Ara toca organitzar-nos

El cap de setmana passat va tindre lloc el Congrés de Més. Prèviament, en maig, Iniciativa va celebrar la seua Assemblea General. Els Verds també han estat treballant en la seua definició com organització. Ha estat un procés de reflexió intern dels partits que composen Compromís necessari després dels últims resultats electorals que, sense dubte, han influït poderosament en els mateixos.

En tots aquests processos hi ha hagut un consens unànime respecte a la necessitat d’avançar en la configuració de Compromís com una Federació de partits que supere la situació actual de simple coalició electoral. Ja havíem estat treballant en una comissió al voltant d’esta idea durant el primer semestre d’enguany però tant l’estiu com els congressos dels diferents partits han dilatat el procés.

Cap a on hem d’anar a nivell organitzatiu? Crec que tots tenim un acord bàsic d’avançar cap una organització federal on es conjuge la pluralitat, sense dubte enriquidora, que suposa la presència de tres partits al seu interior així com de moltes persones sense cap afiliació partidària, amb l’existència d’uns òrgans de direcció que puguen donar resposta ràpida i eficaç a tota la problemàtica política de cada moment. Evidentment respectant sempre la democràcia interna de l’organització que caldrà articular i posar en marxa el més prompte possible.

En este camí que transitarem hi ha moltes possibilitats que hem pogut vore en diverses organitzacions de la història democràtica espanyola. Des d’una organització federal on tot el pes recau en els partits polítics i no deixa pràcticament cap espai a l’afiliació directa a la Federació, fins a una organització on el pes dels partits és més reduït i hi ha un ampli espai de funcionament dels òrgans de la Federació com una entitat pròpia. Estic convençut que el pes important de les persones no afiliades a cap partit que tenim en Compromís, la millor gestió de la democràcia interna així com l’agilitat en la gestió diària fan d’esta última opció la més convenient, respectant sempre un nivell d’òrgans de decisió per als partits polítics.

Organitzar-nos per a què? En primer lloc per a preparar-nos el millor possible davant la situació política i social que es presenta amenaçant a tots els nivells per a qualsevol pensament progressista. Evidentment i sense cap dubte per a defensar i millorar tot allò que es refereix al nostre País Valencià, des de la defensa de la seua llengua, cultura i territori prestant especial atenció a les condicions i qualitat de vida de totes les persones que hi viuen i treballen i, en concret, al problema de la vivenda que està convertint-se en el gran problema actual que pateix la nostra societat.

Però el problema de l’habitatge, com també molts altres problemes, no es poden resoldre només des de l’Ajuntament o la Generalitat Valenciana. Tenen un important vessant estatal i moltes vegades també europea front a la qual no ens podem quedar en el País mirant com ho arreglen altres. Tenim també la necessitat d’organitzar un treball polític estatal que incloga els temes específics valencians i aquells temes generals de tota la població espanyola que ens beneficien. Tasca que, al meu entendre, ha de ser un poc més articulada que formar part del grup mixt de les Corts estatals.

I una última consideració: a l’esquerra del Partit Socialista tenim un desgavell de formacions polítiques que han anat pel seu compte en els últims processos electorals on la seua divisió contribueix poderosament a afeblir i debilitar les opcions progressistes. En un moment on les forces d'extrema dreta estan avançant en tota Europa és molt important que Compromís aparega com el vertader pal de paller que contribuïsca a unificar tots els pensaments de caràcter nacional i progressista en el País Valencià. I escric açò poc després de conèixer el terrible, trist i desagradable comportament de Iñigo Errejón que sembla afegir més dificultats a la proposta.