Dret entre el 1967 i el 1970).

“Gran part de la trajectòria vital de Puche va ser la d’un republicà sense república”, exposen Josep Lluís Barona i Maria Fernanda Mancebo en el seu estudi sobre el científic, catedràtic de fisiologia general, química fisiològica i fisiologia especial. Procedent de la burgesia liberal, el doctor va posar en marxa diversos instituts científics –Alimentació, Sanitat i Higiene– des de diverses institucions acadèmiques. Com el doctor Peset Aleixandre, va ser un dels dirigents més significatius d’Izquierda Republicana, el partit de Manuel Azaña refundat a València en els anys previs a la guerra. “Lligat a José Giral i a Manuel Azaña des dels anys trenta, és un altre dels professionals que no van dubtar a sacrificar la seua carrera i el seu quefer científic per servir al poble d’Espanya, en la seua concreció política republicana”, afig Mancebo.

Amb el colp d’estat, Puche es va afanyar a enviar al president un telegrama rebutjant el colp militar i manifestant la seua adhesió i la de la universitat al govern legítim de la República i es va mantindre al capdavant de la institució tres anys més, en què a més va ser director general de Sanitat de l’exèrcit republicà. Als 43 anys va ser responsable del Servei d’Evacuació de Refugiats Espanyols, que el va portar a l’exili a París i, anys després, a Mèxic, on va continuar la seua trajectòria científica fins que va faltar el 1979. El rector Ramón Velasco va detindre el títol de manera accidental en l’últim període de la guerra i per la seua qualitat de degà més antic, i va succeir a Puche quan va ser nomenat inspector de Sanitat de l’exèrcit.

Gonzalvo, vicerector entre el 1936 i el 1937, va ser catedràtic d’arqueologia, numismàtica i epigrafia i impulsor de la creació del Laboratori d’Arqueologia (1921) i durant el curs 1936-1937 de l’Institut d’Idiomes, que seria l’antecedent de la futura Facultat de Filologia d’aquesta universitat. Amb l’ocupació de la Universitat pel quintacolumnista Manuel Batlle el 29 de març de 1939, Gonzalvo va ser depurat juntament amb altres professors el curs 1939-1940, amb una jubilació forçosa.

La institució acadèmica també busca reparar la memòria d’Adolfo Miaja de la Muela, catedràtic de dret i destacat internacionalista espanyol. Miaja va ser jutjat i condemnat en consell de guerra, del qual va ser absolt el 1948 en vista del seu reingrés a la càtedra. Va ser condemnat a 12 anys de presó i va obtindre la llibertat condicional amb indult de la pena principal el 1941, i es va dedicar-se a l’ensenyament privat autoritzat pel rector de Valladolid.

La Universitat de València encara es mostra cauta amb els processos administratius, que dependran del Ministeri d’Universitats i del Consell de Ministres per a ser autoritzats, però entre les seues previsions ha marcat un acte abans d’acabar l’any per començar a reparar la memòria dels seus rectors i catedràtics

Els anals de la Universitat de València encara tenen diverses llacunes en el segle XX. El franquisme va depurar de la institució acadèmica vides, obres i idees i va tractar que quedaren esborrades de la realitat social. Professors, acadèmics i rectors van perdre els honors per la seua filiació política. En el 80 aniversari de l’execució del rector Joan Peset Aleixandre, la universitat pública valenciana busca reparar la memòria dels seus màxims dirigents represaliats, rectors i catedràtics.

La institució acadèmica treballa amb el Ministeri d’Universitats en una petició de reparació de les represàlies empreses pel franquisme en acabar la guerra civil, un procés administratiu que s’anticipa complex –atesa la ingent documentació a presentar per recuperar la graduació acadèmica– i un procés de desgreuge de figures insignes que van ser despullades del seu màxim guardó. L’equip de la rectora, Mavi Mestre, treballa en els expedients de diversos rectors i degans perquè el Consell de Ministres en garantisca la validesa legal, recopilant informació dels processos de represàlies.