Un grapat de vots decidirà els nostres governs. Hi ha qui destinarà gran part dels seus esforços (i recursos econòmics) en estendre la fal·làcia de què votar no serveix per a res. Si fos cert en els barris rics també s’abstindrien. No ocorre, allà vota tothom, religiosament. Hi ha moltes raons per a votar i ben diverses.
Potser la més fàcil d’explicar, tot i que la més perillosa, és la por al que pot vindre. Un exercici de memòria democràtica del que va suposar per al nostre país la corrupció, les retallades dels serveis públics, la destrucció del nostre territori, la censura i la despossessió de drets i llibertats durant les èpoques fosques del Partit Popular. En tot cas, a l’hora d’explicar-ho, cal tenir en compte que hi ha imaginaris col·lectius que resten lluny de les generacions més joves. Vaja, ningú recorda qui fou (ni menys què va fer) Zaplana.
La segona raó per a mobilitzar el vot, tot i que la més complexa, és explicar la gestió. Un exercici poc sexy però fonamental. Molt més conscients que hem viscut una pandèmia mundial, una guerra al cor d’Europa, les conseqüències de la crisi climàtica, però també la manca de finançament autonòmic o el fre de mà posat que suposa governar amb el PSOE. D’altra banda, en el cas valencià, és fàcil. Tots els indicadors socials i econòmics han millorat substancialment des de 2015.
Unes poques dades. Hem multiplicat per 10 la inversió anual en la renda valenciana d’inclusió, el que ha permès que, per primera volta en la història, la taxa infantil d’empobriment sever al nostre país estiga per davall de la mitjana espanyola. L’evolució positiva de l’atur valencià és enorme, s’ha reduït un 30’4%. Les ajudes al lloguer han passat d’arribar a 1.200 joves a 13.000. El sistema d’atenció a la dependència ha passat de 41.000 persones ateses a 143.500. Les places de centres de dia per a persones majors s’han incrementat un 53%. Hem quatriplicat el pressupost d’atenció directa a les dones superivivents de violència masclista. Malgrat ser la comunitat amb menys funcionariat per habitant som la segona en l’execució dels fons europeus per a la recuperació. També cal remarcar que hem sigut els primers en recuperar per a la gestió pública hospitals privatitzats, residències de persones majors o les ITV rebaixant un 20% el seu cost per a les famílies. I, com no, avanços importants com la universalització de l’educació 2-3 anys, els llibres de text per a tot l’alumnat, la protecció del territori front les grans superfícies o el suport a les empreses que aposten per la jornada laboral de 32 hores. Però, certament encara resta molt per fer.
La tercera raó per a mobilitzar el vot, sens dubte la més poderosa, és l’esperança de construir un país compartit, un país que ja anem fent. Per això, disposem d’un programa electoral emancipador que aposta per aprofundir en l’equitat i la democratització de l’economia front l’acumulació de riquesa i poder en les mans d’uns pocs, l’alliberament del temps per a la vida, l’enfortiment dels serveis públics i la seua gestió directa, i la resposta davant l’emergència climàtica. Un horitzó d’esperança on la justícia social ens permeta viure en llibertat sense l’angoixa de no saber si arribarem a final del mes ni si ens queda energia per a arribar a final del dia. Un horitzó d’esperança on disposem de temps alliberat per a nosaltres, les famílies, amistats, la cultura, el sexe, cuidar del territori i participar de la vida comuna. Un horitzó d’esperança on recuperem l’espai públic per a conviure i agermanar-nos davant la soledat no desitjada i l’individualisme.
L’abstenció és la principal aliada de qui vol trucar-nos el país que volem ser. Som conscients que no hem arribat on volíem, que en algunes qüestions ens hem equivocat, però també tenim ben clar on volem anar. Us necessitem. Ho seguirem fent junts.