Espere que el congrés nacional de Més a l’octubre li retorne la credibilitat a Compromís. Perquè en aquests moments en té poca. O part dels seus votants i simpatitzants —en què jo m’incloc— no la percebem amb la força que caldria. Sens dubte, entre els cercles més nacionalistes el malestar és evident. Es pot acceptar certa dilució dins l’esquerra espanyola si, a canvi, s’aconsegueixen beneficis o progressos palpables per al País Valencià. Ara bé, ¿la coalició amb Sumar ha empoderat el valencianisme polític, més enllà de certa visibilitat en els mitjans de comunicació espanyols, una visibilitat sempre condicionada per les lògiques i interessos del poder central?
El descrèdit de la veu valencianista a Madrid ja no es pot negar, i Compromís faria bé de no tancar-hi els ulls. Sobretot perquè aquesta pèrdua de “caràcter” al Congrés espanyol ja perjudica la credibilitat de Compromís al Parlament valencià. ¿Algú s’immuta quan Joan Baldoví avisa el govern de Pedro Sánchez que, si no millora el finançament valencià, perdrà el suport dels valencianistes? ¿Quants anys portem de govern de Pedro Sánchez en què aquestes “amenaces” no han arribat ni a oïda de l’interpel·lat? (Per cert, el senyor Baldoví i d’altres dirigents de Compromís ¿podrien reivindicar un finançament just per al País Valencià sense fer anticatalanisme de baixa intensitat? ¿Catalunya o l’independentisme català són els responsables de l’ofec econòmic a què ens condemnen els governs centrals, tant del PP com del PSOE a soles o del PSOE amb Podemos o amb Sumar?).
O un altre exemple: a propòsit de l’infame processament de Mónica Oltra, la reacció indignada d’Àgueda Micó instant el govern espanyol a actuar de debò contra el lawfare, amb fets i no amb cartes mel·líflues via twitter, ¿què ha provocat a Madrid sinó indiferència? Perquè a Madrid —vull dir el Madrid esquerrà, el progressista, el de Podemos i Sumar, els dels intel·lectuals i escriptors espanyols que combaten la dreta i la ultradreta— el lawfare no es pren seriosament si no afecta algú dels seus, com ara la dona del president Pedro Sánchez. Per a Madrid, fins i tot Mónica Oltra queda lluny, i la poca, justeta, solidaritat que hi ha rebut Oltra ha estat expressada amb sordina. Res de nou sota el sol, res de nou en un govern del PSOE que, durant sis anys, amb Podemos o amb Sumar, no ha sigut capaç ni de derogar la Llei Mordassa.
Ja és hora que Compromís plante cara de veritat. Ja és hora de fer moviments de risc. Ja n’hi ha prou d’un Pedro Sánchez malabarista, triler, per al qual el País Valencià només és una peça decorativa del seu joc de rol. L’apatia i inacció del govern del PSOE pel que fa als interessos valencians és injustificable, insostenible. Que no ens insulten més posant-nos entre l’espasa i la paret amb el dilema “O Pedro Sánchez o Feijóo-Abascal”. Aquesta disjuntiva s’ha convertit en una burla, una burla de la qual s’aprofita, i molt, el govern de Carlos Mazón, que té la coartada perfecta per a amagar la seua ineficiència o manca de voluntat en les reivindicacions davant Madrid. El valencianisme polític ha de fer-se respectar; si no, perdrà la seua raó de ser. El congrés de Més a la tardor pot ser un bon moment per a demostrar valentia, per a refer complicitats, per a teixir un nou llenguatge sense dependències, sense por. En les mans de Compromís està la clau o el martell que pot obrir o trencar el cadenat que ens manté pobrament tancats.