Capital verda però amb massa grisos de cara al futur

Fa uns dies assistírem al nomenament oficial de València com a Capital Verda Europea. Tots i totes (menys els de Vox)  celebrem que la nostra ciutat gaudisca d’aquest nomenament que fins ara només havia aconseguit en Espanya Vitória en 2012 i que a més ens converteix en la primera capital mediterrània que accedeix a aquesta distinció.

Cal afirmar en primer lloc que som Capital Verda gràcies al treball de totes les persones que lluitaren per un Saler per al poble al final del franquisme. Sense la seua lluita hui el Saler s’assemblaria prou al Mar Menor i l’Albufera patiria problemes com Doñana. També ho som gràcies a tot el moviment veïnal que va defensar amb força un Jardí del Túria verd. Sense el seu treball hui el llit del Túria seria una autopista de connexió entre el port i l’aeroport. Prompte espere que tinguem un jardí en el solar dels Jesuïtes en lloc d’un gran hotel gràcies també a un moviment veïnal defensor del mateix. Són els exemples més cridaners del bon treball del poble valencià en defensa del seu territori sense el qual la capitalitat verda de València no haguera estat possible.

Ser Capital Verda també és fruit del treball del govern progressista dels últims huit anys. Han estat uns anys on el treball per la mobilitat sostenible (caminar, bicicleta, transport públic) ha estat una senya d’identitat permanent malgrat la crítica constant de la dreta que hui governa. S’ha treballat en la planificació de nous espais verds com el jardí del solar dels Jesuïtes, el Parc de Desembocadura, l’avinguda de Federico Garcia Lorca a més de la construcció del Parc Central, el jardí de Malilla i la renovació de molts jardins de la ciutat sense oblidar la construcció de xicotets parcs en distints barris entre els que vull ressaltar  el parc de l’Ermita d’Orriols.  

Un altre aspecte a tenir en compte ha estat la peatonalització de molts espais i places. Destaquen  les peatonalitzacions de les places de l’Ajuntament, la Reina i l’entorn del Mercat Central i la Llotja però sense oblidar les places de molts barris, l’experiència exitosa de la «supermanzana» i l’augment de superfície de moltes voreres.

En els últims anys es va començar el treball de introduir l’energia fotovoltaica amb el projecte Requiem in Power en les instal·lacions dels cementiris i la creació de comunitats energètiques com per exemple el cas de la comunitat de Castellar. Tot dins del compromís de què la ciutat de València siga neutra en 2030 en quant a emissió de gasos d’efecte hivernacle. A destacar també en el cas de l’Albufera que l’aportació d’aigua provinent del Xúquer per primera vegada queda reflexat oficialment en el Pla de Conca d’aquest riu.

Quan veiem com s’ha plantejat el govern de la Sra. Catalá la capitalitat verda ens entren molts dubtes: Les seues actuacions en mobilitat van encaminades a reintroduir el cotxe allà on s’havia aconseguit pacificar el trànsit. Les dades de mobilitat en el centre de la ciutat així ho confirmen. Tots els canvis en la programació la ciutat que s’ha trobat la senyora Catalá van en la direcció de augmentar la circulació com en el final de l’Albereda, en l’avinguda Federico Garcia Lorca, en el túnel de Peris i Valero etc. No li hem sentit dir ni una paraula respecte a la potenciació de les comunitats energètiques ni de la introducció de l’energia fotovoltaica. La paraula bicicleta està prohibida en el seu llenguatge com no siga per a denostar-la. I sempre una sensació: La capitalitat verda és sobretot un reclam par augmentar la vinguda de turistes a la nostra ciutat com ho palesa que el video de capitalitat fora realitzat per Visit València encarregada precisament de la promoció turística.

Estic segur que al llarg de l’any 2024 des de Compromís li haurem de recordar de forma insistent al govern de la Sra. Catalá que ser Capital Verda Europea és molt més que un rentat de cara en verd i un mecanisme nou de propaganda turística.