Així s’excava una fossa del franquisme en temps de pandèmia del COVID-19

L’experimentat equip d’arqueòlegs i antropòlegs d’Arqueoantro que excava les fosses del franquisme del cementeri de Paterna (València) ja estava bastant acostumat a usar màscares i equips de protecció individual. Amb la pandèmia del COVID-19, els responsables de l’excavació han seguit un protocol per respectar les recomanacions de les autoritats sanitàries en matèria de distància física i han substituït les visites de familiars per vídeos en YouTube per a informar sobre l’avanç de les faenes.

“Amb totes les famílies la nostra faena és oferir-los informació dia a dia”, explica per telèfon a eldiario.es el responsable d’Arqueoantro, Miguel Mezquida. L’excavació, finançada per la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, es va posposar a causa de les mesures de confinament per la pandèmia del COVID-19. Fa tres setmanes, l’equip va poder iniciar les faenes d’exhumació.

A la presentació d’aquesta mena de faenes sempre acudeixen els familiars (són actes molt emotius i els responsables de l’exhumació tenen un paper didàctic i d’acompanyament de les famílies). Així doncs, l’equip que coordina Miguel Mezquida va optar per emetre en directe a través de les xarxes socials un vídeo per explicar-los com es procedeix a exhumar una fossa de represaliats del franquisme. Una vegada iniciades les faenes, han continuat penjant vídeos en què resumeixen l’evolució de l’excavació.

La primera setmana van retirar la terra cementerial (reutilitzada unes quantes vegades i amb diferents colors i compactacions) i van trobar enterraments ordinaris que no tenen res a veure amb la fossa dels represaliats de la postguerra. La fossa 111 té una grandària de dos per dos metres i, gràcies a les faenes prèvies de georadar, l’equip d’Arqueoantro preveu localitzar uns 150 represaliats de la dictadura del general Francisco Franco.

Només poden romandre dos treballadors dins de la fossa (normalment operen fins a tres o quatre persones en el mateix reduït espai). “Els altres estan en la cadena de traure cabassos o de garbellar i això alenteix una mica el ritme normal”, assegura Mezquida. Així i tot, les condicions especials que imposa la pandèmia del COVID-19 no han retardat massa les faenes i “amb la desescalada, en la fase dos o tres esperem que es puga anar relaxant”.

La segona setmana la fossa apareix protegida pels costats i apuntalada. Les primeres restes de represaliats del franquisme apareixen a uns dos metres, segons explica l’arqueòleg Álex Calpe en el vídeo. La fossa és una “estructura rectangular que pot arribar a sis metres fàcilment; a mesura que vaja avançant la intervenció i anem exhumant cossos, ho veurem”, afig Calpe.

Amb l’aparició dels primers ossos, i complint el protocol, els responsables de l’excavació compareixen en el jutjat per deixar constància de l’aparició de les restes. “Veurem molts cossos apilats”, adverteix l’arqueòleg en el vídeo. “Aquesta possiblement és la tònica durant els pròxims mesos”, afig.

Les primeres setmanes, davant la impossibilitat d’informar els descendents dels represaliats a peu de fossa en el cementeri, els responsables d’Arqueoantro els han informat sobre les faenes en un grup de WhatsApp.

Durant la tercera setmana de faenes, segons explica per telèfon a aquest diari l’arqueòleg Álex Calpe, han arribat a la característica capa de calç que precedeix els cossos dels represaliats. “Hui [dimecres] comencem a retirar-la i entre demà i divendres la cosa més normal és que comencem a retirar cossos de la fossa”, afig.

Com que s’han obert els cementeris, l’equip forense ha pogut prendre les mostres d’ADN al grup de familiars que espera traure els seus éssers estimats de la fossa i poder enterrar-los on consideren oportú.

Els vídeos informatius per als familiars, penjats en el web de la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, també pretenen ser una eina divulgativa. “A part del tema forense, sempre hem cregut important la divulgació, així arribes a les famílies i a part de la societat”, diu Mezquida. 

Malgrat l’obertura dels cementeris, l’equip es planteja continuar gravant vídeos informatius per a les famílies que viuen fora de València. “És possible que no tan constantment, però cada ics temps, quan hi haja alguna troballa important, pugem un vídeo a la xarxa perquè el puguen veure”, afirma Mezquida, que també assenyala que “hi ha molta gent que segueix aquesta mena de faenes que generen curiositat i sensibilitat, no sols familiars”.

L’experimentat equip d’arqueòlegs i antropòlegs d’Arqueoantro que excava les fosses del franquisme del cementeri de Paterna (València) ja estava bastant acostumat a usar màscares i equips de protecció individual. Amb la pandèmia del COVID-19, els responsables de l’excavació han seguit un protocol per respectar les recomanacions de les autoritats sanitàries en matèria de distància física i han substituït les visites de familiars per vídeos en YouTube per a informar sobre l’avanç de les faenes.

“Amb totes les famílies la nostra faena és oferir-los informació dia a dia”, explica per telèfon a eldiario.es el responsable d’Arqueoantro, Miguel Mezquida. L’excavació, finançada per la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, es va posposar a causa de les mesures de confinament per la pandèmia del COVID-19. Fa tres setmanes, l’equip va poder iniciar les faenes d’exhumació.