‘Arquitecte i director d’obra“, han sigut les primeres paraules que ha utilitzat el nou conseller de medi ambient, infraestructures i territori, Vicente Martínez Mus, per a referir-se durant la seua presa de possessió, al President de la Generalitat, Carlos Mazón. Com si d’una empresa constructora es tractara amb la presentació de la seua política de gestió del litoral, s’ha donat a conèixer esta setmana, el nou executiu valencià.
Res podria simbolitzar millor la fita que haurà d’assolir a partir d’ara el conseller de medi ambient que té, entre les seues primeres responsabilitats, l’alicatat de l’Avantprojecte de la Llei de protecció i ordenació de la costa. Una llei que ha deixat preparada la consellera eixint, Salomé Pradas, per fer-la cohabitar amb el recent convalidat Decret Llei de Simplificació Administrativa de la Generalitat (Decret ‘Simplifica’).
“Protecció i ordenació”
Dic llei “de protecció i ordenació” de la costa, entre cometes, perquè a banda de ser un document buit de contingut on no està acreditada la seua necessitat ni la seua oportunitat, tampoc aporta solucions d’adaptació i mitigació al canvi climàtic. Com ja advertirem des de Compromís en les al·legacions presentades pels diferents grups municipals i col·lectius locals costaners.
Més bé este projecte normatiu torna a un model depredador amb el territori, especulatiu amb l’habitatge i descontextualitzat amb l’emergència climàtica. Posa en mans dels amics amants de la construcció, terrenys que ara mateix no poden ser urbanitzats gràcies a la protecció que els otorga el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel). Obvia el risc que genera no només als nostres ecosistemes, sinó també cap als sectors productius. I provoca un xoc frontal amb la legislació estatal i europea com ara la Llei d’avaluació ambiental, la Llei de costes, la Directiva de la Restauració de la Natura, la Directiva marc de l’aigua o la Directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat.
Plan B per si les mosques
Però ací no queda tot. Ara que el Consell no compta amb els vots de Vox i que ha perdut la capacitat de control en la tramitació legislativa; Mazón ha apuntalat mitjançant el Decret ‘Simplifica’ les barbaritats urbanístiques que el PP va posar en marxa fa més de vint anys. Si la proposta de la Llei de la costa de construir a 200 metres resultava un escàndol; el nou Decret - d’aplicació directa- és un autèntic drama, donat que es permet la instal·lació d’hotels a més de 100 metres de la mar i de càmpings al litoral a sòls no urbanitzables sense necessitat de cap instrument urbanístic.
Només tres minuts de debat ens va permetre el PP a Compromís per defendre la nostra oposició al decret Simplifica. Un atrac a la democràcia i al parlamentarisme valencià tenint en compte que modifica - ni més ni menys- 29 lleis, 37 decrets, 8 ordres i més de 500 articles de la més variada índole. Tot i així, no perdérem l’oportunitat de denunciar que el PP torna a la política del pelotazo urbanístic i torna a utilitzar les formes de quan el liderava Zaplana o Camps, on semblava que no hi havia límits de creixement en el nostre planeta.
Però ens cal concretar i assenyalar que hi ha una diferència substancial i, és que ara, coneixem molt millor l’abast del canvi climàtic. Per molt soroll que facen els negacionistes, existeix un consens clar de què estem en emergència climàtica. La sequera que pateix actualment el País Valencià està produint estralls, i tot plegat, suposa una amenaça per als nostres espais naturals i per al territori valencià si no es protegeix adequadament. En resum, amb esta llei, el President Mazón ha preparat el terreny – mai millor dit –, per si les coses no li ixen del tot com era d’esperar.
Per això, resulta totalment decebedor contemplar que, davant este panorama veiem a un PSPV totalment contradictori. Reivindicatiu en les Corts valencianes però facilitador de projectes urbanístics a l’àmbit municipal. Pense en les localitats on tenen majories i allà on governen. Pense en el Manhattam de Cullera o el Hotel Boutique que volen instal·lar en el Far. Pense en el PAI del Golf a Torreblanca i, en definitiva pense en les dotzenes de PAIs que han quedat caducats per la normativa del PATIVEL i on s’està avançant en la tramitació i inclús en la construcció.
Entén el Consell de ciència?
Qualsevol persona amb dos dits de front podria pensar que, els nostres dirigents basen la seua activitat política i la seua creació normativa, en gran mesura, en base a l’evidència científica i tenint en compte els reptes als quals s’enfronta la humanitat com ara la crisis energètica, la salut mental o les tensions geopolítiques.
Però quan parlem del consell de Mazón dona la sensació que cap d’estes qüestions estiguen contemplades en el seu esquema de prioritats. A la vista de les últimes lleis aprovades, entre les quals s’inclou el Decret llei de Simplificació Administrativa es certifica que, Mazón deixa en mans dels actors privats la tasca d’ordenació i planificació del territori, abandonant així el paper que li correspon a les administracions.
Més bé tot apunta al contrari. Tal com feien Manolo i Benito en la coneguda sèrie del finals dels noranta, ‘Manos a la obra’, el govern de Mazón en este primer any de govern s’ha dedicat a fer nyaps i tirar cap endavant qualsevol proposta populista que poguera acontentar als seus i als seus exsocis de govern de Vox. En canvi, està siguent la ciutadania la que pateix les conseqüències directes d’esta situació. Veiem amb preocupació com afecta al conjunt de la societat i dels nostres ecosistemes les seues errades polítiques.
Quan no es planifica, o quan es considera que el nostre planeta pot seguir creixent de manera infinita, ocorren situacions com les que esta setmana hem hagut de patir els valencians i valencianes amb els vessaments d’hidrocarburs a les platges del sud de València. Avís que indica l’amenaça directa del port de València junt al Parc Natural de l’Albufera i que hauria de replantejar-se l’inici de les obres de l’ampliació nord del port de València.
- Paula Espinosa Giménez és portaveu adjunta de Compromís a les Corts Valencianes.