Un 9 d'Octubre diferent

Aquest 9 d'Octubre és diferent a altres anys. Encara estem resistint la pandèmia, encara tenim un nus en la gola recordant a Guillem Agulló. La crisi sanitària ens revela quant de necessari és el nostre autogovern, Guillem ens ensenya la necessitat i vigència de l’antifeixisme. Recorde que fa tres anys van rebentar els feixistes la manifestació de la vesprada que commemora eixe dia tan especial per nosaltres, la resposta que va haver-hi dies més tard va ser una marxa de milers i milers d'antifeixistes cridant “València serà la tomba del feixisme” i així serà. Per a ser demòcrata cal ser antifeixista. No oblidarem la pel·lícula “La mort de Guillem”, mai. Que siga l'explosió antifeixista, similar explosió a la que va haver-hi quan Jordi Evolé en el seu programa de Salvados va donar veu a les víctimes i supervivents de l'accident del Metro de València, aquell que la dreta va silenciar. Després de la seua emissió va haver-hi un abans i un després. Espere que eixe llargmetratge marque un abans i un després, que impulse el crit de “No passaran”.

L'autogovern valencià no sols és una herència històrica, és un principi democràtic irrenunciable, és una eina imprescindible per a la bona gestió del nostre país. La resposta que com a poble estem tenint front la pandèmia és un exemple a seguir i no una casualitat. La gestió del govern valencià, el govern botànic que inclou per primera vegada a Unides Podem, està seguint criteris sanitaris, científics i socials en benefici de la majoria, en benefici de la col·lectivitat. Les casualitats, quan es parla de combatre una pandèmia, no existeixen. Progrés o involució? En la governança es mostra la preferència.

El procés de transformació en el qual està Espanya des del 15M és profund. El sistema bipartidista trencat, la judicatura caducada i mancada de legitimitat, un rei emèrit fugit, Unides Podem en el govern… sí, és un fet que després de 80 anys hi ha una força política republicana governant. És un procés constituent a foc lent. Una mirada al futur i ací s'albira un horitzó que reflecteix una república social, solidària i plurinacional la raó de la qual de ser és la defensa dels serveis públics, que comporta una transformació econòmica i social ineludible i un nou model d'estat que reflectisca la diversitat del nostre país. Una Espanya diversa, un País Valencià potent amb veu pròpia i referent per a la resta de territoris. Estem mostrant que és possible governar per a la gent, amb ella espentant les polítiques públiques. I seguim en la senda de fer palés que si es pot.

Però si alguna cosa ens mostra la nostra història és que els avanços democràtics no estan exempts del perill de la involució. Hui, el bloc de les dretes juntament amb les estructures subterrànies de l'Estat pretenen que retrocedim. També en el nostre autogovern mitjançant una recentralització política i administrativa que reforçaria les mancances democràtiques que pateix el nostre estat i que implicaria una catàstrofe econòmica major de la qual estem patint a causa de la crisi sanitària en curs. Al País Valencià tenim necessitats urgents que hem d'afrontar com és el persistent infra-finançament, assolir una industrialització i canvi de model productiu per a erradicar la feblesa estructural de l'economia valenciana, amb una alt grau de dependència del turisme massiu, i per consegüent la precarització i desocupació que d'ella es deriva. Hem de continuar amb la protecció del patrimoni natural i mediambiental front a l'especulació i l’espoli del nostre territori. Hem de continuar promovent, ensenyant i fent ús del valencià, és un senyal d'identitat necessària i irrenunciable.

Els valors i principis republicans, tan arrelats al poble valencià, estan cristal·litzant en una proposta de república generadora de benestar i de democràcia. Una nova república que capaç de resoldre els problemes endèmics que la monarquia, ni sota el feixisme ni en democràcia, ha tingut la voluntat de resoldre: injustícia i desigualtat social, corrupció estructural, masclisme intrínsec, problema territorial, centralisme asfixiant… tan asfixiant que ofega els nostres drets socials i humans.

 Aquest 9 d'Octubre, diferent a altres anys, amb el record de Guillem, amb el record dels atacs feixistes d'un dia com hui fa ara tres anys, ha de ser un dia més de fermesa i compromís per un país millor.