L’arqueòleg que busca les fosses del camp de concentració franquista d’Albatera: “Hi ha faena per a anys”

L’arqueòleg Felipe Mejías busca per tercer any consecutiu les fosses comunes del camp de concentració franquista d’Albatera on van anar a parar gran part dels quadres republicans que no van poder escapar de la repressió al port d’Alacant en acabar la Guerra Civil. Amb finançament públic de la Generalitat Valenciana, les faenes han trobat abundant munició, a més d’objectes dels presoners, que donen pistes als arqueòlegs sobre l’estructura del camp d’Albatera, demolit per complet després del tancament en la postguerra. En les tres campanyes arqueològiques, l’equip de Mejías ha treballat huit parcel·les de tres hectàrees cadascuna i, de moment, han confirmat que “s’ha disparat intensament dins del camp”.

“L’objectiu”, explica Mejías a elDiario.es, “és doble: buscar fosses i documentar el que isca, estructures, objectes o munició”. Al final de l’estiu del 1937, les autoritats republicanes van iniciar la construcció del camp, que es va inaugurar el 24 d’octubre pel ministre de Justícia, Manuel Irujo. Durant l’etapa republicana, segons destaquen les memòries dels presos, el camp va comptar amb assistència sanitària i una “dieta ajustada, però correcta”, malgrat les dures condicions de treball. Amb forma rectangular, el camp tenia unes dimensions exteriors de 709 metres de longitud i 200 d’amplària i estava protegit amb una tanca de filempua de tres metres d’alçària.

Al final de la Guerra Civil, amb l’ocupació de les tropes franquistes de la ciutat d’Alacant, van arribar entre el 4 i el 7 d’abril de 1939 milers de refugiats civils, sindicalistes, militars i polítics republicans que no van poder escapar a través del port d’Alacant. Per allí, en unes pèssimes condicions, van passar entre 12.000 i 16.000 presos en els períodes de més ocupació.

Els afusellaments es van iniciar la segona quinzena de maig a plena llum del dia i davant els milers de presoners, que eren obligats a cantar el Cara al Sol i fins i tot a desfilar davant els cadàvers. Durant les dècades següents, els nous propietaris de les parcel·les descobrien periòdicament restes òssies mentre llauraven els camps.

“La munició que ens ix és molt important”, apunta Felipe Mejías. “El lloc on apareix ens dona informació fonamental i ens serveix per a saber on es disparaven fusells en el camp de concentració. A més, la munició percudida ens ix en els llocs on els presoners ens diuen que afusellaven la gent”, afig l’arqueòleg, que destaca com a “fonamentals” els testimoniatges orals recollits.

Encara que es tracta de conclusions provisionals, la munició apareix en més mesura entre les dues tanques que parapetaven el camp, on se situaven els guàrdies i les torres de vigilància. “Hi ha una certa tendència al fet que la munició aparega en aquest espai”, assenyala Felipe Mejías.

Després de la troballa durant la segona campanya arqueològica del 2021 d’un barracó, de 60 metres de longitud per set d’amplària, els treballs han trobat monedes republicanes, una insígnia del sindicat de ferroviaris de la UGT i objectes personals, presumiblement dels presoners, com ara taps de pomades per a tractar la sarna. “Fins i tot hem trobat una moneda de la República Francesa del 1931, que podia haver arribat en la butxaca de l’algun reu o d’algun brigadista”, ressenya Mejías.

Els objectes són sotmesos a una “conservació preventiva”. “Fem una neteja succinta, els llevem la terra i els eixuguem per a poder interpretar-los. Després fem un inventari i una fitxa descrivint-ne cadascun, que inclou el material, la cronologia, es fotografia individualitzadament i es deposita en bossetes amb codis per al Museu Arqueològic Provincial d’Alacant”, explica el responsable de la investigació.

La faena acurada dels arqueòlegs persegueix localitzar les fosses del camp de concentració i obrir una mena de lloc de la memòria didàctic. Gràcies a una foto aèria de l’època, els investigadors han pogut traçar el mapa sobre el terreny del camp d’Albatera, actualment dividit en diverses parcel·les privades. “Hi ha faena per a anys, és molta superfície a estudiar”, indica l’arqueòleg.