El Senat, amb la majoria absoluta del Partit Popular, ha rebutjat la proposta del govern de Sánchez per fixar els nous objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic per al conjunt de les administracions públiques per a 2024 al.ple del 6 de febrer. La seua aprovació facilitava un increment de 4.750 milions d’euros addicionals per a comunitats autònomes i ajuntaments. Per a les institucions valencianes, en concret, podien haver suposat un “extra” pressupostari de més de 400 milions d’euros. La Generalitat Valenciana havia previst un dèficit al seu pressupost de 431’8 milions. A més, es retarda l’aprovació del pressupost de l’Estat en haver de tornar a presentar el Ministeri d’Hisenda una nova proposta.
Allò que es votava no era si el pressupost de 2024 acabarà aprovant-lo Puigdemont des de Bèlgica com va insistir el senador Gerardo Camps. No, el que es votava era si hi ha un marge addicional per a comunitats autònomes i per a ajuntaments d'un 0,3% del PIB per a un possible dèficit que passaria a recaure sobre l'Administració General de l'Estat.
Quina lògica té que el Partit Popular vote en contra de donar més capacitat financera a les autonomies i ajuntaments on governa? Cap. És un vot contra els interessos dels ajuntaments, de la Generalitat i de la ciutadania valenciana, per generar malestar pensant en molestar la capacitat financera del govern de l’Estat. Quan les dades, macro o micro, avalen la gestió del govern progressista i les condicions que facilita la UE són millors que les de l’anterior crisi malgrat la pujada dels tipus d’interés. Un moment per fer pressupostos expansius que generen consum i contractació.
On està la seua política d'Estat, la del Partit Popular? On està la defensa dels interessos valencians? No en tenen. La millor mostra ha estat reformar unilateralment el reglament del Senat per posar-lo al servici dels seus interessos polítics i electorals per impedir a voluntat que avancen lleis durant la legislatura. Com han definit alguns columnistes, fan política «todomalista». Fent bandera d’allò que va acusar Mariano Rajoy a Pablo Iglesias: “Cuanto peor mejor para todos y cuanto peor para todos mejor, mejor para mí el suyo beneficio político”.
El seu benefici polític passa moltes vegades per perjudicar els interessos valencians. Quan el President Mazón vol embolicar més que resoldre amb el seu homònim de Castella, García Page, un fons d’anivellament sense comptar amb el suport de les Corts a la porta de Fitur, mig de broma, no pensa en els nostres interessos. Quan parla de soterrar les vies en Alfafar que entra en contradicció amb l’anunci de les obres ferroviàries per l’ampliació del Port de València, no pensa en les persones que estan patint el problema. Pensa en clau de partit. Quan faciliten que continuen les bonificacions per un 40% de les taxes portuàries, per importació de cítrics des d’Egipte, sabent que són tòxiques per a l’exportació de les valencianes, no pensen en els nostres agricultors. Pensen en ells i els lobbys que representen. És tot un relat: l’enfrontament amb el govern, de vegades gratuït, que a més desplaça al seu soci VOX del centre de la polèmica. Perquè VOX no vol ni finançament ni dret civil propi ni autonomia.
Defensar que els nostres ajuntaments i la Generalitat tinguen 400 milions o més extra és també agenda valenciana. Renunciar a aquesta possibilitat en nom de la política «todomalista» que proposa un Feijóo desesperat per unes noves eleccions no és fer política a favor dels interessos valencians. És fer mal en clau partidista. Política antivalenciana.