Balanç d’incendis forestals 2024, un any d’incendis per damunt de la mitjana

Fa pocs dies la Generalitat Valenciana ha publicat l’informe anual sobre els incendis forestals de l‘any passat a la seua web oficial (butlletí ESPURNA, desembre 2.024). Les dades detallades que figuren en aquest informe (i els anteriors) permeten destacar aspectes molt interessants per valorar la política forestal de l’administració, especialment en matèria d’incendis, en un any marcat per la catàstrofe falsament natural de la dana d’octubre, i amb el record dels grans incendis de Califòrnia, encara molt present. El nombre d’incendis que hem patit al 2.024 és de 473 i supera novament la mitjana anual des que tenim estadístiques, a partir de 1.968, i que està en uns 400. Aquest fet constata novament el fracàs continuat de la política de prevenció de l’administració. Tenim els mateixos incendis ara, com a promedi, que en la dècada dels 70 i 80 del segle passat. No s’ha millorat en absolut l’eficàcia en la prevenció.

Les causes: la majoria són humanes

Les causes dels incendis és un tema essencial sobre el qual els informes de l’administració passen ràpidament, sense extreure cap conseqüència. Les dades ratifiquen novament que els incendis són, ara i ací, un fenomen humà, amb causes majoritàriament humanes: al 2.024 van ser un 74 %. La xifra arriba a un 80% si considerem períodes llargs, cosa que fa que les dades siguen més consistents i representatives. Aquesta xifra resulta molt important. Vol dir que, de promedi, uns 320 dels 400 incendis de mitjana anual són totalment evitables, no són naturals i no es pot insistir en dir que són inevitables. No estem condemnats per cap maledicció divina, ni per cap circumstància natural, a patir tants incendis cada any. Si no s’eviten és perquè no s’empren els mitjans i les actuacions necessàries per evitar-los. No representa cap prioritat per l’administració. El fet que no es puga o no es vullga reduir de manera dràstica aquesta xifra és una claríssima prova de que no s’està enfocant adequadament la prevenció, cap al que hauria de ser l’objectiu fonamental per damunt de tots: evitar els incendis de causa humana. Aquest objectiu no és prioritari per l’administració, que li dedica inversions i mesures molt insuficients. Si no canvia aquesta situació, seguiren patint molts incendis realment evitables, tots els anys. Alguns podran arribar a ser molt greus. No evitar el 80% dels incendis que està en les nostres mans evitar, amb els danys i enormes costos que açò implica, és també una irresponsabilitat i un greu malbaratament.

Tots els incendis destacables d’aquest any han tingut causes humanes, destacant el de juliol a Benassau, que va cremar 155 ha, i que va ser provocat per una imprudència (en concret per uns treballs forestals) i sobretot, l’únic considerat gran incendi forestal (de 543 ha) de Tàrbena, a l’abril, provocat per una crema de restes agrícoles.

Les cremes agrícoles són el tipus de negligència o accident més freqüent

No menciona aquest informe la importància que tenen les cremes agrícoles, com exemple destacat d’incendis de causa humana que podrien evitar-se. Aquest fet rarament s’analitza i quasi sempre s’oculta o s’ignora; però les dades mostren la realitat, per qui vullga veure-la. Cal remarcar-ho quan l’actual conseller de Medi Ambient, Sr. Mus, va arribar a fer declaracions, totalment equivocades, el 8 d’agost passat i recollides per aquest diari, dient que la prohibició de les cremes de restes agrícoles no soluciona res. Unes afirmacions irresponsables, falses i que queden immediatament desmentides atenent a les dades disponibles en la pròpia web de la Generalitat, que el Sr. Mus sembla no haver consultat. Com es pot comprovar en l’informe, aquest any va començar amb uns mesos d’hivern amb molts incendis, cosa que segurament va alarmar als tècnics de la Conselleria que varen anticipar la prohibició de fer cremes agrícoles; prohibició que normalment comença al mes de juny. També al 2.023, i per motius semblants, es va anticipar la prohibició temporal. Aquesta anticipació va afectar de manera parcial al més d’abril i, de manera completa, al mes de maig. Als dos anys esmentats és registra una clara disminució del nombre d’incendis per aquest mes, en comparació a la dècada anterior, que s’acostuma a servir de referència i comparació. En tots els anys des de 2.014 a 2.022, el més de maig registra clarament més incendis que l’abril, però no ha sigut així ni en 2.023 ni en 2.024. Les cremes agrícoles són la modalitat de negligència més habitual i en molts casos la causa humana més important. Si ens fixem en particular en els incendis originats per negligències destaca encara més l’efecte de suprimir les cremes. El mes de maig de 2.023 i 2.024 presenten els percentatges més baixos de negligències des de 2.014. Al mes de maig, des de 2.014 a 2.022, les negligències sempre han superat el 25% del total d’incendis, i arribaven fins i tot a superar el 50% alguns anys. Però els dos darrers anys, amb la prohibició anticipada, que abastava tot el més de maig, es presenten xifres molt més baixes: 16% al 2.023 i 15% al 2.024. L’efecte és ben notable, malgrat que aquesta modificació de la normativa es va fer de manera improvisada, sobtada, confusa, amb exempcions poc clares i sense oferir una alternativa raonable, còmoda i sense costos als llauradors (cosa que seria factible, fàcil i a baix cost). Segur que fent bé les coses les xifres podrien millorar-se més encara.

