Una majoria parlamentària que garantisca el dret al bon viure

Tenim una oportunitat històrica per a materialitzar la confiança que la ciutadania ens va concedir diumenge. Una nit històrica, on a contracorrent de l'ocorregut en la resta d'Europa, l'esperança va convéncer la por. Deixem enrere una campanya duríssima fruit del trumpisme del PP i l'afegit cacofònic de Vox. En les nostres mans està espolsar-nos els complexos en reconéixer la realitat espanyola, abaixar el so als lobbies sobredimensionats a la M-30 i aportar unes poques certeses i seguretat al conjunt de la ciutadania. La valentia de Yolanda Díaz en fer una proposta arriscada (però necessària) com l'herència per a totes, avalada per intel·lectuals com Piketty, va trencar per la cintura la dinàmica perversa, bruta i violenta de la campanya. L'èxit, més enllà del posicionament sobre la proposta concreta (i la seua concreció), fou parlar-li a la majoria social dels problemes reals de la gent. També, apujar el to per a frenar l'amic de contrabandistes i narcos. Ara, hem de fer el mateix, la negociació del govern necessita màxima discreció, empatia i capacitat de lideratge. Mentrestant, és important posar damunt la taula els debats i respostes a les preguntes de la gent. L'acord programàtic en defensa del dret a la vida, a la bona vida per a la majoria.

Un pacte de rendes que aconseguisca una reforma fiscal profunda que equilibre la pressió fiscal entre les rendes del treball i les rendes del capital. L'herència per a totes, la prestació universal per criança o obrir el debat de la renda bàsica universal. També aprovar amb urgència una reforma del finançament autonòmic que permeta millorar els serveis públics i les infraestructures (o allò que vulga prioritzar el govern legítim de la Generalitat). Un pacte que garantisca el dret constitucional a què totes les famílies tinguen una casa digna on viure, regulant abaixar els preus del lloguer i posar fre a la pujada de les hipoteques obligant la banca a retornar els diners que li vam prestar en 2009. I que done una resposta eficient al preu de la cistella de la compra prioritzant les famílies i els llauradors.

Un acord que aposte per alliberar temps de qualitat per a totes, amb la solidaritat generacional i les cures com a base, però també el dret a la cultura, la participació política, consumir menys per a contaminar menys i el dret al descans com a resposta integral a gran part dels problemes de salut mental que patim (i defugir la medicalització). Al llarg de la campanya hem fet propostes contundents com la jornada laboral de 32 hores amb el mateix salari, tancar els centres comercials el diumenge, avançar l'edat de jubilació particularment a les professions més dures, ampliar els permisos de naixement i adopció (equiparant els drets dels xiquets i xiquetes de les famílies monoparentals), garantir l'educació 1-3 anys pública i universal així com enfortir el desplegament de la llei d'autonomia personal i polítiques de vida independent per a les persones amb diversitat funcional.

Un acord que aposte per democratitzar l'economia amb mesures que fomenten la circulació del poder i del patrimoni que porta estancat segles en les mateixes famílies, però també avance en la democratització de les empreses donant veu i vot als i les treballadores. Un acord que aposte amb valentia per transformar el sistema econòmic i combatre el canvi climàtic de forma urgent conscients que ha de ser ràpid, però protagonitzat per la justícia fiscal -no pot sobrecarregar més a les classes treballadores- i acompanyat per l'equitat territorial -no pot menysprear més a la nostra ruralitat. Vaja, el més evident és la necessitat peremptòria de resoldre el conflicte dels rodalies per a garantir una alternativa pública al cotxe privat (i també vertebrar les nostres comarques). Un acord sensible amb el benestar animal i la protecció de la biodiversitat.

Un acord que aposte per posar en el centre de l'agenda un feminisme per al 99% que entronque amb una mirada de drets, llibertats, bon viure i el plaer com a motors del canvi imprescindible per a combatre la violència masclista, el major conflicte polític i social del segle XXI, i, tanmateix, donar una resposta inclusiva que vehicule els malestars de la masculinitat hegemònica (i no deixar aquesta tasca en mans de l'extrema-dreta).

Un pacte d'Estat que incloga la cultura i la ciència, com a dos jaciments d'ocupació de qualitat, amb valor afegit i no deslocalitzables, però també com l'imprescindible per a somniar mons millors i protegir la democràcia de les mentides (equivocadament, fake news), l'odi i la intolerància. També, un acord que reivindique la diversitat cultural i lingüística com un valor que millora Espanya i agermana als seus pobles.

Un acord que aposte per començar a combatre el racisme institucional, social i cultural amb l'abolició de la llei d'estrangeria i el tancament dels CIES. Però, també en què reconeguem que migrar és un dret humà i apostem per la cooperació internacional, la cultura de la pau i l'acció exterior multilateral amb una mirada feminista, ecologista i que ajude a trencar les bretxes nord-sud. Un acord que continue aprofundint en els drets i llibertats de les persones LGTBI.

I, finalment, un acord de país que remarque la importància de cuidar les institucions públiques, la pluralitat política, el diàleg actiu, la participació ciutadana, el bon govern, la separació de poders i la transparència enfront del partidisme, el punitivisme i la contaminació política.