Amb l’inici del nou curs polític al territori valencià, sorgeixen nombrosos reptes que requereixen una atenció urgent. Entre els problemes més greus que es troben damunt de la taula hi ha la situació de l’educació, especialment pel que fa a la construcció d’escoles, que continua sent una necessitat imperiosa per a moltes comunitats. A més, l’ajuda al lloguer, que anteriorment gestionava la conselleria sota la direcció de Vox, es troba en un estat d’incertesa, afectant moltes famílies que depenen d’aquest suport per accedir a un habitatge digne.
El govern del PP a València, liderat per Carlos Mazón, sembla estar més preocupat per mantenir una imatge pública favorable i participar en debats estèrils que per abordar els problemes reals que afecten la ciutadania. Aquesta estratègia de “postureo” es manifesta en la seua insistència en temes que generen polèmica però que no tenen un impacte directe en la millora de la qualitat de vida dels valencians i valencianes.
Mentre es dediquen a aquestes discussions superficials, qüestions fonamentals com la construcció d’escoles i l’ajuda al lloguer queden relegades a un segon pla. Aquestes són necessitats urgents que requereixen solucions concretes i efectives, però que no reben l’atenció necessària per part del govern.
En l’àmbit cultural, la situació no és menys preocupant. El Centenari d’Estellés, una celebració clau per a la cultura valenciana, ha estat desestimat per la conselleria, tot i que l’Institut Cervantes ha reconegut la seua importància amb un acte en el dia del seu natalici. Aquesta manca de suport institucional a les activitats culturals posa en dubte el compromís del govern amb la promoció i preservació del patrimoni cultural valencià.
És preocupant observar com, després de la destitució del conseller Barreda de Vox del Govern valencià, no s'ha produït cap canvi significatiu en les polítiques del govern. El president Mazón, tot i estar en minoria, ha continuat implementant les mateixes mesures que el seu predecessor d'extrema dreta. Això posa de manifest que, en essència, les polítiques de Vox i del PP són pràcticament indistingibles.
La destitució de Barreda va ser vista per molts com una oportunitat per a un canvi de rumb, una possibilitat per a un govern més moderat i inclusiu. No obstant això, la realitat ha estat ben diferent. Les polítiques restrictives i conservadores continuen sent la norma, afectant àmbits com l'educació, la sanitat i els drets socials.
A més, cal destacar que no només Barreda ha deixat el seu càrrec, sinó que també van ser destituïts altres càrrecs intermedis de Vox a les conselleries. El president Mazón va signar el decret pel qual es cessava al vicepresident Vicente Barrera, la consellera de Justícia i Interior, Elisa Núñez, i el conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, José Luís Aguirre. Aquest cessament inclou també tots els càrrecs de confiança, com subsecretaris i assessors.
El fet que el govern del PP, sota la direcció de Mazón, segueixi la mateixa línia que Vox, demostra que les diferències entre ambdós partits són més de forma que de fons. Aquesta situació genera una gran desil·lusió entre aquells que esperaven un canvi real i posa en dubte la legitimitat d'un govern que sembla més preocupat per mantenir el poder que per servir els interessos dels ciutadans.
Aquest context de problemes i desafiaments marca l’inici d’un curs polític que es preveu intens i ple de controvèrsies. La continuïtat de les polítiques de Vox sota el govern del PP, malgrat els canvis de noms i cares, evidencia que l’essència de la política valenciana actual segueix sent la mateixa. Aquesta realitat ens obliga a reflexionar sobre la necessitat d’una veritable renovació política que prioritze els drets i el benestar de tots els ciutadans, més enllà de les ideologies i els interessos partidistes.