La llibertat de triar sense trampes

Malgrat que puga continuar tot igual, res és el mateix. Ha rebentat tot. Més enllà d'uns àudios privats filtrats interessadament ara. No és un fet aïllat. El resum del perquè de tot plegat l'ha fet el periodista Carles Francino “N'hi ha hagut joc brut contra les forces polítiques no ortodoxes amb el poder”. I, sincerament, ací cal fer autocrítica. En temps passats, quan no ens afectava de forma directa sinó altres forces polítiques, s’imposava majoritàriament l'autocensura i l’electoralisme. No obstant això, tampoc serveix de res ara fer una competició sobre damnificats sinó actuar de forma solidària.

A més, ens obliga a apretar encara més en la defensa de la presumpció d'innocència, les diferents garanties de l’Estat de Dret i atorgar major marge de confiança a qui ens representa políticament. En un context així, no podem permetre que la simple declaració d'un policia, la investigació d'un jutge o un entre cometes periodístic d'una font anònima supose, per si mateixa, res. O estem senzillament perduts. Els atacs són proporcionals a la capacitat d'incidència política de la víctima més enllà de la sigla del seu carnet. Els atacs s'han de respondre amb agermanament amb les víctimes, confiança en les seues organitzacions i generositat. Doncs, ataquen amb proves diabòliques que impliquen que demostres allò que no has fet mentre ells salpiquen amb grans altaveus perquè reste. 

Sóc plenament conscient dels perills del que propose. Però, hem escoltat, i de bon tros escoltarem, com hi ha una connivència entre els diferents poders, principalment l’econòmic, per a expulsar a les forces polítiques que son observades pel poder com a okupes (recorden que govern i poder no sempre és el mateix). Si els preocupa, a mi em dona vertigen i molta por, ajuden a accelerar la democratització del conjunt, particularment, dels poders que habitualment no han tingut escrutini públic ni acció dels seus contrapoders. El contrari és acceptar la llei de l'embut i menysprear al nostre electorat. La gent que ens vota té el mateix dret a que els representem i portem endavant el programa electoral que la resta.

Hi ha qui pensa que això ara no toca. Em fa gràcia, com si algú triarà, ser enderrocat políticament de forma il·legal. Però, només assumint el marc de l'antipolítica, podem pensar que existeix una contradicció entre abordar els colps dels poders mediàtic, policial i judicial a la democràcia i aportar solucions a situacions greus com l’actual inflació. Justament, perquè volem resoldre de manera diferent la desigualtat, ens colpegen sense pietat i estenen la fal·làcia del tots som iguals. 

No tots som iguals. Per això, ara més que mai, és important recuperar la política, explicar models de societat, confrontar-los i que la gent puga triar amb llibertat, ara sense trampes.

Alberto Ibáñez i Mezquita és portaveu d’Iniciativa-Compromís