Ascendiu el Pico Cerroso (1838 m) des d'Argovejo (Lleó) amb banda sonora natural! El típic so refrescant del rierol que encara continua naixent, el crec d'una branca d’avellà convertida en gaiato, el frec tou de les fulles de faig de paviment nutrici, les daines i els cabirols amb un poc de sort, inevitablement insectes i pardals que se'ls mengen, sobretot voltors al final de la cresta. Sobre tot voltors i (ja no seria un so natural) algun avió.
Una avioneta alemanya s'estavellà contra el Cerroso el 17 de gener de 1939. La mort aèria, si traduïm aalment l'expressió alemanya de la làpida commemorativa “Fliegertod”, s'endugué la vida de Horst Meiling i dels seus “Kameraden” espanyols Modesto Candela Munar, Anselmo Gutiérrez Mateo, Ernesto Peña Saiz-Rojas, Jesús Escudero González i del més important per al nostre relat: Daniel E. T..
Els elements de la natura, en la seua tendència a restablir el silenci dels cims, havien obert un clavill sobre el nom i cognoms de Daniel. L'esquerda fissurava el monument funerari en dos complint l’amenaça de retornar-lo a la materialitat muda. Així fou. Pedra partida, enderrocada, muda de nou. Silenci sols trencat pels voltors. Però arribà un humà àvid de restauració i feu la nyapa de totes les nyapes.
Amplieu la foto i mireu l'afegitó rectangular en la part inferior dreta de la làpida. Hi podreu intuir el nom (Fernando) i la localitat de procedència (Prioro) de qui apegà amb algeps els trossos de la làpida i fomentà de nou el culte a la memòria dels vencedors. Els vencedors que mai no han deixat de vèncer, en diria Walter Benjamin. Una llista més que trenca el silenci com tantes altres dels caiguts per Déu i per la Pàtria. Al final Déu i la Pàtria és allò que es pot contar i recordar públicament. I reparar si es trenca. Per als perdedors, silenci.
La primera memòria del depredador constitueix el primer deure inexcusable: aniquilar la veu de la presa. La constitució primigènia: el record dels nostres. Commemoració fins a la possible restauració: des d’una làpida fins a un territori des del riu fins a la mar. Quasi tots volen ser vencedors i contar-ho. L'opció minoritària o subalterna: el silenci de la presa.
Sembla que una tercera opció està exclosa: o depredador o presa. O veu o silenci. “Al principi era la fam i la mort. I la mort pensà: tinga jo ment” (Brihadaranyaka Upanisad)
El clavill que ratlla els cognoms de Daniel E. T. ens alerta que la mort i l'oblit a la fi roseguen també els vencedors. Mentre arriben, cal parlar i recordar? O silenci?
(Si el vençut parla i recorda, s'assembla al vencedor almenys durant un temps)