Els psiquiatres de Francisco Franco: el ‘gen roig’, els robatoris de xiquets de bolquers i la repressió en el divan als vençuts

La repressió franquista va comptar amb el divan de la psiquiatria per justificar els seus mètodes i afinar la coartada de la seua execució tan metòdica. Així doncs, psiquiatres eminents com Antonio Vallejo-Nájera, Juan José López Ibor o Francisco Marco Merenciano van ser alguns dels encarregats d’explorar l’absurda teoria segons la qual el ‘gen roig’ s’heretava de pares a fills. Tot un corpus teòric que va servir a la dictadura franquista per a dur a terme experiments en camps de concentració i robatoris de bebés de famílies republicanes en les presons de dones.

La veterana periodista Rosa Brines (Simat de la Valldigna, 1965), una de tantes represaliades pel Partit Popular en l’antiga televisió autonòmica valenciana, s’ha dedicat els últims anys a dirigir documentals sobre memòria històrica. L’últim, Els àngels caiguts, el fanatisme dels psiquiatres de Franco, tracta un dels aspectes més desconeguts de la repressió franquista.

El documental, produït per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana i destinat a l’àmbit educatiu, indaga les “arrels ideològiques totalitàries, feixistes i excloents del franquisme” a partir de les teories dels tres psiquiatres falangistes més influents de l’època. “No és una història de la ciència, és una història de com la ciència mèdica psiquiàtrica es posa al servei d’un règim que és totalitari i feixista”, explica Brines a elDiario.es. “Amb aquestes teories psiquiàtriques són capaços de justificar el que hui entenem i considerem com a crims de lesa humanitat”, afig. 

El treball de Brines abasta també la repressió de l’homosexualitat durant la dictadura i compta amb el testimoniatge de Jordi Griset, víctima dels tractaments psiquiàtrics que pretenien curar l’homosexualitat. També narra el robatori de bebés de les dones republicanes empresonades en la postguerra (“És un règim absolutament misogin i a la dona se li pressuposa maldat”) del qual s’inspirarien les dictadures militars del Con Sud. 

“Calia aniquilar qualsevol element que no fora afecte al règim i aquests metges van donar una coartada des del punt vista mèdic, amb l’autoritat moral que té un metge”, assenyala la periodista. “La ciència es posa al servei de la mort i, en el seu fanatisme, tenien clar que estaven servint la pàtria i Déu”, postil·la.

Enric Novella, psiquiatre i professor de la Universitat de València, explica que la ciència franquista identifica el marxisme com una ideologia que “naix de les baixes passions i que, per tant, s’ha de desacreditar no sols ideològicament sinó com un producte d’allò més vil i més mesquí de la naturalesa humana”. Els psiquiatres del jou i les fletxes duen a terme estudis que intenten “demostrar que, efectivament, l’orientació política revolucionària o marxista implica necessàriament algun tipus de patologia o de degeneració i, evidentment, això s’ha de combatre i erradicar”, defensa Novella. 

El psiquiatre i escriptor Cándido Polo ha sigut l’assessor històric del documental. Polo recorda en el documental les teories que distingien entre els presumptes “gens inquisidors” esquerrans i els “cromosomes del millor de la tradició catòlica espanyola”, segons l’expressió de Vallejo-Nájera.

El documental, amb banda sonora de Joan Manuel Serrat, també compta amb el testimoniatge d’Enrique Vila, l’advocat que ha batallat més pels nounats robats a Espanya: “Les nostres mares eren pecadores i nosaltres érem fruit d’un pecat que calia netejar”, diu Vila.

“El que s’aborda en el documental és que el sistema d’eutanàsia nazi ací va xocar amb el fonamentalisme religiós. L’Església no era partidària d’aniquilar mitjançant programes d’eutanàsia els xiquets de bolquers i la cosa més piadosa era separar els fills d’aquestes famílies, que pretesament eren malaltes mentals”, destaca la periodista Rosa Brines. La historiadora Vicenta Verdugo, una de les expertes en gènere i repressió de la dictadura més importants, destaca que el franquisme va posar en pràctica les teories de Vallejo-Nájera per dur a terme “la separació dels fills de les famílies de rojos”.

La consellera Rosa Pérez Garijo destaca el paper dels psiquiatres de Franco, que va servir per a l’“extermini dels desafectes al règim”. “És molt important visualitzar que se sàpia què ha passat i la garantia de no repetició d’aquesta època tan fosca”, afig. 

El documental s’estrena dilluns, coincidint amb l’efemèride de l’afusellament del rector Joan Peset Aleixandre, denunciat precisament per Francisco Marco Merenciano.

La repressió franquista va comptar amb el divan de la psiquiatria per justificar els seus mètodes i afinar la coartada de la seua execució tan metòdica. Així doncs, psiquiatres eminents com Antonio Vallejo-Nájera, Juan José López Ibor o Francisco Marco Merenciano van ser alguns dels encarregats d’explorar l’absurda teoria segons la qual el ‘gen roig’ s’heretava de pares a fills. Tot un corpus teòric que va servir a la dictadura franquista per a dur a terme experiments en camps de concentració i robatoris de bebés de famílies republicanes en les presons de dones.

La veterana periodista Rosa Brines (Simat de la Valldigna, 1965), una de tantes represaliades pel Partit Popular en l’antiga televisió autonòmica valenciana, s’ha dedicat els últims anys a dirigir documentals sobre memòria històrica. L’últim, Els àngels caiguts, el fanatisme dels psiquiatres de Franco, tracta un dels aspectes més desconeguts de la repressió franquista.