Que les cremes són responsables de molts incendis ja se sap des de fa molt

Habitualment (a diferència dels dos darreres anys) la prohibició de les cremes agrícoles es decreta més prop de l’estiu, al mes de juny. Si revisem les dades des del 2.014 al 2.022 es comprova, tots els anys, el mateix fet del descens de negligències si comparem el més de maig (amb les cremes permeses) amb el mes de juny quan entra en vigor la prohibició (malgrat ser un mes més càlid). El fet és tan clar i notable, que en el butlletí de desembre de 2.014 (resum anual) hi ha una anotació concreta i una gràfica que expliquen de manera clara i contundent la gran importància que tenen les cremes dintre de les negligències com a causa d’incendis. Mostren com aquests incendis cauen en picat quan es prohibeixen les cremes. És a dir, açò ja ho sap l’administració des de fa anys, però prefereix no actuar. Per tant, està clar que prohibir les cremes té efectes ben clars i positius sobre el nombre d’incendis, i també està ben demostrat i ratificat que aquestes activitats són la causa humana individual més important dels incendis forestals. Hem revisat la totalitat de Plans de prevenció de les 11 demarcacions forestals. Les cremes són la principal causa d’incendis forestals dintre de les causes humanes (que són la immensa majoria) en la pràctica totalitat de demarcacions (o la segon, en alguns casos). Per tant és una temeritat i una greu irresponsabilitat que l’administració no haja implantat ja, i des de fa anys, una alternativa viable i realista a aquestes cremes: la trituració de les restes vegetals. Aquesta alternativa es coneix ja, està experimentada en alguns ajuntaments i en alguns parcs naturals. És fàcil d’implementar, es pot aplicar a baix cost, i no té cap contrapartida ni efecte negatiu, ni social, ni econòmic ni ambiental... si s’explica bé, i s’aplica de manera ben organitzada i assenyada. Però no existeix la voluntat política d’implementar aquesta alternativa ni tampoc la dedicar més recursos per eliminar sistemàticament les demés causes humanes, ben conegudes i identificades, dels incendis.

Què se crema en un incendi forestal?

Les dades de l’informe anual del 2.024, també ens aporten una sèrie d’informacions molt destacades i d’aplicació per a millorar la prevenció. Existeix una creença, molt estesa i amplificada per la mateixa administració i molts tècnics responsables de la gestió forestal, de que els incendis són el resultat del despoblament del món rural i conseqüència de l’excessiva vegetació que segons ells, hi ha al bosc. Una opinió que va destinada a “tirar balons fora” i culpabilitzar a qui no és responsable dels incendis (la vegetació natural) o a processos complexos difícils de controlar i que escapen a les competències ordinàries de l’administració ambiental i que no poden proporcionar solucions pràctiques i immediates als incendis. Eixes argumentacions pretenen desviar l’atenció de les causes reals dels focs i no ajuden a solucionar el problema, sinó a difuminar-lo, i a dispersar i debilitar responsabilitats. Però ni la vegetació natural ni la despoblació de les comarques interiors causen incendis. Aquests opinions no estan fonamentades en dades ni en fets comprovats. Són creences, que en algun cas poden ser benintencionades, però no són reals. No se sostenen amb arguments racionals. Les dades ens ho mostren. Almenys enguany i també als darrers 10 anteriors, les pròpies dades de l’administració mostren que es que s’està cremant, any rere any, no són bàsicament superfícies arbrades (i això que el criteri administratiu considera superfície arbrada fins a una cobertura d’arbres del 10 %, realment molt pobra). Més de les tres quartes parts del que es crema són superfícies desarbrades, és a dir, amb molts pocs arbres dispersos, o cap. Açò demostra, una vegada més, que els incendis forestals poden originar-se i propagar-se per zones no arbrades i que açò no és excepcional, sinó que és el que passa de manera majoritària. No és el bosc el que es crema, en la major part dels casos. El que es crema son àrees molt desarbrades, incloent canyars, zones humides, conreus, pastures i zones ermes. Des d’aquestes zones el foc pot arribar a cremar algunes àrees forestals. És en les perifèries urbanes i agrícoles on ha de posar-se majoritàriament el focus de la prevenció, perquè són aquestes les àrees més afectades pels incendis, causats majoritàriament per humans, i que poden propagar-se i cremar boscos.

