Observe amb preocupació com l’Autoritat Portuària de València, pas a pas i sense cap oposició de la Sra. Catalá com alcaldessa de València, està tornant a fer-se ama i senyora dels terrenys de la Marina. Uns terrenys que, cal recordar, havien estat cedits a l’Ajuntament de València per a desenvolupar el projecte Balcó al Mar com a compensació de la desfeta que suposà per als barris de Nazaret i la Punta l’ampliació sud del port, on Nazaret va perdre la seua platja, i la ZAL, on la Punta va perdre la seua horta. És difícil d’entendre l’actuació de la Sra. Catalá en el tema de la Marina com no siga sota el paràmetre d’una absoluta submissió als interessos portuaris.
El primer pas va ser la marxa enrere de la concessió dels Docks per a ubicar un centre de dades amb l’excusa de què un centre de dades era quelcom paregut a un magatzem de qualsevol cosa, com si foren sabates, impedint la creació d’uns sis-cents llocs de treball altament qualificats. L’alcaldessa de València fa gala de desconèixer que ara per ara en informàtica es treballa de forma habitual en el “núvol” i que este “núvol” està ubicat en un centre de dades que com més a prop de València estiga molt millor tant per qüestions de creació d’ocupació qualificada, com de seguretat i de sobirania sobre les mateixes dades. En un moment on la intel·ligència artificial està entrant en tots els sistemes econòmics i en les nostres vides, cal recordar l’imprescindible ús dels centres de dades per a què estes noves tècniques funcionen. En definitiva, la Sra. Catalá, hauria de llegir un poc més.
El segon pas va ser la privatització dels amarres i de la Marina Sud. És cert que en el tema dels amarres hi ha sentència a nivell europeu que cal complir. Però també ho és que s’ha renunciat a conformar un altre organisme amb la participació de la Generalitat, que sí en té capacitat per a gestionar la làmina d’aigua. Malgrat ser del mateix partit, el PP, mai s’ha sentit cap referència de la Generalitat interessant-se per este tema. Es va optar per la solució més desfavorable per a la ciutat de València renunciant a la creació d’un nou organisme Ajuntament-Generalitat-Autoritat Portuària i cedint tots els terrenys de la Marina Sud una altra vegada al Port. No és qualsevol cosa. Són 235.000 m2 que suposa quasi la meitat (el 47% exactament) dels terrenys de l’antiga Marina, a més dels amarres que suposaven un dels ingressos més substanciosos que ara passen a gestió privada sense cap relació amb la Marina Nord. Es trenca, d’esta manera, la unitat d’acció entre els dos elements amb una gestió totalment diferenciada i amb una voluntat clarament privatitzadora.
El tercer pas està per vindre però l’anem a vore prompte: La gestió conjunta de la Marina Nord entre l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària. Són terrenys que en el seu moment van ser cedits al municipi i que ara seran, almenys parcialment, re apropiats pel Port amb l’excusa d’un informe de l’advocacia de l’Estat que impedeix qualsevol activitat que aporte recursos a la Marina. Curiosament aquest informe va ser contestat per un altre informe contradictori de la secretaria municipal, que sospitosament la Sra. Catalá no ha volgut tenir en compte donant per bo el de l’advocacia de l’Estat com si d’un text sagrat es tractara. Lamentable no vore en la Sra. Catalá una actitud mínimament de defensa dels interessos municipals quan els serveis jurídics de què disposa li havien posat les eines en la mà per a fer-ho!!
Es diu que els valencians donem l’esquena al mar. S’havien donat passes per anar canviant aquesta situació. El projecte de Balcó al Mar iniciat pel alcalde Ricard Pérez Casado, continuat tant per l’alcaldessa Rita Barberá com pels ajuntaments d’esquerres dels últims huit anys anava en aquesta direcció. Era un camí que sens dubte tenia problemes: Primer va ser el mal-pagament per la destrossa dels barris de Nazaret i La Punta. Després van pesar sobre la Marina com una llosa els 380 milions de deute que eren impossibles de pagar sense l’actuació estatal. Però es va acabar el deute al ser assumit pel govern estatal i entre el Ministeri d’Hisenda anant-se del Consorci, el Ministeri d’Obres Públiques a través de l’Autoritat Portuària, i la manca de cap voluntat reivindicativa de la Sra. Catalá, estem a punt de tornar al començament: El Port es torna a fer l’amo de tot.
La trista realitat no és que el valencians donem l’esquena al mar, sinó que el port es preocupa només dels seus interessos i ens dona l’esquena als valencians. Els seus interessos, una vegada més, estan allunyats dels de la ciutat com ho palesa la seua obsessió en l’ampliació nord que pot acabar destruint l’Albufera o, més immediatament, l’entrada sense control al Port de creuers saturant la ciutat amb milers i milers de creueristes que omplen i saturen València aportant pocs beneficis a la ciutat però, això sí, importants beneficis al Port.