L’ETNO, el millor museu

Cap notícia no m'ha alegrat tant des de fa molt de temps com la concessió a l'ETNO del guardó de millor museu d'Europa en 2023. La societat valenciana hauria de conèixer i reconèixer el mèrit i la importància que per al Museu, per al Centre Cultural La Beneficència i per al valencians representa aquesta distinció.

Des de fa més de quatre dècades, el museu d'etnografia (l'ETNO) ha fet un esforç exemplar per recopilar, estudiar i mostrar la cultura valenciana. Sí, he dit bé: la cultura valenciana. La que identifica els nostres valors, les nostres idees i formes d’entendre el món i la vida, els nostres comportaments, hàbits i tradicions, tot el que es tradueix en formes de menjar i de pensar, en la manera d’expressar l'alegria i el dolor, en la manera de viure i mostrar el dol i també de soterrar els nostres morts , i de gaudir de les festes, celebrar les estacions, vestir, fer música, i organitzar la vida quotidiana.

L’ETNO ens ha mostrat l’esport i la gastronomia, el territorio, la gent i la ciutat. El que som ara i el que vam ser. Les tradicions festives i els carrers de ciutats i pobles, les tradicions artesanals, imatges dels nostres carrers i els nostres àmbits més íntims. De la celebración festiva i la mort dels nadons. S'ha ocupat de la música popular, de les danses i tradicions culinàries… En definitiva, d'aquesta cultura que ens integra en una societat i ens fa reconèixer-nos en les expressions i les paraules.

Escric ETNO amb majúscules, perquè l’ETNO s’ocupa de revelar-nos i desvelar-nos la cultura amb minúscules, la de debó, la de cada dia, no la KULTUR o CULTURA amb majúscules, la de les elits, sinó la tots, la del poble. I justament davant de les candidatures d'excel·lents representants d'aquesta cultura d'elits amb majúscula, com la Casa Batllò, símbol del modernisme més esplendoròs i sofisticat, o de l'espai Chillida Leku, expressió de l'art conceptual d'avantguarda més sublim, l'ETNO ha rebut la distinció que reconéix la cultura d’un poble. El poble valencià.

Jo celebre amb goig aquesta decisió i el criteri del jurat, que ens han sabut dir, amb el seu veredicte, quina és la funció social dels museus al segle XXI. Museus que no només ha de mostrar les grandeses artístiques, tecnològiques, històriques de les glòries del passat, que ens exalten com a vencedors de tantes batalles i creadors de tantes belleses… no, no: museus que ens mostren el que som cada dia, la bellesa del detall, el que compartim sense distinció de classe, grup social o nivell educatiu.

L'equip de la Diputació de València que dirigeix Joan Seguí ha realitzat un treball esforçat de llarg recorregut, un excel·lent treball museològic, etnogràfic i cultural en una diversitat de dimensions, a l'ombra, sense l'esplendor dels grans esdeveniments que caracteritzen l'art-espectacle. L’ETNO ja tenia abans i ara més encara té el meu absolut reconeixement. Un brindis per l’ETNO i una invitació que els valencians i els qui ens visiten s’acosten al Museu i reconeguen el mèrit d’aquest projecte tan excepcional que ens dignifica com a poble.