La DANA i les responsabilitats sobrevingudes i preexistents

En les inundacions que han destruït i causat centenars de morts a les comarques de la Comunitat Valenciana la competència de la gestió és de la Generalitat Valenciana, sense perjudici de l'obligació de totes les administracions (també l'Administració Central) de garantir en tot el possible la seguretat dels ciutadans.

Així doncs, és la Generalitat Valenciana la que representa l'òrgan superior de direcció i coordinació de protecció civil en la Comunitat Valenciana davant catàstrofes com l'ocorreguda.

El 29 d'octubre 2024 ens trobem amb la següent situació, al febrer de l'any 2023, sent president de la Generalitat Ximo Puig, es creava la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE), versió autonòmica de la Unitat Militar d'Emergències (UME), que tenia com a objecte “fer front a les necessitats derivades de la resposta en emergències, en els termes establerts en la planificació de protecció civil de la Comunitat Valenciana”.

Al maig de 2023 el Govern valencià passa a les mans del PP i Vox. Pocs mesos després, al novembre del 2023 (veure eldiario.es del 30/10/2024), el Ple del Consell derogava per la via d'urgència el decret de creació de la UVE, amb la qual cosa se suprimia aquesta entitat. La raó esgrimida va ser que l'actual govern considerava que hi havia vies més eficients per a pal·liar les possibles catàstrofes.

En el seu moment, la portaveu i consellera d'Hisenda de l'esmentat Govern de coalició, Ruth Merino, va explicar que l'actual executiu considerava altres vies “més eficients” per a coordinar les emergències i amb menor despesa pressupostària que la UVE.

Així les coses, les competències en matèria d'emergències en la Generalitat es van agregar a les de la Conselleria de Justícia, un dels departaments que va quedar en mans de Vox després de l'acord de govern entre els dos partits que es reparteixen l'Administració autonòmica.

La desgràcia que ha portat la riuada és descomunal però no és sorprenent, estava contemplada tant en els estudis i informes de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer com d'altres organismes estudiosos del tema, universitats, geògrafs, etc. Són moltes les riuades com l'actual que han configurat una part de les nostres vides i la nostra història.

En desastres d'aquesta magnitud la gestió durant la primera setmana és fonamental per a evitar més dolor al ja provocat per la pèrdua de vides i la destrucció.

Tot el detall d'aquests 7 dies horribles, i els que vindran, està perfectament documentat en tots els mitjans de comunicació perquè puguem traure les nostres pròpies conclusions. Matèria hi ha de sobres. La població afectada no ha sigut atesa pels poders públics, només gràcies a l'esforç titànic dels propis veïns afectats i a la solidaritat de desenes de milers de persones que s'han bolcat a ajudar s'ha pogut sobreviure amb dignitat.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer és un organisme dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que ha de regular les xarxes hidrològiques d'una demarcació en la qual el Xúquer és el riu principal.

Entre les seues funcions principals estan:

• Elaboració del Pla Hidrològic de la demarcació, així com el seu seguiment i revisió.

• Gestió dels riscos d'inundació

Els límits de la CHJ comprenen territoris de les províncies d'Alacant, Albacete, Castelló, Conca, Múrcia, Terol, Tarragona i València.La CHJ ha fet projectes per a evitar les inundacions devastadores que hem patit fa una setmana, però no s'han executat. Es podria haver evitat la inundació i la mala gestió posterior.

Mentre que la CHJ té obres previstes contra les riuades en la zona inundada des de fa 15 anys, els municipis porten anys reclamant eixes obres pendents des de 2009, saben per què no s'han executat? Per falta de finançament, normal en una autonomia de les pitjor, si no la pitjor, finançada de tot l'Estat.

El que no és normal és per què aquest debat -el de la falta d'obres tan necessàries per falta de finançament-, no s'ha començat ja, per què tant de retard, per què aquesta deixadesa. I el que és pitjor, si la ciutadania no pren consciència de la importància d'aquesta qüestió, que podria haver evitat en bona part el desastre, no crec que entre en l'agenda dels partits. També tots els col·lectius no governamentals haurien de prendre bona nota: sense finançament no hi ha estat de benestar possible.