Hi ha més incendis a les comarques litorals i de transició, no a les d’interior

També es pot constatar, almenys als darrers anys, que els municipis que més incendis tenen i, com a conseqüència, les comarques amb més incendis no són les de les àrees més densament cobertes de boscos, ni les que més despoblació han sofert, ni les de major caràcter rural i interior. Al contrari, són municipis i comarques de les zones litorals i de transició entre les comarques litorals i les d’interior. Als darrers deu anys, només una de les comarques més clarament d’interior està entre les 10 que més incendis han patit (Plana de Requena-Utiel). Per contra, si considerem les deu comarques que uneixen el tindre la densitat de població més baixa, l’haver patit una major despoblació durant el segle XX i ser de major component forestal, rural i d’interior, resulta que totes elles se situen en la meitat inferior del rànquing en quan a nombre d’incendis. És dona el cas que tres de les comarques més clarament despoblades i rurals són les que menys incendis sofreixen de tot el territori. L’exponent més clar és la comarca d’Els Ports, la més despoblada i amb grans extensions forestals, i la que menys incendis acumula. Tot açò també resulta coherent amb el fet, ja posat de relleu des de fa anys, que la província de Castelló, que és la que més superfície forestal arbrada té, i la que ha patit major despoblament i concentra moltes de les comarques més netament d’interior muntanyenc, és la que menys incendis pateix tan en termes absoluts com en relació a la seua superfície geogràfica.

Ja no és l’estiu l’estació amb més nombre d’incendis

Si considerem la distribució del nombre d’incendis per mesos, aquest any, igual que l’any anterior 2023, ens mostra una destacada novetat: ja no és l’estiu (que continua essent l’estació més seca i càlida) l’estació en la que es produeix el major nombre d’incendis, sinó la primavera o fins i tot l’hivern. Uns anys més enrere ja començaven a existir indicis d’aquesta situació, en mostrar com alguns mesos de fora de l’estiu tenen més incendis que els dels mesos de juny, juliol o agost. Però en aquests dos darrers anys, la tendència s’ha reforçat encara més. La possible explicació és que, amb el canvi climàtic, i les temperatures en alça, el risc ja s’estén a tot l’any i no sols a l’estiu. Per tant, les mesures de vigilància i control han d’estendre’s a tot l’any i incrementar-se, en qualsevol cas. L’explicació de perquè ara hi ha menys focs al ple estiu potser (açò caldrà estudiar-ho amb més detall) el fet que a l’estiu ja estan prohibides (temporalment) les cremes agrícoles i s’incrementen les mesures i efectius de vigilància i dissuasió, a més de que, probablement, la població entén que a l’estiu el risc d’incendi és extrem. Ara cal que l’administració i tots els ciutadans entenguen que el risc d’incendi és important en qualsevol moment de l’any i que s’ha erradicar, per complet, l’ús del foc i les pràctiques del risc de tots els boscos, tot l’any, sempre. Aquesta novetat es probablement una conseqüència més del canvi climàtic, també originat bàsicament pels humans, com és el cas dels incendis forestals. Aquest any passat ha sigut el més càlid des de que es tenen estadístiques, després d’un conjunt d’anys també molt càlids, cosa que no té més explicació que la transformació climàtica que els humans estem provocant. Una mostra més; com també ho són el desastre de la dana del passat octubre i els incendis devastadors de California d’aquest gener, que de cap manera poden considerar-se desastres naturals, donat que els danys són en gran mesura resultat d’intervencions humanes i, en el cas dels incendis, la major part dels focs són també de causa humana. Malauradament, l’administració valenciana i els tècnics responsables de la gestió forestal segueixen considerant els incendis com “naturals” en contra de tota evidència.