Julián Martínez Sotos, l’exiliat valencià a Mèxic convertit en escultor de capçalera del PRI

Encara hui, hi ha figures completament desconegudes de l’exili espanyol a Mèxic, algunes amb una trajectòria sorprenent. 

Miguel Cereceda, professor d’estètica i teoria de les arts de la Universitat Autònoma de Madrid, acaba de publicar un estudi sobre la figura de l’escultor valencià Julián Martínez Sotos (València, 1921 - Ciutat de Mèxic, 2000), un artista desconegut que probablement és l’escultor amb més escultures monumentals, especialment eqüestres, del món. 

Julián Martínez Sotos, fill d’un mestre republicà, va eixir amb un grup de xiquets a l’exili després del bombardeig franquista del seu habitatge a València el 1937 en què va morir el seu germà. Gràcies al Comité d’Ajuda als Refugiats de Barcelona, van embarcar a França rumb a Veracruz (Mèxic) en una travessia que va durar 18 dies. Així doncs, el futur escultor va acabar en un internat a Morelia, la capital de l’estat de Michoacán. 

“Llevat d’una publicació molt poc abans de la seua mort en la revista Época, no n’hi havia moltes més dades, ha sigut una tasca detectivesca tirant de documentació molt imprecisa i tractant de confirmar les fonts”, explica l’autor sobre el seu estudi de la trajectòria de l’artista. Després d’una etapa en l’internat, el jove es va traslladar amb son pare i la seua madrastra a la ciutat de Mèxic, on de manera autodidacta va aprendre pintura i escultura. Hi va treballar en els estudis cinematogràfics Churubusco com a pintor de rodatge i ajudant d’atrezzo.

Després d’aquella etapa, l’artista es converteix en un dels principals autors d’estàtues monumentals per als governs del PRI mexicà. El president Lázaro Cárdenas, que va acollir amb els braços oberts l’exili republicà espanyol, va ser una mena de mentor i amic personal de l’artista d’origen valencià. 

“És un home fet a si mateix amb molt de suport dels exiliats republicans”, diu l’autor de l’estudi, que també destaca que Cárdenas es converteix pràcticament en una “figura paterna” per a l’escultor. “S’identifica molt amb la figura del seu protector i amb els ideals de la revolució mexicana”, afig. 

De tendències republicanes i vagament socialistes, l’escultor “es vincula molt amb els presidents del PRI, sense ser-ne militant, que són els que fan encàrrecs d’obres públiques”, afig Miguel Cereceda. Així comença la carrera de Julián Martínez Sotos com a escultor d’alçària monumental, especialment eqüestre, que el portarà a poblar Mèxic d’obres en honor als presidents i a les grans figures de la revolució, com Pancho Vila o Emiliano Zapata. 

“Quasi amb tota seguretat”, indica l’autor de l’estudi, “es tracta de l’artista amb més escultures eqüestres del món”, amb obres repartides entre Mèxic, els Estats Units (on va fer un bust de John Fitzgerald Kennedy en la Universitat de Califòrnia), Itàlia i Espanya. 

En el seu país d’origen té un bust de Lázaro Cárdenas a Còrdova i una estàtua del president mexicà al Parque del Oeste de Madrid, segons la relació d’obres que ha pogut establir l’autor. El llibre recupera la trajectòria vital i laboral de l’artista, a més d’abundant material gràfic de les seues escultures monumentals, gràcies a les aportacions dels col·laboradors de Julián Martínez Sotos que Miguel Cereceda ha pogut localitzar.

No obstant això, l’escultura monumental, “molt del gust de les autoritats públiques” no treballa un llenguatge d’avantguarda, sinó més aviat l’“oficial i classicista”. Construïdes “per a la memòria i l’eternitat” amb materials nobles com la pedra, el marbre o el bronze, les escultures monumentals han passat pràcticament desapercebudes en la història de l’art, defensa l’autor. “Hi ha una certa maledicció que afecta els escultors monumentals, encara que hagen fet obres importants, són perfectes desconeguts”, explica. 

Malgrat ser un artista pràcticament desconegut, Julián Martínez Sotos “es va convertir en gran escultor monumental del priisme”, afirma Miguel Cereceda. “És un dels artistes valencians de projecció internacional menys conegut”, conclou.