Les arrels republicanes del rugbi: “Emulaven la modernitat”

“Som pare i fill que a vegades fem coses junts i als dos ens encanta la història cultural de l’esport”. Així explica Víctor Agulló, professor de sociologia de la Universitat de València el tàndem que forma amb el seu progenitor Recaredo, catedràtic de francés jubilat, que ha propiciat la publicació de Los orígenes del rugby en Valencia (Consell Valencià de Cultura, 2022). Víctor Agulló Aguilar (1911-1997), pare i avi dels autors, era membre de la Federació Universitària Escolar, la potent organització estudiantil republicana que va dinamitzar el rugbi a Espanya, un esport introduït a Catalunya per la influència francesa. L’estudi és una “mena de llibre sobre la generació dels amics del meu avi i la transmissió generacional”, explica Víctor Agulló.

Els autors han investigat el paper de la FUE en la popularització del rugbi a València: “Eren atletes integrals, joves amb l’esperit de l’higienisme i el contacte amb la natura que recollien el testimoniatge de la Institució Lliure d’Ensenyament”, argumenta Agulló, especialitzat en sociologia de l’esport. El rugbi, nascut a Anglaterra i tremendament popular a França, ja es practicava a Barcelona i Madrid, i en menys mesura a València, quan la secció esportiva de la FUE decideix el setembre del 1930 potenciar-ho a la capital del Túria de la mà d’Antonio Moscardó. “Emulaven la modernitat”, diu Agulló.

El primer partit, celebrat el 10 de maig de 1931 (poc després de la proclamació de la II República), va enfrontar l’equip de la FUE contra el Barcelona University Club en el vell camp de Mestalla. Els catalans van agranar els estudiants valencians per 22 punts a 8. “Molts d’ells eren estudiants de medicina, era un ambient universitari de la burgesia il·lustrada en què la FUE a València va tindre molta força”, relata el sociòleg. A més de la incipient participació de les dones en l’esport valencià, Agulló destaca la mescla de disciplines: atletisme, natació o hoquei. “Damunt, ho feien molt bé”, postil·la.

“Aquells anys van ser molt bons per a l’esport, van arribar a tindre molt bon nivell i el rugbi es va desenvolupar molt a València; ara a la ciutat ja no hi ha tants equips”, assenyala el coautor del llibre. Pare i fill han rastrejat en hemeroteques i arxius privats la trajectòria republicana del rugbi, establint així una cronologia que situa el 15 de novembre de 1931 la celebració del primer partit de l’equip de la FUE fora de la ciutat: en el camp de Chamartín de Madrid en ocasió del Congrés Extraordinari de la Unió Federal d’Estudiants Hispans per a la Reforma de l’Ensenyament. A penes dos mesos després es va constituir la Federació Valenciana de Rugbi.

El llibre recupera els noms propis de la cultura republicana del rugbi, com ara el metge Manuel Usano Martín (1909-1987), director d’esports de la FUE i cap de Sanitat de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil, o l’advocat Baltasar Bonet Coll (1914-1992), a qui el colp d’estat del general Francisco Franco va enxampar a Barcelona, on es disposava a participar en l’Olimpíada Popular Antifeixista.

No obstant això, el personatge més singular que retrata l’obra és Enrique Georgacópulos Teja (1912-1944), fill d’un cònsol de Grècia a València i guardaespatles del president Juan Negrín. Georgacópulos va ser nadador, boxador i un excel·lent jugador de rugbi, “probablement un dels millors d’aquells anys”, assenyalen els autors del llibre. “Enrique va ser juntament amb Usano els que van introduir el rugbi a València. Tots dos estudiaven medicina i estimaven aquest esport com un dels més complets i nobles, malgrat els enormes placatges a què se sotmetien”, deia Víctor Agulló Aguilar sobre el seu amic.

Georgacópulos va ser assassinat en 1944, en l’exili francés, en un ombrívol episodi de revenja entre les files de l’esquerra espanyola. Víctor i Recaredo Agulló reprodueixen en el seu llibre un manuscrit inèdit de Georgacópulos sobre la introducció del rugbi a Espanya i el seu reglament: “La dona del seu germà ha conservat durant 83 anys el document que presentem en el llibre, en la seua màquina d’escriure reproduïa i adaptava tot el que venia de França”, explica el sociòleg.

“Mon pare”, continua Víctor Agulló, “estava sobre la pista del document i amb l’ajuda de guies telefòniques va tindre la immensa sort de contactar amb la dona que l’havia conservat”. “És un testimoniatge important sobre el naixement del rugbi al País Valencià; quan el vam veure no ens ho podíem creure”, afig.

Els protagonistes de Los orígenes del rugby en Valencia van tindre destins incerts. “La major part dels de la FUE els van matar, es van exiliar o els van empresonar, com el meu avi”, diu Agulló. El franquisme va agranar amb l’esplendor atlètica en una mena d’autarquia esportiva centrada en el futbol. “En l’àmbit esportiu és un desastre, tenint en compte que estàvem bastant bé en el conjunt d’Europa. En moltes competicions esportives femenines, com en atletisme, les dones tarden 30 anys a poder competir”, recorda el professor Víctor Agulló, que destaca que l’“aura de modernitat” que inspirava el rugbi “no entrava en l’imaginari que construïa el franquisme”.

“Ho van perdre tot”, abunda l’autor, que reflexiona sobre la nefasta empremta de la dictadura en el rugbi: “A Espanya seria una altra cosa, no estaríem al nivell de França, però seria una nació més potent”.

“Aquest és un llibre de memòria democràtica esportiva”, conclou Víctor Agulló.

“Som pare i fill que a vegades fem coses junts i als dos ens encanta la història cultural de l’esport”. Així explica Víctor Agulló, professor de sociologia de la Universitat de València el tàndem que forma amb el seu progenitor Recaredo, catedràtic de francés jubilat, que ha propiciat la publicació de Los orígenes del rugby en Valencia (Consell Valencià de Cultura, 2022). Víctor Agulló Aguilar (1911-1997), pare i avi dels autors, era membre de la Federació Universitària Escolar, la potent organització estudiantil republicana que va dinamitzar el rugbi a Espanya, un esport introduït a Catalunya per la influència francesa. L’estudi és una “mena de llibre sobre la generació dels amics del meu avi i la transmissió generacional”, explica Víctor Agulló.

Els autors han investigat el paper de la FUE en la popularització del rugbi a València: “Eren atletes integrals, joves amb l’esperit de l’higienisme i el contacte amb la natura que recollien el testimoniatge de la Institució Lliure d’Ensenyament”, argumenta Agulló, especialitzat en sociologia de l’esport. El rugbi, nascut a Anglaterra i tremendament popular a França, ja es practicava a Barcelona i Madrid, i en menys mesura a València, quan la secció esportiva de la FUE decideix el setembre del 1930 potenciar-ho a la capital del Túria de la mà d’Antonio Moscardó. “Emulaven la modernitat”, diu Agulló.